Crida 146 - «PIRULETA» - Bon olfacte pel crim

Relat basat en fets reals

 

20 de març 1966, Londres

 

Al principi, el senyor Joe Mears (president del Chelsea Football Club) no va fer gaire cas de la trucada. Però quan va rebre el paquet a casa... allò eren figues d’un altre paner.

 

-Déu del cel, inspector! –exclamà quan arribà la policia -És ella! A la caixa... hi he trobat, oh, mare meva, li han arrencat un tros de...!

 

-A la nota demanen 15.000 lliures pel rescat. –s’apressà a contestar l’inspector - No es preocupi, farem una falsa entrega: posarem alguns bitllets bons i molts retalls de diari en un maletí i....

 

Però el senyor Mears ja no escoltava, perquè acabava de patir un atac d’asma.

 

Hores més tard...

 

La senyora Mears va aixecar-se d’un bot del sofà en sentir que la porta s’obria.

 

-Agent, és cert que han aconseguit atrapar-lo?

 

-Així és, senyora Mears, però em temo que no era l’home que buscàvem, només un lladre insignificant. Ha confessat que li van donar 500 lliures si actuava d’intermediari.

 

I el senyor Mears es va tornar a posar les mans al cap.

 

27 de març 1966, Beulah Hill, South Norwood

 

Era un bonic matí per sortir a passejar, i el senyor David Corbett aprofità per treure a passejar el seu gos.

 

-Pickles! No corris! Hauràs d’esperar un moment, que haig d’anar a fer una trucada a la cabina.

Però el gosset s’havia convertit en un garbuix de clapes blanques i negres que ensumava alguna cosa.

 

-Això és el cotxe del veí... I això un arbust. N’hi ha molts, saps?

 

Però aquell tenia alguna cosa estranya... Semblava que algú hi havia entaforat un paquet embolicat amb paper de diari. En David va estripar-lo una mica... i una mica més i...

 

-Oh. Déu. Meu.

 

Més tard...

 

La taula del sergent trontollà quan David Corbett hi va estampà el que portava.

 

-Crec que he trobat la Copa del Món. –exclamà.

 

El sergent, incrèdul, examinà amb una cella alçada la dama alada però immòbil que li tornava un reflex daurat.

 

-A mi no m’ho sembla gaire, fillet.

 

-Li han arrencat el folre, però és... la copa Jules Rimet. N’he vist la fotografia als diaris des del seu robatori. Li juro que el meu gos l’ha ensumat i...

 

-Sí, és clar. Vol una piruleta?

 

No calia. Aviat mig món recompensaria i idolatraria amo i gosset... sobretot quan, mesos després, Anglaterra aixequés, victoriosa, el trofeu perdut.

 

 


Write a comment

Comments: 0