Títol: Akelarre
Autora: Ame Soler
Traductora: Fiona Maxence
Editorial: Bruguera
Any d’edició: 2020
Sinopsis: I no sabíem que la que estava enfront
era companya de trinxera.
Que serà ella qui, sense conéixer-me, eixirà al carrer a deixar-se la veu per mi.
Que serà ella qui caminarà al meu costat quan, encara que em faça ràbia admetre-ho, senta terror de caminar sola de nit.
Individualitzades i en constant competició ens tenien ocupades.
Però estem més despertes que mai.
ressenya
Després de l’èxit de “Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar”, l’artista valenciana Ame Soler publica el seu segon llibre, “Akelarre”, un relat poètic sobre sororitat, autoestima i respecte que respon a la pregunta “Soc feminista... i ara què?”.
Probablement coneixeu l’Ame Soler pel seu compte d’Instagram “Tres Voltes Rebel”, un projecte artístic pensat per a transmetre un missatge reivindicatiu, feminista i socialment compromès fusionant la il·lustració i la música. En tres anys, @tres.voltes.rebel ja té més de 100.000 seguidors i un estil únic.
A “Akelarre” vàries de les aquarel·les vibrants de Soler acompanyen un seguit de confessions i reflexions íntimes. Les tres parts –marcades pel cicle lunar- representen l’evolució de la narradora: els seus dubtes i inseguretats, i el camí fins a fer les paus amb ella mateixa. Ens parla d’acceptar el nostre cos, de cultivar la nostra autoestima, de deixar de menystenir-nos, de separar-nos d’allò que ens fa mal (perquè no és amor).
Sembla que Soler se'ns adreçi des de l’experiència individual i col·lectiva quan ens anima impedir que les opinions dels demès ens defineixin, a saber ser feliç fora de les estrictes convencions socials... No són objectius senzills, però sap que no està sola. “Akelarre” és un homenatge a totes les dones invisibilitzades i subestimades, però també a les que han alçat la seva veu abans que ella. Fins i tot hi trobareu una menció especial a altres artistes compromeses com la Zinteta.
Vol dir això que el públic d’aquest llibre només haurien de ser dones? En absolut! Penso que meditacions com les que fa l’Ame Soler haurien de ser llegides per tothom! No només per reflexionar els reptes passats i futurs dels feminisme, sinó per cavil·lar sobre qui som i qui volem ser. Per aprendre a donar i rebre, a acceptar el dolor, i per recordar-nos que qualsevol lluita és lenta.
En resum, “Akelarre” és una petita illa on parar-nos un moment a analitzar-nos i donar-nos la mà. Ens acompanyes a reescriure la nostra història?
Mx
Write a comment