Crònica del VII Premi Martí Gasull i Roig

Ahir va tenir lloc la setena edició del Premi Martí Gasull i Roig organitzat per Plataforma per la Llengua. Aquest esdeveniment serveix per reivindicar la feina d’empreses o entitats que potencien el català, a més d’homenatjar la figura de l’activista Martí Gasull, un dels fundadors de la Plataforma i principal impulsor.

La cerimònia, que va tenir lloc al Teatre Poliorama de Barcelona, em va semblar divertida, emotiva i punyent. La gala no només va servir per recordar en quin estat es troba el català,  sinó com hem arribat fins aquí i què podem fer per revertir els danys causats. Igual que amb el canvi climàtic, les conseqüències poden ser desastroses si no hi comencem a posar remei.

Fou impactant escoltar que el català encara no és reconegut com un idioma oficial a la seu de la Unió Europea, malgrat que 11 de les 26 llengües que sí que ho són no tenen tants parlants. Malgrat que ens vulguin fer creure que el català és una llengua minoritària, es troba ni més ni menys que dins del TOP 100 (d’entre les 6.000 llengües de tot el món) amb 10 milions de parlants.

Tractats incomplerts, reformes que han fet molt de mal, crítiques constants... “Som una anomalia, no hi ha cap llengua com la nostra que estigui tan desprotegida” afirmava el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. Quina és la solució? A banda de que hi hagi canvis a les institucions i al sistema educatiu, és fonamental que tots i cadascun de nosaltres ens creguem decisius. Cada vegada que fem servir la nostra llengua donem exemple als més joves, i això és de vital importància.

De fet, durant la gala vam poder veure tastets d’algunes de les iniciatives de la Plataforma,  o d'altres a les que dóna suport, com la de No em canviïs la llengua. Com podem pretendre que la gent s’integri si no els fem sentir part de la nostra comunitat? “Les llengües no es moren perquè els nouvinguts no les aprenguin sinó perquè els parlants deixen de parlar-les” afirmava Òscar Escuder.

Però tornant als joves, l’escassa oferta de lleure en català també és preocupant (i la influencer Juliana Canet ho va reivindicar a través d’un vídeo). Sense anar més lluny, plataformes com Netflix encara no han incorporat els subtítols o doblatges en català de centenars de pel·lícules i sèries que han costat milions de diners públics. O que als cinemes, l’oferta en català no superi el 3%.  

També em va colpir especialment que, segons les enquestes, més del 50% de la gent opini que  el valencià, el balear i el català són llengües diferents, o que la majoria pensi que defensar la independència de Catalunya és alhora defensar la salut del català.

Tota aquesta crítica i reflexió va anar acompanyada dels punts d’humor de la presentadora, Elisenda Carod, i el filòleg Pau Vidal (entre d’altres). Per no mencionar les emotives i reivindicatives actuacions musicals d’Ovidi25 (Borja Penalba, Mireia Vives, David Fernàndez i David Caño) Feliu Ventura i Pau Chafer.   

Els tres finalistes a obtenir el VII Premi Martí Gasull i Roig eren l'organització independent Amical Wikimedia, l'associació de jugadors de videojocs Gaming.cat i la Llibreria Catalana de Perpinyà. Després de tres setmanes de votació popular en què han participat més de 5.000 votants, el guardó se l’ha endut la Llibreria Catalana, l'única de la Catalunya del Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana. No cal dir que em va fer molt feliç, encara que la feina de tots els finalistes és igual de meritòria. 

Per últim, però no menys important, cal mencionar que el Premi Especial d’enguany s’ha atorgat a Teresa Casals. El jurat en valorà la fermesa, la constància i la valentia de la seva tasca de defensa del model d'escola catalana, amb la metodologia d'immersió com a model de cohesió social.

Em va alegrar molt veure que a l’acte hi havia una important representació institucional que va parar l’orella. El president Quim Torra, durant el seu breu discurs, va agrair el to crític i exigent. “No vull ser testimoni passiu de la residualització de la llengua” assegurà, perquè “com deia el mestre Fabra, si la llengua falla, falla tot”.

Mx