El tiempo de los magos [CAT]

Títol: El tiempo de los magos

 

Autora: Cressida Cowell

 

Traductora: Sheherezade Surià

 

Editorial: Roca Editorial

 

Any d’edició: 2018

 

Sinopsis: Esta es la historia de un joven Hechicero y de una chica Guerrera que han sido educados desde sus respectivos nacimientos a odiarse el uno al otro, como si fueran veneno; y el apasionante cuento de lo que les sucederá cuando sus mundos colisionen.

 

El libro perfecto para todos aquellos amantes de la fantasía y las aventuras.

ressenya

Durant la segona jornada de The Reading Rush (la marató internacional de lectura) he viatjat al nou món màgic de Cressida Cowell (autora de “Com ensinistrar un drac”). Aquest cop l’acció té lloc a les antigues illes de Gran Bretanya, una època tan remota en que tota mena de criatures sobrenaturals habitaven els boscos, i mags i guerrers estaven en guerra.

 

Els protagonistes són en Xar i la Wish, respectius descendents dels caps de cada bàndol. La Wish dista molt de ser la princesa guerrera perfecta: és sapastra, coixa, impulsiva i empàtica, mentre que en Xar és un príncep mag egoista, descerebrat, inconscient i... incapaç de fer màgia! 

 

Els dos es trobaran en un intent de rebel·lar-se i viuran una aventura prou intensa en la primera entrega d’aquesta saga. Que no us espanti la mida del llibre! Les lletres són prou grans i la novel·la està plena de les il·lustracions de Cressida Cowell, un xic tètriques pel meu gust, però que encaixen amb el to de la història: una barreja de conte infantil amb aspectes tenebrosos.

 

I és que amb tants monstres i guerrers despietats, els protagonistes estaran a punt de patir una mort lenta i dolorosa a cada capítol! Tot i així, Cowell afegeix el toc just d’humor a la barreja, i el narrador misteriós juga amb nosaltres d’una manera simpàtica i divertida.

 

A més a més, encara que ni la trama ni els personatges són gaire originals, l’estil de Cowell és molt àgil i té descripcions que m’han agradat. 

 

p.263 «Sus voces habían acabado hundidas y congeladas entre aquellos muros, rebotaban de vuelta a la vida únicamente a través del soplo entrecortado de las ondas sonoras extraviadas del presente, como si los espíritus de los trasgos, elfos y mujeres gnomo que trabajaban en la mina y que se habían marchado tiempo atrás continuasen todavía allí, sacando esos sonidos de las entrañas de los muros con sus hachas encantadas y retornando sus ecos a la tierra, de forma que volvían a la vida una vez en los oídos de Espadín y Wish.» 

 

Per sobre de tot, però, valoro els missatges que “El tiempo de los magos” ens transmet, perquè no són pocs! Com ara aprendre a deixar-se anar i viure sense por, pensar en els demés i empatitzar, no prejutjar, aprendre que les persones no canvien així com així i ser conscient de que és més fàcil destruir que crear. 

 

D’altra banda, m’ha agradat que els personatges no estiguin classificats en la categoria de "blanc" o "negre", sinó que més aviat es moguin entre l’escala dels grisos (com és el cas del pare d’en Xar i la mare de la Wish) perquè ens demostren que els líders de vegades prenen decisions difícils (encara que no siguin justes) i que cada pare i mare estima a la seva manera.

 

I sí, em penso que el meu personatge preferit és l’Espachurro. Només amb aquest nom ja costa no dibuixar un somriure, imaginant-lo tant petitet i adorable! ^.^ 

 

Fins aquí la ressenya d’avui, que acabaré amb un fragment de la cançó que apareix al llibre, “Érase una vez la magia”...

 

«Así que coge tu varita y pon tus alas a volar

 

que cantaré nuestro amor por lo imposible.

 

Y cuando me cojas de la mano transparente

 

volveremos a esa tierra mágica y reluciente

 

donde perdimos nuestros corazones…

 

Cuando fuimos magos…

 

Hace ya muchas vidas, en tiempos aciagos.»

 


Cressida Cowell llegeix el principi del llibre en anglès

Al minut 2:20 vaig poder entrevistar a Cressida Cowell sobre la llegenda de Sant Jordi



Escribir comentario

Comentarios: 0