Crònica de la presentació de "Pluja d'estels" - Premi Josep Pla 2020

 

«Tenim avui aquí ni més ni menys que dos premis Josep Pla consecutius» deia l’editora Glòria Gasch tot donant pas a la presentació de “Pluja d’estels”, de Laia Aguilar moderada per Marc Artigau (artífex de “La vigília”).

 

«Recordo que quan vaig acabar de llegir el manuscrit em vaig posar a plorar, i això és dir molt!» va continuar dient la veterana editora «No oblidaré mai aquell moment. Vaig sentir que el volia editar fos com fos»

 

Ara sí, era el torn de paraula de Marc Artigau. S’ha de reconèixer que tenia un repte majúscul al davant, doncs tres quartes parts de la novel·la són TOP SECRET. Tot i així, va aconseguir que la Laia ens parlés del procés de creació i dels seus estimats personatges sense aixafar-nos la guitarra.

 

Laia Aguilar i MArc Artigau conversant
Laia Aguilar i MArc Artigau conversant

Em va agradar molt que Aguilar, contestant a una de les primeres preguntes d'Artigau, revelés que fer el salt de la literatura juvenil a l'adulta no va ser, de fet, cap salt. «A mi el que em guia és escriure una bona història. És més tard que m’adono que si és juvenil o no.» A “Pluja d’estels” la majoria dels personatges tenen quaranta anys, i es va adonar que la història interpel·laria a un públic adult.

 

El que sí podem dir és que la història gira al voltant d’un cap de setmana entre amics. Encara que, segons Artigau, això només és el paisatge de fons: «És més aviat una novel·la sobre com gestionem el dolor.»

 

De fet, Aguilar confessà que el tema principal va sorgir després, «a partir d’anar coneixent els personatges, ells em van anar dient quin seria. Me’ls sentia còmplices, amics.»

 

Tots ells estan passant per alguna crisi: amorosa, professional, de pèrdua de la joventut, de somnis perduts... Artigau afirmava que “Pluja d’estels” és una novel·la de personatges que es llegeix molt àgilment. «Se’n podria fer una obra de teatre!»

 

«Sí, de la meva experiència amb el guió m’emporto la part més visual i el sentit del ritme. Però va més enllà, perquè la literatura, a diferència del cinema o el teatre, et permet saber què senten i pensen els personatges amb molta profunditat»

 

«De què tens por?» li va preguntar per acabar Artigau. «Doncs tinc por que el lector no sigui capaç d’estimar-los i entendre’ls. A mi em van sorprendre, em van esgarrifar i em van enamorar.»

  

Mx

 


Write a comment

Comments: 0