Títol: T’estimo
Autora: Hélène Delforge
Il·lustrador: Quentin Gréban
Traducció: Núria Sales i Rovira
Editorial: Símbol Editors
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Estimar. Una manera de ser, un cop de sort, una sorpresa, un sentiment, una sensació, una emoció. L’amor es viu, l’amor es diu, l’amor s’explica, l’amor es comparteix, l’amor comença, l’amor s’acaba... a vegades. Però no sempre. Hi ha tantes maneres de dir “T’estimo “ com gent que estima.
ressenya
És impossible no enamorar-se de “T’estimo” d’Hélène Delforge i Quentin Gréban, un dels llibres més preciosos que he llegit aquest 2020, tant per fora com per dins! A més, la portada de l’edició en català amaga una història curiosa. A través de Twitter, Símbol Editors ens va animar a votar la nostra versió preferida, i penso que la guanyadora és la més preciosa de totes les que he vist editades en altres idiomes. Te la podries quedar mirant hores, igual que cadascuna de les il·lustracions de l’interior!
Avui estrenem secció. La coberta participativa. Tenim tres propostes pel llibre T’estimo que publicarem ben aviat. Quina us agrada més? Voteu a l’enquesta del següent tweet. A, B o C. pic.twitter.com/6vT4xhQlZ7
— Símbol Editors (@simbol_editors) October 30, 2019
En efecte, si busqueu dosis de núvols de sucre i somriures furtius, els trobareu, però acompanyats de cumulonimbus de tempesta i llàgrimes amargues. “T’estimo” ens mostra la cara i creu de les relacions, i no les idealitza. Ens parla de les seves amargors, reivindica les seves imperfeccions, i deixa clar el que NO és amor. A la vegada, il·lustra gairebé totes les menes d’amor que existeixen: el passional, el fraternal, l’instantani, el que dura tota una vida més enllà dels finals feliços de les pel·lícules romàntiques... I potser un dels més importants de tots: l’amor a un mateix.
També hi descobrireu recordatoris, com per exemple que sovint no valorem allò que tenim fins que ho perdem, que mai és massa tard per enamorar-se, i que de vegades val més seguir endavant tot i el dolor, que no deixar passar la vida per un amor fugaç.
Plegats viatjarem en el temps, des del segle XIX fins a l’actualitat -passant pels glamurosos anys vint i els punyents quaranta- i serem testimonis del cicle interminable de les emocions. Una fotografia partida i enganxada de nou ens explica que la confiança s’ha de guanyar cada dia, dos mans agafades revelen un amor secret... Com que les il·lustracions de Quentin Gréban diuen més que mil paraules, Delforge n’usa ben poques: les necessàries per posar-nos en context, fer-nos volar la imaginació i acabar de robar-nos el cor.
«Odio els paraigües.
aquests artefactes estranys que amaguen el cel.
Són lletjos, són inútils,
per què ens tanquen en una gàbia
quan podríem ballar sota la pluja.
Cremem els paraigües!
Excepte aquest.
Com que és molt petit, per aixoplugar-nos,
ens hem d’abraçar.
Amb tu, sota el seu llenç, el cel es veia de color de rosa.
I vam ballar, sota una pluja de petons.»
«Per agradar-te, em poso...
Un vel de pólvores.
Dues ratlles als ulls (una dins).
Set agulles de cap.
Seixanta-nou perles.
Quaranta-vuait centímetres de puntes.
Una cinta (amagada).
Tres tocs de perfum.
Tres-cents vint-i-set grams de roba.
Una hora i setze minuts agençant-me.
I el que et va seduir és...
El meu somriure?»
«[…] Recordo, la primera nit,
la primera vegada que la teva mà es va recolzar sobre el meu braç,
va ser com un “clic”,
un mecanisme es va engegar.
Hauríem de mesurar-nos,
segur que els nostres cossos
amaguen la proporció àuria.»
«Deixa’m ajudar-te,
descordar-te la cremallera és difícil,
et faràs mal a les espatlles.
Et torçaràs els braços.
Espera, t’ajudo!
Ah! Te’l poses?
Perdona, no t’havia entès.
Llàstima.
Ja que el vestit ha relliscat,
deixa’m vestir-te amb petons.»
«Per què no ens vam fer mai un petó?
Perquè no hem estat mai lliures al mateix temps.
Ah... tens alguna cosa a fer aquests propers vint anys?»
Si teniu un mal dia, obriu el llibre per on sigui i deixeu que les seves pàgines enormes us embolcallin. Paraula de Mixa que “T’estimo” és un llibre per enamorar-se i tornar a creure en l’amor.
Mx
Write a comment