Títol: Les aventures de Sherlock Holmes
Autor: Sir Arthur Conan Doyle
Traductor: Xavier Zambrano
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Editorial: Viena Edicions
Any d’edició: 2017
Sinopsis: El primer dels relats que s’apleguen en aquest volum, «Escàndol a Bohèmia», va aparèixer a The Strand Magazine el juliol del 1891 i va catapultar a la fama el personatge de Sherlock Holmes. De resultes d’això, la vida de moltes persones va canviar per sempre: en primer lloc, la de l’escriptor que el va crear, però també la de milions de lectors que, des d'aquell moment i fins ara, no han deixat d'admirar les enlluernadores deduccions del detectiu més famós de la literatura.
ressenya
Aquesta setmana he acceptat un repte prou singular... llegir els dos primers volums de relats curts de Sherlock Holmes en set dies. Un amic anglès (creador del blog Ramblings on my bookshelves) s’ha proposat rellegir totes les obres del detectiu en 31 dies, i he decidit acompanyar-lo en la segona setmana d’aquesta marató de lectura.
Feia temps que tenia ganes d’introduir-me a les obres més famoses de Sir Arthur Conan Doyle, i ho he fet amb “Les aventures de Sherlock Holmes” (els relats que el van catapultar a la fama) i que Viena Edicions va incloure a la seva col·lecció durant el 125è aniversari del llibre.
La veritat és que m’hi endinsat amb curiositat, i -tal i com diu la contraportada- és una experiència literària addictiva! És molt satisfactori anar tancant cassos cada vint o trenta pàgines i no és indispensable llegir les novel·les anteriors per seguir la trama, sobretot perquè els relats van fent salts en el temps en totes direccions.
També s’ha de dir que l’estil pot resultar un xic repetitiu, doncs el procediment de Holmes és gairebé sempre el mateix, però els enigmes que investiga són sorprenents! Alguns d’ells ni tan sols giren al voltant d’un crim, però com bé diu Holmes, els casos anodins solen ser els més complicats.
I parlant del detectiu... després d’haver vist algunes de les seves nombroses adaptacions a la petita i gran pantalla, penso que cap ha encertat de ple la seva personalitat, però juntes s’hi han acostat. Pot ser fred i apàtic com a la sèrie de la BBC, però de vegades també és rialler i irònic:
p. 283 «Ho va trobar un treballador del parc flotant a prop de la riba. S’ha confirmat que la roba és de la dama. M’ha semblat que, si la roba era allà, el cadàver no podia ser gaire lluny.
-Segons aquest brillant raonament, podríem trobar el cadàver de tothom a prop del seu armari.»
Holmes és indiscutiblement un addicte a la cocaïna (com a Elementary), no li preocupa infringir la llei per resoldre un misteri, i només investigar els casos que li resulten més interessats. Quan una pista és fresca, Holmes és capaç de passar-se tota la nit en blanc per resoldre un misteri, però sap mantenir la calma i esperar a veure com es desenvolupen els esdeveniments. Mai posa l’arada davant dels bous, vaja!
I sí, el seu únic amic és en Watson. Malauradament, no n'encerta mai ni una! No em mal interpreteu: està clar que és un home culte i ensinistrat en l’art de lluitar, però no és capaç de seguir cap de les argumentacions d’en Holmes.
Algunes de les adaptacions més recents de Sherlock Holmes
Un altre personatge que ha adquirit molta fama al llarg dels anys és Irene Adler, la dona, protagonista del primer... i únic relat on apareix. Tal i com ho llegiu! El seu paper és molt efímer, però sembla deixar petja en el detectiu.
p. 38 «Abans solia fer bromes sobre la intel·ligència de les dones, però darrerament no n’hi he sentit cap ni una. I quan parla d’Irene Adler, o es refereix a la seva fotografia, sempre ho fa sota el títol honorífic de la dona.»
En general, l’estil dels relats és prou àgil i de vegades poètic, i els diàlegs (un xic grandiloqüents) són amanits amb les perles de saviesa d’en Holmes:
p. 13 «És un error capital provar de teoritzar abans de tenir dades. Invariablement hom comença a retorçar els fets per encabir-los a les teories en lloc de formular teories que encaixin amb els fets.»
p. 168 «He vist massa coses per dubtar que la intuïció d’una dona no pugui arribar a ser més valuosa que les conclusions d’un raonador analític.»
Il·lustracions de Sydney Paget, conegut com el creador de la imatge popular de Sherlock Holmes. Sabíeu que va rebre l'encàrrec per equivocació, ja que originalment la carta dels editors de The Strand s'adreçava al seu germà petit, Walter Paget?
A més a més, m’agraden les descripcions de Watson, perquè de vegades fa que amb una frase et puguis imaginar perfectament els nous personatges que apareixen:
p. 274 «Va entrar un cavaller que tenia una expressió agradable i refinada, pàl·lid, de nas llarg, amb uns aires de petulància a la boca i aquella mirada serena i penetrant dels qui el destí ha reservat la feliç tasca de manar i ser obeïts.»
p. 124 «Tot el sant dia havia udolat el vent i la pluja no parava de repicar contra les finestres, amb tal intensitat que fins i tot aquí, al cor de la gran i artificial ciutat de Londres, ens vam veure obligats per un moment a apartar el pensament de la rutina de la vida i reconèixer la presència d’aquelles colossals forces elementals que bramulaven a la humanitat a través dels barrots de la civilització, com bèsties engabiades »
Algunes edicions de "Les aventures de Sherlock Holmes"
Pel que fa a aquesta edició en concret, trobareu notes del traductor on aclareix referències i termes que el lector pot desconèixer. Al final de tot, inclou un “gabinet de curiositats Holmesianes” molt interessants: coneixereu la història completa de les traduccions al castellà i català de Sherlock Homes, veureu objectes de l’època esmentats al llibre, llegireu alguna història apòcrifa i fins i tot una entrevista amb en Conan Doyle. En aquest fragment explica d’on neix el seu investigador...
p. 379 «Sherlock Holmes és l’encarnació literària, per dir-ho d’alguna manera, dels records que jo tenia d’un dels meus professors de medicina a la Universitat d’Edimburg. Aquest home seia a la sala d’espera dels pacients, amb una cara d’indi pellroja, i anava diagnosticant les persones al vol, a mesura que hi entraven, abans fins i tot que diguessin mitja paraula. Encertava tots els seus símptomes, detalls de les seves vides, i rarament s’equivocava.»
Per últim, però no menys important, també vull destacar la fantàstica il·lustració de la portada. De seguida em vaig adonar que era obra de Jordi Vila Declòs (artista que ha il·lustrat altres llibres que m’encanten com “Serena”, de Dolors Garcia i Cornellà o la col·lecció "Ala de Corb" d’Enric Larreula).
Serà millor que acabi la ressenya aquí perquè m’espera el segon volum de relats! Aconseguiré superar el repte? Desitgeu-me sort! ^.^
Mx
Write a comment