Capgirat

Títol: Capgirat

 

Autora: Alba Dalmau

 

Il·lustradora: Cinta Vidal

 

Editorial: Bindi Books

 

Any d’edició: 2020

 

Sinopsis: Un dia el món va començar a trontollar i tot va volar pels aires.

 

Quan el món va parar de tremolar, tot estava descol·locat i la meva gata Caliua havia desaparegut... 

 

Una història poètica i evocadora d’Alba Dalmau i Cinta Vidal que ens proposa veure el món que ens envolta d’una manera diferent.

 

ressenya

Un dels nous àlbums il·lustrats de Bindi Books està dedicat a tots el gats del món, i ja és hora que aquesta mixa us en parli. Em refereixo a “Capgirat” de l’escriptora i professora d'escriptura creativa Alba Dalmau i l’artista Cinta Vidal. Recordo que quan vaig descobrir les seves obres –fa uns mesos enrere-, em vaig quedar bocabadada... Vidal és una il·lustradora polifacètica coneguda internacionalment. De fet, podeu trobar els seus murals arreu del món: des de la biblioteca Marc de Vilalba (Cardedeu), fins a Kobe (Japó), passant per Long Beach (Califòrnia), Honolulu (Hawaii), Calgary (Canadà), o Hong Kong...

 

Murals de Cinta Vidal a la UIC Barcelona i la Biblioteca Marc de Vilalba (Cardedeu)

 

“Capgirat” és una mostra del seu característic estil: una adaptació al segle XXI de les escales sense fi d’Escher (i tot pintat sobre fusta!). Segons narra Alba Dalmau, un dia el món va començar a trontollar i tot va volar pels aires...

 

Gairebé semblaria que estigués fent referència de les conseqüències de la pandèmia si no fos perquè que el projecte ja estava en marxa mesos enrere. Tot i així, podríem dir que és una més de les lectures que amaga aquest peculiar àlbum il·lustrat.

 

 

Jo hi veig moltes coses, tant a les il·lustracions (que conviden a explorar i jugar amb els seus nombrosos elements) com al text... per comença em sembla una oda a les diferents maneres de veure el món. Una mostra de la capacitat dels humans de ser tan a prop i a la vegada tan lluny els uns dels altres. Una representació de la globalització i la multiculturalitat. Una prova que de vegades les coses que busquem estan més a prop del que ens pensem... Paraula de Mixa!

 

«Em vaig acostar a un gat de pèl negre i lluent com la nit més fosca, i li vaig preguntar:

 

-Saps per què últimament el món sembla capgirat?

 

El gat negre em va mirar estranyat i em va dir:

  

-Capgirat? El món sempre ha sigut així: rodó! Només has de mirar-lo des d’un altre costat.

 

I va fugir com un llampec.»

  

Mx


Write a comment

Comments: 0