Títol: El teu gust
Autora: Isabel-Clara Simó
Il·lustració portada: Elisa Ancori
Editorial: Bromera
Any d’edició: 2020
Sinopsis: El teu gust és una gran història d’amor: la relació entre la protagonista i la Roser, que mor en un accident tràgic. Abans i després, hi ha la història dels altres amors que té la protagonista, amb diferents homes, amb gustos, interessos i preferències diverses. Per això la novel·la és, també, una història sobre els límits de l’individu en relació amb els altres, sobre la cultura i la creativitat, sobre el singular i el plural, és a dir, sobre tot allò que ens il·lumina i ens enganya i que, en definitiva, ens fa persones.
Amb el seu estil inconfusible, l’autora obre de bat a bat les portes del seu món literari i ens explica la vida d’una dona que evoca, amb ironia, un trajecte vital fet de retalls i pedaços, amb la sensació que el cos i el cap se separen, perquè encara que les forces defalleixin, la passió roman intacta. Una passió enorme per l’art i per la vida que es proclama amb força en la darrera i pòstuma novel·la d’Isabel-Clara Simó.
ressenya
El passat 13 de gener els mitjans de comunicació es van fer ressò de la mort de la prolífica i reconeguda escriptora Isabel-Clara Simó. No va ser a temps de veure publicada la seva darrera novel·la, però al final del llibre, el director literari de Bromera, Gonçal López-Pampló, diu: «Vull pensar que ho hem sabut fer bé i que el resultat s’ajusta a tot allò que havíem previst amb Isabel. El teu gust era, en molts aspectes, un comiat.»
Però comencem pel principi... “El teu gust” dóna la benvinguda als lectors de cop i volta, com qui canvia de canal i es troba una pel·lícula ja començada a la televisió. Tampoc cal introducció, perquè de mica en mica ens anem introduint a la ment de la narradora, de qui desconeixem el nom. "El teu gust" és un llibre peculiar de ressenyar perquè no té un inici, nus i desenllaç pròpiament dits. Més avia anirem descobrint les aventures romàntiques que la protagonista ha tingut al llarg de la vida (des de les tòxiques fins a les més pures) alhora que reflexionem sobre el desig, l’amor, les diferents etapes d’una relació...
Fa poc vaig descobrir que la paraula “sarcasme” prové del llatí “sarcasmus” (que al seu torn procedeix del grec) i significa “escorxar, mossegar els llavis”. Certament aquest llibre mossega. La narradora comparteix amb nosaltres afirmacions punyents i políticament incorrectes, sovint desencisades amb la humanitat. Són profundes i mereixen la nostra reflexió (fins i tot si no estem d’acord amb elles.)
El llibre en si mateix és un bany de cultura general (l’índex onomàstic del final inclou més de 100 personatges històrics mencionats o citats), i es llegeix igual de ràpid com quan beus aigua assedegat. Això sí, cada vegada que els protagonistes infligeixen un bon ganxo a la nostra consciència, cal que ens aturem uns instants per acabar de pair-ho.
Durant la presentació de “El teu gust” a Barcelona el passat 10 de març, Vicent Partal (director de VilaWeb) afirmà que “Al llibre hi ha molt de la Isabel disfressat. Tot i que podia semblar frívola per la seva naturalitat, era extraordinàriament profunda. Aquest llibre combina les seves dos facetes”. I, realment, quan el llegeixes sents que algú hi ha plasmat gran part de les seves inquietuds, dubtes i il·lusions. Simó ens parla de feminisme, rols de gènere, convencions socials, art, immigració, literatura, hipocresia, felicitat, tristesa, educació, pintura, mort, escriptura, cultura...
L’última part del llibre malauradament m’ha semblat massa repetitiva, i el desenllaç... increïblement cru, àcid i impactant. Tan sols em queda assegurar-vos que, temps després d’acabar de llegir-lo, el seu gust (o regust) encara us acompanyarà i deixarà petja... Paraula de Mixa!
p.100 «No pots ser racional sempre. La gana, la set, la fam de sexe, una picor ofensiva, un mal de cap que no s’apaivaga amb res, una grip innecessària i aclaparadora, una dutxa que no vols que s’acabi mai, la carícia inesperada d’algú que no tenies present, un afalac segurament injust però que t’embolcalla en la teva fragilitat quotidiana, una notícia ofensiva, el plor d’un marrec que ha caigut del gronxador, la fe que professen algunes persones i que ets incapaç d’entendre, fins que t’adones que cobrim les nostres necessitats amb diners, amb un demiürg o amb queixalades a uns llavis afamats o a un pastís excels, la teva columna o la teva psoriasi els dies que no et donen descans, el solet aquell d’hivern quan ets al semàfor i t’escalfa amb una imparcialitat molt democràtica... En fi: som biologia. Però sobretot som cultura.»
Mx
Write a comment