Títol: L’avinguda de les il·lusions
Autor: Xavi Barroso
Traducció: Josep Alemany
Editorial: Rosa dels Vents
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Barcelona, 1909. Les germanes Francisca i María Romero arriben a la ciutat en plena Setmana Tràgica per servir a casa dels Puig, una família adinerada de la burgesia catalana. Als carrers, els treballadors lluiten per unes condicions més dignes, mentre la classe alta s'aferra als seus privilegis. La Francisca té un caràcter indomable i el cap ple de pardals; somia ser artista i tenir una vida més lliure i emocionant que la que la societat li ha atorgat. Aviat coneixerà en Joan, un jove anarquista que li robarà el cor i li farà descobrir l'esplendor i la màgia del Paral·lel.
Quan un esdeveniment fatídic sacseja l'ànima de les germanes Romero, la Francisca es llançarà a perseguir el seu somni: convertir-se en la reina dels teatres del Paral·lel. Hi buscarà el seu lloc i jugarà amb les lleialtats en una Barcelona revolucionària i en plena ebullició teatral. Alhora, coneixerà el costat més fosc de la ciutat, viurà la humiliació, la solitud, la traïció i un amor impossible que marcarà la seva vida. Lluitarà per assolir els seus somnis i descobrirà que els camins que ens separen amaguen els llaços que ens uneixen.
ressenya
S’acosta el festival Barcelona Novel·la Històrica (que enguany es celebrarà exclusivament online del 9 al 14 de novembre), així que aprofito per parlar-vos de l’ambiciós debut de Xavi Barroso: “L’avinguda de les il·lusions”, una novel·la ambientada a la convulsa Barcelona de principis del segle XX.
El llibre segueix paral·lelament la carrera de la Francisca (una noia humil que somnia pujar als escenaris) i l’evolució de la lluita obrera a Catalunya. En plena Guerra Civil, serà la pròpia Francisca qui rememorarà els anys passats, i decidirà posar per escrit els seus records. Ho farà sense embuts i amb la veu clara d’una dona avançada a la seva època. Els lectors serem testimonis de com es recrimina alguns errors del passat, i es nega a penedir-se d’altres.
Les seves reflexions són franques, profundes i contundents (sovint acompanyades de belles metàfores). Amb el temps la Francisca aprendrà a posicionar-se i a lluitar pel que estima i s’allunyarà d’aquella jove impulsiva i egoista que ho volia tot...
p.359 «Passegem per la vida amb por de ser escorxats per les veritats que ens amaguem. Entre torrents d’obligacions i pistes del que anhelem, ens convertim en els nostres propis botxins. I és que un autèntic amic és l’única persona que té el coratge d’avisar-te quan tu mateixa t’estàs lligant la soga el coll.»
Tot i que la història és àgil, reconec que m’ha acabat resultant un xic repetitiva, doncs gira constantment al voltant de les avinences i desenganys del mateix petit grup de personatges. També he trobat a faltar més temps per digerir tants girs argumentals (sobretot al final) i m’han grinyolat alguns detalls.
Igual que les obres de teatre, el llibre està dividit en actes, i el seu decorat és la canviant Barcelona. A través dels ulls de la Francisca (també coneguda com a Maria Green) veureu les seves transformacions, i visitareu els antics teatres del Paral·lel:
p.65 «Quan els vaig veure per primera vegada no em podia imaginar pas que em trobava davant els veritables protagonistes del Parel·lel; el Pabellón Soriano, anomenat el Suri; la Pajarería Catalana, que després es va dir Petit Moulin Rouge, l’Espanyol, el Nou, l’Apolo, l’Arnau, el Còmic... Els grans l’un rere l’altre. Alguns eren encara barraques provisionals, d’altres, edificis de materials sòlids, però tots ells interpretaven la melodia principal de l’avinguda.»
També descobrireu els racons de l’ànima del teatre: des dels més lluminosos fins als més obscurs. Algunes descripcions m’han recordar a les que m’explicava la meva mare, qui durant la seva joventut també es va enfrontar a la immensitat dels escenaris i la feinada que això comportava.
p.503 «Dormir poc, negociar funcions, assajar, controlar tots els detalls, maquillatge, vestuari, nervis, problemes d’últim moment, bambolines, esperar el tancament de portes, sentir com les cordes del teló passaven pel rail, sortir a escena, riure, plorar, cantar, bufetejar, estimar, odiar, fins i tot morir en menys d’una hora i mitja, acabar, gaudir dels aplaudiments i els comentaris, saludar, tornar al camerino, canviar-me de vestuari, oblidar-me de la princesa que acabava d’encarnar i convertir-me en una burgesa tallada pel patró de Rusiñol, pujar una altra vegada a l’empostissat, respirar fondo, somriure a l’aire, bambolines, teló, llums, primeres paraules declamades mentre el públic s’oblida de les misèries, aplaudiments, camerino, canvi de roba, maquillatge, esgotament, delir-me pel llit, ficar-m’hi...»
p.440 «Cada artista percep els aplaudiments des del seu propi prisma. En Guillem per exemple, em va explicar el seu una tarda de confidències. Ell els entenia com l’aleteig de centenars de papallones que xocaven entre elles mentre alçaven el vol, però no ho aconseguien i els seus intents frustrats elevaven la vanitat de l’actor. L’Antonio, en canvi, em va comentar que preferia que els aplaudiments s’acabessin aviat perquè l’aclaparaven.»
La història de la Francisca, amb els seus daltabaixos, és tot un exemple de superació per a aquelles persones que també perseguim els nostres somnis. Shakespeare ja ho deia... el món és un escenari, i tots els homes i dones som actors. Per això, encara que la vostra ambició no sigui pujar-vos als escenaris, l’aprenentatge vital de l’artista Maria Green us resultarà inspirador... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment
Marieta (Wednesday, 03 February 2021 20:33)
Crec que m'agradaria molt llegir aquesta novel·la, perquè el tema em sembla molt interessant. De fet, em recorda una mica a la novel·la de'n Gerard Quintana (si no l'has llegit te la recomano. De fet, d'aquí poc en publicarà una altra!). Espero poder llegir aquesta novel·la en un futur.
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga
Mixa (Thursday, 04 February 2021 13:53)
Gràcies, Marieta!
He vist que justament el Gerard Quintana ha guanyat el Premi Ramon Llull d'enguany! El llegiràs?
Mx