Crida 145 - «FRED» - BIRDS EYE

Relat basat en fets reals

 

Durant aquella llarga i freda nit, en Clarence havia escrit un parell de cartes a la seva dona i es disposava a omplir el seu diari amb les últimes novetats. Va fullejar les darreres anotacions sobre els progressos de la cria de guineus, les receptes locals que havia provat i va rellegir en diagonal les pàgines on explicava el mètode de pesca esquimal tal i com li havien ensenyat alguns membres dels poblets inuit de Terranova.

 

Recordava haver-ho provat ell mateix. El més complicat havia sigut fer el forat i esperar pacientment. “Només faltaria que comencés a pescar tota mena d’animals, com a la llegenda de la creació inuit” havia pensat en Clarence “Tan se val, fos quin fos, me’l menjaria.”

 

Clarence Birdseye certament havia desenvolupat una curiositat i un paladar sense mesura, que no sempre era ben vist. La gent no havia reaccionat gaire bé enfront l’article on proposava que els soldats de la Gran Gerra s’alimentessin de carn de foca i balena.

 

Per fi! Alguna cosa havia picat! I el déu del cel Kaila no li havia enviat un llop, sinó un bacallà que va emergir de l’aigua disposat a presentar batalla. Malauradament, s’havia quedat congelat a mig salt. “Funciona!” havia cridat Clarence, espantant els gossos del seu trineu.

 

Dies després, en descongelar-lo i cuinar-lo comprovà que el peix estava més fresc que tot el marisc congelat que havia provat a Nova York. Era curiós, perquè tothom a Labrador sabia que el procés de congelació era més eficient a ple hivern, com si els flocs de neu més petits i concentrats fossin menys perjudicials pels aliments. Aquell mateix dia havia provat de congelar una col i... voilà! Funcionà perfectament.

 

Així doncs, la llavor ja estava plantada, i tard o d’hora donaria els seus fruits perquè en Clarence Birdseye els pogués congelar. Anys més tard la seva multimilionària empresa de menjar congelat revolucionari la manera en la que consumim els aliments.

 

Tal i com va dir en Clarence una vegada: «No em considero una persona notable. No vaig obtenir qualificacions excepcionalment altes quan vaig anar a l'escola. Mai vaig acabar la universitat. No sóc el millor venedor del món. Però tinc una gran curiositat per les coses que veig al meu voltant i aquesta curiositat, combinada amb la disposició a assumir riscos, ha estat responsable de l'èxit i la satisfacció que he aconseguit a la meva vida.»

 


Escribir comentario

Comentarios: 0