El famosíssim catàleg de Walker & Dawn

Títol: El famosíssim catàleg de Walker & Dawn

 

Autor: Davide Morosinotto

 

Traducció: Carles Biosca

 

Il·lustració i disseny: Stefano Moro i Annalisa Ventura

 

Editorial: Viena Edicions

 

Any d’edició: 2020

 

Sinopsis: Som al Mississipí, pels volts del 1900. Quatre amics que han sortit a pescar troben una llauna rovellada i enfonsada al fang que conté una petita fortuna: tres monedes de dòlar! Després de rumiar-s’hi molt, decideixen gastar-se’ls en algun dels meravellosos productes que es venen per correu a través del Famosíssim Catàleg de Walker & Dawn, però quan els arriba el paquet, no conté el que esperaven, sinó un rellotge de ferroviari espatllat. I és així com decideixen emprendre un viatge fins a les oficines de la companyia, a Chicago, per reclamar el que és seu, sense imaginar-se que s’estan ficant en una perillosa trama de lladres, traïdors i assassins sense escrúpols.

 

ressenya

Què pot tenir d’emocionant un vell catàleg d’objectes quotidians? Doncs bé, als quatre protagonistes d’aquesta novel·la, el Famosíssim Catàleg de Walker & Dawn els hi canviarà la vida. Escrita per Davide Morosinotto ha sigut recentment traduïda al català per Carles Biosca (Viena Edicions) però fa uns anys va ser tot un èxit a Itàlia. Va guanyar diversos premis (com l'Andersen 2017), i ha sigut una lectura diferent per començar l’any amb energia. 

 

"El famosíssim catàleg de Walker & Dawn" és una història emocionant i impactant plena de valors preciosos. Quan vaig llegir la genial nota inicial vaig saber que m’esperava un viatge interessant:

 

«El llibre que esteu a punt de començar és una obra de ficció. Qualsevol semblança amb fets, llocs, persones o empreses que existeixen o que han existit és pura coincidència.

 

D’altra banda, aquesta història està ambientada en una època passada. El consum d’alcohol i tabac per part de menors, els jocs d’atzar, les al·lusions a la raça o al sexe i la resta de coses escandaloses que llegireu en aquestes pàgines són un reflex de la sensibilitat dels anys en què transcorren els fets i podrien ferir la sensibilitat dels xiquets moderns i responsables.

 

Així doncs, xiquets moderns i responsables, feu-me cas i llegiu aquest llibre d’amagat dels vostres pares.» 

 

Davide Morosinotto
Davide Morosinotto

 

No podria estar més d’acord amb aquestes paraules! Com podem encoratjar a les futures generacions a seguir lluitant pels nostres drets universals si no els expliquem com hem arribat fins aquí? Morosinotto parla de la desigualtat social, l’explotació infantil, la falta d’escrúpols (entre moltes altres coses) i fa un breu però punyent retrat de la societat americana de principis del segle XX.

 

Els nostres protagonistes, per exemple, desaproven la segregació racial, i a la història apareixen dones extraordinàries que aconsegueixen fer-se un lloc en un món d’homes. Tot i així, el lector és lliure de reflexionar sobre els prejudicis de l’època i arribar a les seves pròpies conclusions.

 

Això s’agraeix moltíssim, sobretot perquè a dia d’avui la literatura infantil i juvenil encara no s’ha deslliurat de la “finalitat moralitzadora” i l’autocensura de segons quins temes considerats "tabú". 

 

 

Personalment recomanaria “El famosíssim catàleg de Walker & Dawn” a partir dels 13 anys... i fins als 100, perquè qualsevol amant de les novel·les d’aventures hi pot passar una bona estona. El llibre s’inspira en clàssics d’autors com Mark Twain (els propis protagonistes es comparen a Huckleberry Finn) i m’ha recordat una mica a obres com “La invenció de l'Hugo Cabret” de Brian Selznick. 

 

Destaco també la documentació de la novel·la. És evident que l’autor ha investigat extensament sobre el període històric en el que viuen els nostres protagonistes. Durant la lectura no només descobrireu curiositats peculiars sobre els avenços de l’època, sinó que us sentireu transportats a un gran ventall d’escenaris (des dels més luxosos fins a alguns dels més terribles i cruels).

 

p.125 «Petites llanternes penjades pertot arreu convertien els carrers en un firmament d’estrelles titil·lants, i passaven carrosses i cavalls, i fins i tot senyors elegants en bicicleta (fins aleshores jo no n’havia vista mai cap de veritat, només a les pàgines del Catàleg).»

 

p.139 «Vam arribar al port de Nova Orleans que ja era mitja tarda, i el Mississipí lliscava lent i majestuós, amb la superfície fosca tacada d’espurneigs de sol. Els vaixells amarrats a la riba semblaven cabdills indis, amb el cap guarnit amb alts plomalls de fum.»

 

 

Diria que la part central de la novel·la ha sigut la meva preferida, doncs el desenllaç m’ha resultat un xic brusc (les expectatives m’han jugat una mala passada, i m’esperava un final amb més acció). A més, m’ha decebut una mica que la sort i l’astúcia dels personatges variés de forma directament proporcional a la conveniència narrativa (és a dir, que cauen en paranys per fer avançar la trama!).

 

D’altra banda, m’ha agradat que la història estigués narrada des de diferents punts de vista. La veu de l’Eddie és la que més m’ha agradat (doncs les seves descripcions són gairebé poètiques), i el meu personatge preferit ha sigut la Julie (forta, intel·ligent i decidida malgrat el seu passat dur i la seva cuirassa impenetrable). Junt al Te Trois i el Tit aprendran a jugar amb les cartes que tenen, a lluitar pel que més estimen, a viure sense por, i no donar-se mai per vençuts... Paraula de Mixa!

 

Mx


Write a comment

Comments: 0