Estimat monstre

Títol: Estimat monstre

 

Autor: Lluís Prats

 

Il·lustradora: Laia Pàmpols

 

Editorial: La Galera

 

Any d’edició: 2020 

 

Sinopsis: L'Abel és un nen poruc que quan parla s'entrebanca. Una tarda en tornar de l'escola, els tres nois que l'assetgen el fan entrar al casalot ruïnós que s'aixeca al costat de casa seva. La gent del poble diu que allà viu el monstre més espantós i horrible del món, tot i que ningú no l'hagi vist mai. L'Abel descobreix que aquest suposat monstre es diu Gabriel, un jove desproporcionadament gegantí a causa d'una malaltia, i des d'aquell dia quedarà lligat al monstre i la seva amistat s'anirà enfortint amb el temps.

 

ressenya

Lluís Prats, que el 2014 ja es va endur el Premi Josep M. Folch i Torres amb “Hachiko. El gos que esperava”, l’ha tornat a guanyar amb “Estimat monstre”, una tendra història sobre l’amistat i els prejudicis.

  

Lluís Prats rebent el Premi Josep M. Folch i Torres
Lluís Prats rebent el Premi Josep M. Folch i Torres

El nostre protagonista, l’Abel, és un nen inquiet que sent passió per la meteorologia i juga amb les seves metàfores: la força del vent, els peculiars noms dels núvols... Mireu com n’arriben a semblar d’innocents i estàtics, allà dalt, però dins seu, igual que amb l’Abel, s’hi amaga un gran potencial. Serà gràcies al temps que passi al costat d’en Gabriel (un jove de proporcions gegantines a causa d’una malaltia) que aprendrà a ser la millor versió d’ell mateix.

 

També descobrirà el veritable significat de l’amistat, el poder de les promeses, i la importància de saber dir adéu. Les experiències que comparteixen el Gabriel i ell com a víctimes del bullying el faran adonar-se que la gent sovint té por del que no entén, i que cadascú lluita la seva pròpia batalla.

 

p.93 «-Els que fan aquestes coses prou pena tenen.

 

-Què v-vols dir? Per què?

 

-T’agradaria estar a la seva pell?

 

-No.

 

-No, és clar que no. I no has pensat per què? 

 

El Gabriel va deixar la pregunta penjant a l’aire com un petit cumulonimbus blanc i no vaig saber què respondre-li. Potser tenia raó, i viure dins la pell del Darth Vader, del Jabba, el Hutt i de l’Stormtrooper era una gran desgràcia. Segur que amagaven un secret inconfessable que els feia actuar d’aquella manera.»

 

 

D’altra banda, l’Abel tindrà sort d’aprendre precioses lliçons de la seva família: els personatges de l’àvia i la mare m’han agradat tot i ser secundaris, perquè li donen suport incondicional, mai li diuen mentides.

 

p.22 «La meva mare no havia donat mai cap importància al fet que m’entrebanqués parlant, encara que jo sabia que la feia patir perquè allò era motiu de burla entre alguns companys. Davant meu, però, no hi havia parat mai esment i no m’havia criat entre cotó fluix. Sempre m’havia dit que educar-me era preparar-me per al camí i que no podia preparar el camí per mi. Tot i que, si he de ser franc, de petit això no ho havia acabat d’entendre mai.»

 

Pel que fa l’estil, m’ha agradat trobar expressions típiques catalanes incorporades amb naturalitat a la narració (fer mans i mànigues, els testos s’assemblen a les olles, fer una cara de mans a algú, etc) La poesia també hi juga un paper molt important: hi podem llegir poemes de l'estimada Joana Raspall, i Prats els descriu com calidoscopis de coloraines.

 

p.73 «-Què és un c-c-calidoscopi?

 

Il·lustració de Laia Pàmpols
Il·lustració de Laia Pàmpols

-És un tub que té trossets de vidres de colors i miralls al fons. En un dels extrems hi ha un orifici per on entra la llum, i això genera efectes visuals espectaculars. A l’altre extrem té un altre foradet, de manera que quan hi poses l’ull veus les imatges multiplicades simètricament.

 

-Ah, d’acord.

 

-Doncs un poema és el mateix: si en llegir-lo alguns cops hi veus unes coses o unes altres, llavors es pot dir que està acabat del tot perquè és bo.»

 

En resum, la història és un homenatge a universos com els de “Matar un rossinyol” de Harper Lee, i les pel·lícules de “Star Wars” o “La princesa promesa” (que, de fet, està basada en un llibre que us recomano molt!). També m’ha recordar lleugerament a un altra novel·la de Prats titulada “Merrick. L’home elefant” i a una pel·lícula que vaig veure recentment: “L’home sense rostre”.

 

Ja només em queda dir que les il·lustracions de Laia Pàmpols complementen perfectament la història, que, com totes les obres de Prats, us emocionarà i us farà tenir una mica més de fe en la humanitat... Paraula de Mixa!

 

Mx


Write a comment

Comments: 1
  • #1

    Marieta (Tuesday, 24 November 2020 17:08)

    Pel títol pensava que la història seria diferent. Però m'ha encantat poder descobrir aquest llibre, ja que per mi fomenta l'amistat, sobretot entre persones diferents. De fet, crec que envia un missatge molt important: que la societat et jutja per la teva aparença i les teves accions, però que malgrat això tots podem conviure en pau i ser amics. També volia comentar que tant la portada com les il·lustracions em semblen precioses i crec que conviden a llegir el llibre i a descobrir més sobre la història que explica.

    Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!

    Marieta ~ Relatos de una náufraga