Sense codi de barres

Títol: Sense codi de barres

 

Autora: Ruth Tormo

 

Editorial: Fanbooks

 

Any d’edició: 2020

 

 

Sinopsis: L’Amina té catorze anys i treballa cosint roba en un taller de Bangladesh. Somia en un futur millor per a la seva germana petita. El Víktor també té catorze anys i estudia en un institut de l’àrea metropolitana de Barcelona. Fa uns quants mesos va perdre el seu millor amic en un tràgic accident. Quan el noi troba una nota d’auxili cosida a la vora dels seus pantalons, localitzar-ne l’autor i ajudar-lo es convertirà en tot un repte.

 

 

 

 

 

ressenya

Aquest 2020 la guanyadora del Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil ha sigut la periodista i escriptora Ruth Tormo. No és pas el seu primer guardó: anteriorment havia sigut reconeguda amb diversos premis de literatura infantil i contes per adults (com el Premi Guillem Cifre de Colonya 2018).

 

A “Sense codi de barres” us posareu a la pell dels personatges des de la primera pàgina: sentireu el neguit i el pànic de l’Amina, i la pena i la ira del Viktor. Ells dos són els nostres protagonistes, i malgrat estar separats per 8.165 quilòmetres, tenen més en comú del que es pensen.

 

Quan comença la història, ambdós es senten en una illa deserta: l’Amina llença un SOS en una botella en forma de pantalons per fugir d’una vida que l’esclavitza, i el Viktor s’allunya de tot i de tothom després de la mort del seu millor amic... De fet, se sent enrabiat amb el món i no aconsegueix separar-se de la culpabilitat i la incomprensió. 

 

Ruth Tormo (Font: Diari Núvol)
Ruth Tormo (Font: Diari Núvol)

Ruth Tormo és capaç de descriure les seves emocions perfectament. “Sense codi de barres” és un llibre sobre la pèrdua, l’abandonament, famílies desestructurades, el masclisme, la culpabilitat... però també ens parla sobre el poder de l’amistat, el primer enamorament, l’esperança i l’empatia. Les relacions dels personatges (sobretot de pares a fills) són imperfectes i maldestres, però tot i així traspuen amor.

 

D’altra banda, l’estil narratiu és ideal per atrapar als joves, i el ritme no decau (de fet, el final us farà rossegar-vos les ungles!). A més, no he parat de marcar expressions que em semblaven genials, i m’encanten els títols dels capítols de la història de l’Amina (són poètics i segueixen un fil conductor...  mai millor dit!): “Embastant aliances”, “Enfilant el diumenge”, “Nits estripades”, “Amor apedaçat”...

 

p.70 "Refotuts pim-pam: Made in Víktor" «Les hores a l’institut costen de passar. És clar que les hores en què estic sol a casa, també. I aquest darrer cap de setmana se m’ha fet més etern que mai. Tinc la sensació que el temps avança, i jo, mentrestant, no faig res. Simplement navego de la mà del mentrestant. Els pares treballen, els companys fan rucades, els professors vomiten el seu rotllo particular a cada classe, la Clara toca el piano, l’Amin cus pantalons... I jo, mentrestant, què faig?

 

Res, senzillament acumulo capes de mentrestant.» 

 

p.90 "Nits estripades: Made in Amina" «L’esperança. Em pregunto com pot ser que una cosa que no pots tocar ni posar-te a la butxaca, que no té cap gust ni color, i que suposo que mai ningú demanaria a un geni de la llàntia, pugui pesar tant, malgrat haver-la perdut.»

 

Dhaka, Bangladesh (© Mark Nonkes, Anton Burmistrov, Andrew Biraj/Reuters)

 

Per últim (i diria que més important!) vull recalcar que, tot i ser una història emotiva i increïble, “Sense codi de barres” també és realista. L’autora ens demostra que el món no es canvia en un tancar i obrir d’ulls (sinó més aviat el contrari) i que les grans empreses tenen més d’un as a la màniga per encobrir les seves males praxis.

 

Però malgrat les injustícies, reivindica que cal gent disposada a combatre-les, encara que sigui guanyant petites batalles. Als agraïments, Tormo diu: «Espero que el llibre, d’alguna manera, sigui un petit reconeixement a la feina que les ONG realitzen a tants països del món amb necessitats. Sense codi de barres és una obra de ficció, però malauradament la realitat de l’Amina no està lluny de la veritat.»

 

Ja només em queda animar-vos a descobrir el Premi Ramon Muntaner 2020! Paraula de Mixa que us encantarà! Si voleu saber-ne més, aquest dissabte 24 d’octubre conversaré amb l’autora a Ona Llibres, així que... us hi esperem!

 

 

Mx

Write a comment

Comments: 2
  • #1

    jon (Sunday, 07 November 2021)

    En la meva opinió no hem va agradar molt el llibre

  • #2

    Mixa (Sunday, 07 November 2021 17:28)

    Totes les opinions són benvingudes! Potser t'enganxa més un altre llibre de l'autora ^.^

    Gràcies per comentar!

    Mx