Títol: Like blau
Autora: Gemma Pasqual
Editorial: Barcanova
Any de publicació: 2020
Sinopsis: En un món distòpic on la natura ha desaparegut, tot és artificial.Per aconseguir likes, has de ser un bon ciutadà, complir totes les regles i suggeriments i, esdevenir popular i simpàtic en una societat en què mana l'estètica, que només permet l'ús de només dos colors: el blanc i el blau.
No hi ha llibres, no hi ha música, ningú no es qüestiona res, la paraula mort no existeix en el vocabulari. Ningú no es mira als ulls, tothom interactua mitjançant les pantalles.
ressenya
Després de l’èxit de “Xènia, tens un WhatsApp” Gemma Pasqual torna amb la seva primera distòpia, “Like blau” (molt aviat a llibreries!).
Durant una trobada amb prescriptors literaris joves que va tenir lloc a Barcelona, Pasqual explicà que la llavor de la novel·la va ser un dels episodis de Black Mirror. Poc després va començar a llegir distòpies del moment i clàssics del passat (com “Fahrenehit 451” o “Un món feliç” o “1984”) per inspirar-se i homenatjar-los. Volia escriure una distòpia del segle XXI, amb característiques que interpel·lessin als joves, com ara les noves tecnologies. Però això no és tot! També va jugar a videojocs per fer les escenes d’acció més realistes.
En definitiva, volia que fos una novel·la “canyera” que atrapés a nous lectors però que també amagués sorpreses per als més avesats, com ara cites literàries i picades d’ullet a antics clàssics.
Crear un món futurista no és senzill, i sembla que Pasqual ha pensat en tots els detalls. Està clar que no hi ha temps de saber-ho tot d’aquesta societat, però l'autora fa servir les pinzellades justes d’informació per ambientar-nos.
“Like blau” és clarament una introducció que us deixarà amb ganes de més (tot i que m’hauria agradat trobar-hi més acció). Pasqual afirmà que el més complicat a l’hora d’escriure’l havia sigut aprendre a retallar i resumir, doncs no volia que la novel·la fos massa llarga. Certament és un llibre molt àgil, però penso que algunes subtrames haurien necessitat més pàgines per desenvolupar-se de forma natural.
Potser quan el llegiu pensareu que un món com el que ha ideat Pasqual és totalment improbable, però al 2018 vam saber que la Xina havia creat una espècie de carnet per punts molt semblant als likes de Pasqual. Els ciutadans guanyen o perden punts en funció de si compleixen les normes establertes i del seu comportament en la societat. Els ciutadans xinesos poden ser penalitzats i perdre punts, per exemple, al no pagar deutes, contaminar o deslegitimar el Govern.
D’altra banda, Pasqual també ens va confessar que s’ha basat en idees del propi Hitler per construir el seu règim totalitarista, i ha inclòs frases del dictador a les proclames d’en Magnus, el líder fictici de “Like blau”.
Pel que fa als personatges, aviat descobrireu que la Kas no està sola enmig de tanta injustícia. Anirà trobant-se amb gent molt diversa que tinc ganes de conèixer millor. Potser perquè últimament he llegit algunes novel·les molt psicològiques, he trobat a faltar més profunditat en els protagonistes de “Like blau”.
L’únic que hauria canviat és el final, doncs pel meu gust és poc coherent. Malgrat que entenc les motivacions dels personatges, els seus actes no són lògics. Hauria buscat altres maneres d’arribar al cliffhanger final.
Aquesta novel·la tracta temes molt diversos: l’amistat, la llibertat, el dret a ser diferents, la brutalitat policial, la superficialitat, el valor de les arts... De ben segur que us farà reflexionar! Sobretot al voltant de la dictadura dels likes. Cada vegada més famosos deixen Instagram per culpa de l’estrès i l’ansietat. Un dels últims ha sigut Tom Holland (el nou Spiderman), perquè deia tenir més present l’aplicació que el món real.
Acabo la ressenya amb una menció al vídeo-poema “Look up”, que li escau com anell al dit... Tal i com diu Gary Turk “Dona a la gent el teu amor, no pas el teu like”
Mx
Write a comment