Olalla

Títol: Olalla

 

Autor: Robert Louis Stevenson

 

Traductor: Xavier Zambrano

 

Editorial: Viena Edicions

 

Any de publicació: 2019

 

Sinopsis: Seguint les recomanacions mèdiques, un oficial escocès que ha estat ferit a Espanya i que necessitarà un llarg període de convalescència accedeix a convertir-se en l’hoste d’una família que viu en una mansió senyorial perduda a les muntanyes. Segons li han dit, al casalot només hi ha els últims descendents d’una nissaga decadent,  víctima dels excessos i l’endogàmia: una mare amb dos fills: el noi, Felipe, que sembla ximple, i de la noia, Olalla, no se’n sap gran cosa. De tota manera, abans de traspassar els murs de la mansió, l’oficial haurà d’acceptar una condició prèvia: renunciar a tenir qualsevol mena de tracte amb els membres de la família.

 

ressenya

Avui us vinc a parlar del nou títol de Petits Plaers, la col·lecció de Viena Edicions que... un moment, encara no la coneixeu? La col·lecció ha tingut molt bona acollida i crítica, i gira al voltant de dos frases famoses: “no tinc temps per llegir” (l’hem sentit dir tot sovint o fins i tot ha sortit dels nostres llavis) i “L’art d’escriure consisteix en dir molt en poques paraules” (una cita d’Anton Txékhov).

 

És per això que Viena Edicions publica relats o novel·les curtes d’autors de renom de la literatura universal en un format molt pràctic que permet endur-nos-els pràcticament a qualsevol lloc, i que podem devorar ràpidament sense excuses.

 

Com que n’he sentit a parlar tant bé, i em sembla una iniciativa fantàstica, tenia moltes ganes de provar algun dels seus Petits Plaers, així que finalment m’he pogut estrenar amb Olalla de Robert Louis Stevenson.

 

A part de la preciosa i curada edició (és la portada que més m’agrada fins ara) hi ha dos motius que em van portar a voler-la llegir: en primer lloc, perquè Sir Arthur Conana Doyle, autor del mític Sherlock Holmes va dir en el seu moment que: “Tot lector està obligat a llegir Olalla, i tot escriptor hauria d’intentar escriure una historia de misteri com aquesta, amb el magistral ritme de Stevenson.” 

 

I en segon lloc (parlant de Sherlock Holmes)... perquè el traductor de les obres de Conan Doyle publicades a Viena (Xavier Zambrano) ha sigut l’encarregat de traduir també Olalla... un relat fins ara inèdit en català!

 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Mixa (@mixa_ql) el


Un incís curiós: sabíeu que Olalla és una variant gallega de Eulàlia? La seva difusió es deu al culte de dos santes espanyoles del segle IV: una màrtir de Mèrida, i la nostra antiga patrona de Barcelona.

 

L’estil narratiu de Stevenson és semblant al de “El misteriós cas del Dr. Jeckyll i Mr. Hyde”, encara que aquí juga molt més amb la descripció del paisatge feréstec i indomable, imprescindible per ambientar la història. De fet, el paisatge i la casa on reposa l’oficial escocés són els veritables protagonistes de la història. Tot i ser muts, ens expliquen moltes coses sobre el passat i el present de les persones que els habiten. Les descripcions són suggeridores i embolcalladores, ideals per ser llegides durant els dies de tempesta. 

 

Robert Louis Stevenson
Robert Louis Stevenson

El ritme, en efecte, és prou àgil, i m’ha agradat que les paraules del metge a l’inici del relat et posin en situació amb molta facilitat. El misteri que envolta els peculiars habitants de la casa (reducte d’una antiga nissaga poderosa) ens mantindrà inquiets fins al final, tement el pitjor tota l’estona. Els fets inquietants es van sumant fins arribar al punt més àlgid de la història, el qual m’ha recordat a una de les trames secundàries de “Jane Eyre” de Charlotte Brontë.

 

Penso que és crucial saber que la història es va publicar el Nadal de 1885 per entendre la trama, la qual gira al voltant de les herències i pecats familiars. De fet, la història acaba amb un monòleg sobre la importància de ser bons penitents i fer el bé, i ens recorda que el plaer no és una finalitat sinó quelcom accidental... Però si gaudiu d’allò més d’aquests Petits Plaers de Viena Edicions no serà pas un accident... us en dono la meva Paraula de Mixa!

 

Mx



Il·lustració de Yuri Shepherd per a Fabulantes


Escribir comentario

Comentarios: 0