La novel·la de Sant Jordi

Títol: La novel·la de Sant Jordi

 

Autor: Màrius Serra

 

Il·lustrador: Pep Boatella

 

Editorial: Amsterdam Llibres

 

Any d’edició: 2018

 

Sinopsis: Alegre, vibrant, festiu... Així és Sant Jordi per als lectors. En canvi, escriptors i editors viuen una jornada esgotadora de nervis anhelant la glòria. De totes les diades que es fan i es desfan, aquesta serà la més important per a un dels nostres protagonistes: Màrius Serra ha publicat per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum. Les sensacions de Serra amb la seva primera novel·la negra no poden ser millors. Ni les de la seva agent literària. Ni les del seu editor.

 

Però, ironies del destí, aquella novel·la esdevé premonitòria i, durant les signatures del matí de Sant Jordi, una sèrie de crims tan execrables com reals tenyeixen de sang les parades de llibres de Barcelona.

 

 

ressenya

A la dedicatòria del meu exemplar de “La novel·la de Sant Jordi” hi diu: “Per a la sagaç persona que hagi superat el Bibliorepte! Perquè Sant Jordi sigui tot l’any!”

 

 

Seguint-la al peu de la lletra, m’he endinsant en aquesta història en ple estiu, i m’he quedat amb un pam de nas davant d’una crítica brutal al sector editorial! La novel·la és mordaç, cínica, irreverent (no podia parar de riure amb el joc de L’Ego!)... Màrius Serra és el primer de riure’s de si mateix i fa una radiografia del sector tremendament realista i irònica a través de mirades molt variades envers la Diada de Sant Jordi.

 

p.303 «Fa temps que els costa trobar el seu lloc. alguns només es queixen, però d’altres han reaccionat. Farts que els clients els confonguessin amb llibreters i els demanessin si tenien el Victus del Sánchez Piñol quan estaven rere una parada per firmar la seva última (i potser primera) novel·la, els més emprenedors han muntat editorials o llibreries independents i ara intenten espavilar-se pel seu compte. Els indis, els agrada que els diguin.

 

Per això troben que la festa alternativa organitzada a l’Antic Teatre és el seu lloc. Saben que signaran pocs llibres, però prefereixen estar entre amics, fent birres, que no pas podrir-se rere un taulell mentre al seu costat l’última estrella televisiva, una cuinera eixerida o un youtuber malcarat signen llibres a cabassos.»

 

p.133 «Els escriptors d’èxit sempre arriben tard a l’espai de signatures. Van acumulant retards a cada torn perquè seria un pecat de lesa sanjordietat deixar un lector desatès. I també perquè els encanta passar-se de la ratlla si es tracta d’enllestir la feina. Se senten magnànims, com aquells cambrers que sempre serveixen les copes de conyac per damunt de la ratlleta vermella que n’assenyala la dosi.»

 

p.54 «Siguis arquitecte, músic, actor, polític o enginyer, és probable que algú et demani quin llibre regalaràs per Sant Jordi. Els habituals dels mitjans de comunicació ja el porten preparat. Els tertulians van amb els deures fets als programes de ràdio i tele, i els polítics demanen als seus assessors quina mena de recomanacions poden convenir per mantenir un bon perfil. Ningú no es planteja llegir-se la novetat que recomana.»

 

Gairebé una desena de personatges molt diferents entre ells acabaran confluent en un mateix punts després de que uns misteriosos assassinats sacsegin el dia del llibre i la rosa. De fet, la novel·la parla de com la trama d’un llibre es torna real en un univers paral·lel prou semblant al nostre... Us imagineu que també hagués passat durant el nostre Sant Jordi 2018? Això vol dir que s’hauria fet realitat la ficció d’un llibre basat en un altre llibre fictici!!

 

Màrius Serra i Oriol Comas i Coma
Màrius Serra i Oriol Comas i Coma

El format de l’obra és engrescador, doncs els capítols són molt curts i l’estil narratiu de Serra és ben peculiar (avui en dia és difícil trobar una veu tan personal i reconeixible). Fa ús del seu domini del llenguatge llançant sinònims interessants i divertits. Però alhora també utilitza vocabulari col·loquial quan els seus personatges parlen entre ells.

 

p.171 «Pugen lentament la solemne escalinata que mena al Paranimf. És una construcció ampul·losa, pròpia d’uns temps de classes magistrals, poques dones a les aules i professors elevats a l’enèsima tarima.»

 

p.166 «Sempre li ha agradat passejar per les parades durant la diada de Sant Jordi. Badar mentre mira llibres li agrada, però encara li agrada més espiar com ho fan els altres. Té ànima de carterista incruent, a la recerca d’expressions, postures i paraules caçades al vol.»

 

De fet, alguns dels capítols més honestos estan escrits íntegrament amb diàlegs entre editors, periodistes... De retruc, l’obra és també un retrat fidel de com funcionen els mitjans de comunicació i els actes institucionals, entre molts altres temes.

 

p.248 «Vivim l’era de la saturació informativa. L’abundància, de vegades, és la pitjor carència.»

 

D’altra banda, he trobat a faltar més acció i el final obert no m’ha convençut. Què se’n farà de tots els personatges que hem conegut més enllà de l’Oriol Comas i Coma? La major part del llibre es concentra en les seves indagacions, i com això fa que es creïn nous vincles entre ells. Tornaran a aparèixer a “Jugar-s’hi la vida”, la segona part que Màrius Serra publica al setembre d'aquest any?

 

La veritat, no sé si “La novel·la de Sant Jordi” entraria dins del criteri VIP de l’editor fictici Nil Illa (Versemblança, Intel·ligibilitat i Perdurabilitat) doncs l’obra ens parla de moltes personalitats actuals. Sigui com sigui, en podeu gaudir ara i deixar-vos sorprendre per l’enginy i sagacitat de l'inimitable Màrius Serra.

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0