El corredor del laberint

Títol: El corredor del laberint

 

Autor: James Dashner

 

Traductors: Anna Puente i Carles Andreu

 

Editorial: Fanbooks

 

Any d’aquesta edició: 2014

 

Sinopsis: Quan en Thomas es desperta a l’ascensor, l’única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat.

 

“Encantat de coneixe’t, cagafil. Benvingut a la Clariana”.

 

Més enllà dels imponents murs de pedra que s’aixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge que porta és aterridor.

 

ressenya

La lectura d’aquest mes del Club 1214 és tot un clàssic de la literatura juvenil... Per petició popular hem llegit “El corredor del laberint” de James Dashner. Us podeu creure que aquest 2019 la versió original en anglès compleix deu anys?

 

Tot i conèixer la història i haver vist les pel·lícules, haig de reconèixer que el misteri del llibre m’ha enganxat. És fàcil posar-se a la pell del protagonista i viure la seva incredulitat davant d’una situació tan estranya.

 

La premissa de “El corredor del laberint” és intrigant i et fa donar voltes sobre quina explicació s’amaga darrera de tot plegat... però alhora la trama no és precisament veloç (m’han sobrat escenes de debats i àpats, per no mencionar un final massa caòtic). Sempre m’ho he preguntat... per què les primeres parts d’aquesta mena de trilogies normalment són introduccions llargues? 

 

 

En fi, encara que trobareu força acció i us mossegareu les ungles, m’hauria agradat que el laberint tingués més protagonisme... Una mica com a les proves que viu en Harry Potter a “El calze de foc”. Per dir-se “El corredor del laberint” en Thomas hi entra molt poques vegades (això sí, la primera és la meva escena preferida del llibre!).

 

Pel que fa als personatges, en general m’han caigut bé, tot i que de vegades actuïn de forma incoherent (sobretot en Thomas). Sigui com sigui, el prefereixo a d’altres protagonistes de literatura juvenil, doncs demostra tenir molta empatia i determinació.

 

Canviant de tema, em penso que aquest llibre no ha sigut precisament fàcil de traduir, doncs, per exemple, els nois que viuen al laberint tenen el seu propi vocabulari... paraules i expressions que recorden a les originals però semblen mal lletrejades (un recurs intel·ligent si vols que els teus personatges reneguin i insultin de forma realista sense haver de censurar-los).

 

 

Resumint... com ja haureu notat, trobo que “El corredor del laberint” és una història emocionant amb bastants “peròs”. El mateix James Dashner reconeix que les seves obres estan inspirades en altres novel·les o pel·lícules, i que aquesta saga és una barreja de “El joc d’Ender” d’Orson Scott Card, i “El senyor de les mosques” de William Golding.

 

Així que avisats esteu... si us voleu iniciar en el món de les distòpies i entrar al laberint, ho deixo a les vostres mans, però doneu-vos pressa... les portes es tanquen i els murs comencen a canviar... i creieu-me si us dic que no voldreu ballar amb els Grius.... Paraula de Mixa!

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0