Les he vist de tots colors, jo, però no em pensava que fa uns mesos el port de Barcelona quedaria tan buit de vida. Que estrany, haver sigut testimoni d’una primavera sense flors ni gent a les Rambles... Mica en mica, però, la vida va tornar, i fa uns dies vaig veure que començaven a construir unes parades ben estranyes al Moll de la Fusta. Pels cartells vaig descobrir que es tractava de la Setmana del Llibre en Català, que enguany s’havia traslladat des de l’Avinguda de la Catedral per poder complir totes les mesures de seguretat.
El primer dia vaig patir, perquè al matí diluviava. A la tarda, en canvi, va ploure una mica mentre sortia el sol i les bruixes es pentinaven, però la gent no es va acovardir.
L’endemà el temps va millorar i vaig veure una munió de senyores reunides que van resultar ser bibliotecàries. Un home -que van presentar com a Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques- estava eufòric de poder celebrar la primera trobada presencial del sector en molt de temps i va donar les gràcies a les bibliotecàries pels seus esforços. Durant els parlaments, es va reafirmar la idea que la cultura és un bé de primera necessitat, i que la biblioteca més important de Catalunya en realitat és cada una de les biblioteques de cada municipi. La bibliotecària Glòria Gorchs fins i tot va recomanar tota mena de llibres a les seves companyes: novel·les ideals per a fer lectors, d’altres d’idònies per llegir als clubs de lectura, novetats que acabaven de sortir, i llibres “per fer explosionar la ment”.
Jo no hi he anat mai, a una biblioteca (de fet, no m’he mogut d’on sóc des de fa anys) però m’imagino que són espais fantàstics, refugis de cultura. Com devien ser els primers bibliotecaris? Des de l’escenari m’arribà una veu dolça que semblava saber-ho i explicava que des de l’antiguitat som part d’una aventura per preservar el saber a través dels llibres. La veu pertanyia a Irene Vallejo (qui ha escrit un llibre sobre llibres anomenat “L’infinit dins d’un jonc”). Explicava que va voler narrar cada capítol com si fossin els contes de les mil i una nits: protagonitzats per personatges malvats, reines, bibliotecaris anònims, llibreteres amazones, i molt més...
Mentrestant, els autors signaven llibres i els altaveus no paraven de sonar. Es van entregar premis com el Gust per la Lectura, o l’Atrapallibres i el Premi Protagonista Jove. El seu jurat són centenars d’alumnes de secundària d’arreu de Catalunya, i enguany els premis són honorífics, perquè no han pogut finalitzar les votacions als instituts. La cerimònia, que l’any passat diuen que gairebé va durar tres hores, aquest cop acabà en disset minuts. Però s’ha celebrat, i això és el que compta. “Tots els actes culturals que mantenim en moments com aquests mereixen un aplaudiment” afirmava el Director de la ILC, Oriol Ponsatí-Murlà. Jo aplaudiria, espero que no em mal interpretessin, però fa temps que tinc els braços garratibats.
Tampoc vaig poder aplaudir el Premi Trajectòria a Teresa Duran, o el Premi BBVA Sant Joan, i això que en tenia ganes. El guanyador és un escriptor d’ulleres rodones (l’Albert Forns) que va trobar la inspiració amagada en uns diaris que ningú volia. Durant la presentació vol reivindicar la importància d’escriure diaris, perquè són una herència més que podem llegar als nostres descendents. Diu que a Londres hi ha un magatzem on guarden tota mena de diaris personals, perquè la gent pugui documentar-se i entendre millor el passat. “M’agradaria despertar la curiositat i el respecte envers els dietaristes”
Al llarg dels dies següents la calor va anar pujant de forma directament proporcional al públic que visitava la Setmana. Era commovedor veure persones tan diferents unides per la passió pels llibres... Quins retrobaments més emotius, perquè la majoria portaven mesos sense veure’s! Em va cridar especialment l’atenció una noia jove que semblava portar bigotis de gat. En realitat era una mascareta, que la convertia en mixa a mitges. Saludava, entrevistava, ho gravava tot amb el seu mòbil... De fet, no es va perdre ni un dia de la fira i sempre marxava més contenta que un gínjol. El quart dia em va sorprendre veure-la pujar a l’escenari familiar per moderar un parell de taules rodones sobre literatura juvenil. Desbordava passió mentre presentava les novetats i conversava amb els seus autors.
Un parell d’aquestes novel·les havien sigut guardonades recentment (“Nascuts per ser breus”, Premi Joaquim Ruyra 2019, i “Expedició al Congo. Bwana Nyani” Premi Enric Valor 2019). D’altres eren intrigants i misterioses (“Mangata” de Ricard Ruiz Garzón, i “Els crims de la taula periòdica” de Xavier Duran i Jordi de Manuel). Fins i tot hi havia reedicions precioses de clàssics (“Les tombes d’Atuan”, Ursula K. Le Guin) i la primera obra d’una autora adolescent (“Entre nosaltres”, Aina Huix). Però totes prometien aventures i emocions!
En aquell mateix escenari s’hi succeïen els espectacles infantils: titelles, conta-contes, grups musicals... Fins i tot s’hi van presentar novetats de manga en català i es va celebrar un recital de poesia. De cua d’ull vaig veure els somriures cansats dels editors i llibreters que s’insinuaven sota les mascaretes. Aquella edició excepcional havia sigut un èxit!
I ara tot ha tornat a la “nova normalitat”, però la fira ha deixat un bocí d’alegria rere seu. Les he vist de tots colors, jo, però no m’esperava ser el testimoni mut d’una història de superació com aquesta. M’agradarà explicar-la a les gavines que sovint descansen a la meva mà estesa. El meu dit fa temps que indica la mateixa ruta invisible mar enllà, però vist el que he vist els darrers dies, aquest sí que és el camí a seguir.
Write a comment
Marieta (Tuesday, 24 November 2020 15:06)
M'ha agradat molt la forma de narrar d'aquest narrador misteriós (em pregunto qui serà �, hehe). La veritat és que m'ha semblat molt entretingut i m'ha ajudat a saber el que es va fer a la Setmana del Llibre en Català. Fins i tot m'he sentit com si hi hagués anat! Per cert, Mixa, em van agradar molt els vídeos que vas fer de la Setmana del Llibre en Català. Són molt interessants!
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga
Mixa (Tuesday, 24 November 2020 20:59)
Hehehe moltes gràcies Marieta!!! <3 <3 <3
Mx