Relat basat en fets reals
Londres, 1921
Després d’anunciar que tenia una cita amb la senyoreta West, la Gladys va esperar pacientment a les portes del despatx. Quan aquestes es van obrir, en va sortir un cavaller, i durant les mil·lèsimes de segon que va trigar a passar pel seu costat, la Gladys es va fixar que al puny dret de la camisa hi tenia una minúscula taca de tinta.
El primer que li cridà l’atenció del despatx no van ser les parets empaperades de blau prussià, ni la poblada catifa, sinó l’estilitzat crisantem daurat que descansava en un llarg gerro sobre la taula. Contrastava molt amb la dona robusta, de nas prominent i faccions anodines que hi seia darrere.
-Disculpa, l’entrevista amb el corresponsal del New York Tribune s’ha allargat més del que m’imaginava.- va dir en veure-la entrar- Tu ets...?
La Gladys es disposà repetir allò que tantes vegades havia practicat, però la senyoreta Maud West es va afanyar a afegir:
-...perquè tu no ets periodista, oi? Els periodistes poques vegades tenen una mirada suplicant com la teva. Però has aconseguit arribar fins al meu despatx, o sigui que m’intrigues...
La Gladys va inspirar profundament, i, com que l’havien descobert, va abocar pel boc gros:
-Vull ser com vostè.
En sentir aquelles paraules, els ullets de la Maud es van convertir en dos escletxes menudes.
-Veuràs, el fet que sigui la primera dona detectiu amb una agència pròpia a Londres fa que cada dia rebi cartes (sinó trucades) de dones i homes que asseguren haver nascut amb un do per investigar. –exclamà amb sorna - Però saps què? La gran majoria són persones enlluernades per les glamuroses novel·les i pel·lícules de detectius. Digues-me... per què hauria de considerar la teva petició?
-Perquè no em fa por embrutar-me les mans, tinc perseverança, intuïció, sentit comú, sóc bona actuant (tot i que ara no ho faig pas) i no em falta coratge. –va deixar anar la Gladys amb determinació.
La mirada de West, pensativa, va passar del crisantem a la catifa, i de la catifa a ella novament.
-Hauràs d’anar directament a la perruqueria a tenyir-te aquests cabells rogencs, i la setmana que ve començaràs el programa d’entrenament. Si no ets apta per a la feina t’ho diré sense embuts, està clar?
-Sí, senyoreta West, gràcies, senyoreta West. Li juro que no la decebré.
Mx
Write a comment