XIV Jornades de les Lletres Ebrenques - Crònica de l’últim dia (2a part)

 

Novament amb les piles carregades després del dinar de germanor, la tarda va començar amb la “Presentació al públic dels nous valors literaris ebrencs del 2019” una taula rodona on cadascun dels ponents tenia uns minut per parlar sobre els seus projectes.

 

Guillem Riba, que també havia participat al matí, ens parlà de “Arraïlades” un conte sobre les oliveres antigues que s’està lluitant per conservar. No només és un conte, sinó una obra d’art col·lectiva” explicà, doncs hi han col·laborat 14 autors i il·lustradors. També aprofità per mencionar el seu assaig “L’escola en construcció”. Riba creu en l’escriptura “com a eina per canviar la societat.”

 

Laura Pla presentà “Hay mensajes que no necesitan botella”, un llibre solidari sobre els canvis del mar. A través de microhistòries i poemes, ens parlar sobre temes com el medi ambient o la violència de gènere.  

 

 

Àlex de la Guia i Núria Caro també portaven una obra compromesa amb la terra. “Generació #LoRiuésVida” és un homenatge als joves que van créixer cridant aquest lema, als grups de música que van compondre lemes, i a totes les iniciatives i ONG que lluiten per preservar el medi-ambient. És per això que part dels beneficis del llibre van destinats a l’associació “Rebrotem”.

 

Susana Alizarra no va poder desvetllar gran cosa de la seva popera novel·la. Ens confessà que va començar escrivint Fanfics romàntics, però que ha acabat escrivint una novel·la negra sobre un personatge que ha de matar per saldar un deute. Si us heu quedat amb les ganes, la podreu llegir el proper Sant Jordi!

 

Enric Fernández escriu des dels nou anys “però com que no tenia sortida, em van convèncer per estudiar una altra cosa... i vaig fer filosofia” va riure. Actualment està cursant un doctorat i té un canal anomenat “Adictos a la filosofia”. Ha sigut guanyador d’alguns concursos de relats ebrencs i barcelonins, com la primera edició de “Lletres joves HG” i té una novel·la al calaix.    

 

 

Maite Gauxachs i Mar Panisello intenten transmetre llum i fer reflexionar a la gent amb els seus respectius llibres: Gauxachs en el vesant de l’autoajuda i la superació personal (amb obres com “Como sacar lo mejor de ti” ens ajuda a buidar la motxilla emocional i viure el present) i Panisello amb relats curts profunds (“El vol del colibrí” neix d’un petit espai radiofònic on l’autora també llegeix breus històries).

 

Segons Fàtima Beltran “una flor no fa maig”, doncs tan sols ha publicat un novel·la de realisme màgic: "Bien alados". Curiosament, va néixer d’un període d’avorriment amb l’objectiu d’entretenir-se i ho va aconseguir!

 

Jordi Gilabert, creador del blog sobre història de l’Ebre “Port Fangós”, publicà enguany un novel·la sobre la rereguarda de la batalla de l’Ebre: “Adellà del riu”. “Volia escriure una història que pogués llegir tothom”. Gilbert es mostrà molt satisfet amb el resultat: “Molta gent em diu que és el primer llibre que han acabat”. “Adellà del riu” a més a més, està escrita amb la variant del català de l’Ebre, que malgrat ser acceptada, cada vegada s’està perdent més.

  

 

Albert Gavaldà i Manel Vallès venien a presentar els seus poemaris. “A la vejez viruelas”, reia Gavalda, doncs als 55 anys ha publicat un poemari que tenia escrit de fa temps. A “Poemes d’Abissínia” es qüestiona com es pot viure d’esquenes a un mateix, igual que quan Rimbaud va marxar als 19 anys a Abissínia, Etiòpia, i no va tornar a fer menció del seu passat com a poeta.

 

A “Sal negre”, Manel Vallès inclou poemes de realisme intimista, el que se’n diu poemes de l’experiència. Fa crítica social i parla del medi ambient a través d’allò quotidià. La taula rodona finalitzà amb la lectura d’un parell dels seus poemes.

 

Ara sí, em va arribar el moment de participar a la taula rodona titulada “El procés creatiu en un món digital: influencers”, protagonitzada pels fotògrafs Jonathan Rius (@Pinapli), Joaquim Forcadell (Facebook), la humorista Paula Mayoles (@Mayoletes), la cantant Keila Garcia i una servidora, i moderada per Xavier Miró, membre del grup CREA.

 

 

Plegats vàrem debatre sobre les nostres experiències, què significa ser influencer, quines són les nostres estratègies... Vam arribar a la conclusió de que les xarxes ajuden a crear comunitat, i poden ser una font de creativitat important. Que el renom et fa pensar dues vegades allò que et disposes a penjar (encara que això hauria de ser la norma general).

 

També vam estar d’acord en que tothom pot intentar ser influencer, però és molt important sentir passió, saber transmetre, ser una mica poca-vergonya i tenir sentit de l’humor. Encara que cap de nosaltres ens podem dedicar a viure d’això, les xarxes requereixen molt de temps i dedicació, però et porten recompenses inesperades i de valor incalculable.

 

Com a cirereta del pastís, es va projectar el curtmetratge de CREA “La fletxa final”, i després d’escoltar la fantàstica actuació musical de Keila Garcia, es van retre dos petits homenatges.

 

El primer, a Roberto Rallo president i impulsor de Foment d’art i cultura d’Amposta, per obrir moltes portes. “Encara us donaré guerra” va riure, l’homenatjat. I Tomás Camacho va rebre el Premi del Mèrit de les Lletres Ebrenques. El mateix President del Consell Comarcal del Montsià, Jordi Roig, antic alumne de Camacho, li va fer entrega del premi, i li donà les gràcies “per ensenyar-nos a no rendir-nos i a perseguir els nostres somnis”.

 

Roberto Rallo (esquerra) 

D'esquerra a dreta: Jordi Roig, Tomás Camacho,  Inés Martí (Regidora de Cultura) i Joana Serret

 


 

Però la festa encara no s’havia acabat! Al vestíbul de la biblioteca ens esperava un sopar literari (que no s’havia pogut dur a terme el dia anterior) amenitzat pel Jazz de Origen 69.

 

Realment va ser una jornada ben intensa! Malgrat que només vaig poder assistir a l’últim dia, en vaig gaudir d’allò més. L’únic que canviaria seria la quantitat de ponents per taula rodona, doncs amb tants escriptors interesants convidats, els ponents no els vàrem poder escoltar parlar tant com ens hagués agradat.

 

Penseu que durant l’edició d’enguany van comptar amb una vuitantena de participants! Tothom estava d’acord... aquestes jornades s’han convertit en un fantàstic punt de trobada per al sector literari. Tot plegat és gràcies a l’activa i generosa directora de la biblioteca, Joana Serret, i el seu equip. Moltes felicitats, i fins a la propera! Ja tinc ganes de descobrir quina una en portaran de cap per les XV Jornades de les Lletres Ebrenques...

 

Mx




Escribir comentario

Comentarios: 0