Títol: El nen que vivia als estels
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Traductor: Pere Martí i Bertran
Il·lustradora: Carme Solé i Vendrell
Editorial: Jollibre
Any de reedició: 2016
Sinopsis: Al despatx del doctor Rojas hi arriba un nen que no pot comunicar-se amb els altres. Ningú sap d’on ha sortit ni qui és. Fins i tot podria venir dels estels...
ressenya
Ho tinc comprovat. Els llibres de Jordi Sierra i Fabra sempre acaben emocionant-te i tractant temes que poques persones tenen el coratge de denunciar. Després de llegir el llibre, la meva primera i fugaç reacció va ser pensar que era un llibre bastant més adult que infantil. Però després vaig pensar que Sierra i Fabra havia sabut explicar amb molt de tacte un tema dur. Que potser els nens i joves no es mereixen llibres que els facin obrir els ulls? Que els mostrin les ombres de la societat, però que alhora els ensenyin a empatitzar i a reflexionar sobre el futur que volen?
p.9 «Els casos mèdics solen tenir un espai ben minso als espais de comunicació, fora que no sigui d’allò més sensacionalista. Són meres notícies, sovint a la secció de successos. I para de comptar. […] Si a algú li fa mal l’estómac, vol dir que alguna cosa no hi rutlla per allà dins; i si a algú li fa mal un peu, quatre quarts del mateix. Però hi ha molta gent que ni tan sols sap que té mal al cap, perquè hi ha molts mals de cap que no es curen pas amb aspirines. N’hi ha de tan interiors, de tan especials, que la majoria de vegades aquell ésser humà és totalment ignorant de la seva malaltia. La societat els anomena, aleshores, bojos.»
Precisament per tot això, ara entenc per quin motiu el segell editorial Jollibre ha escollit “El nen que vivia als estels” com a un dels protagonista de la seva campanya contra el maltractament i l’assetjament escolar: “De monstres, només en contes”! En aquesta novel·la hi ha monstres que no tenen urpes ni ales, però que són igual de temibles. Els joves que la llegeixin s’adonaran d’aquesta realitat, i, en el millors dels casos, optaran ser més comprensius amb els seus companys i amb totes les persones que els envolten. Tothom lluita les seves pròpies batalles, i no hauríem de jutjar a ningú sense ser-ne conscients.
p.69 «De tant en tant penso que si les persones sanes, amb fills sans, aquesta classe de persones que no han tingut mai un contratemps, passegessin una estona per un hospital, a més de poder-hi veure la sort que tenen, potser s’adonarien de la necessitat de forjar un món més solidari, més compromès amb els que tenim a la vora. Però la gent sol girar-se d’esquena al dolor, més per egoisme que no pas per manca de solidaritat.»
Pel que fa a les il·lustracions, de Carme Solé i Vendrell, entenc volen fer acompanyar els tocs més foscos de la trama. Tot i així, hauria preferit que fossin més acolorides i fessin referència a les peculiars explicacions del protagonista. Un nen que diu ser un guerrer de l’espai... serà veritat? Jo només sé que us farà dubtar fins al final... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment
El nen que vivia als estels (Tuesday, 13 December 2022 22:19)
Estas d'acord amb el comentari de la pàgina 69
El nen que vivia als estels (Tuesday, 13 December 2022 22:24)
Per que creus que te aquest aspecte i es comporta aixi?