Safari

Títol: Safari

 

Autora: Maite Carranza

 

Il·lustrador: Manuel Ortega

 

Editorial: Edebé

 

Any d’edició: 2019

 

Sinopsis: PREMI EDEBÉ DE LITERATURA INFANTIL 2019 Després d’un contratemps al zoo anys enrere, en Dani va deixar de parlar. Amb l’esperança que recuperi la parla, la seva família decideix anar de safari a l’Àfrica. Només arribar-hi, una sèrie d’esdeveniments porten el nen a quedar-se desemparat a la sabana africana. Una femella ximpanzé, Júpiter, adoptarà en Dani com a fill i li obrirà les portes de la seva nova família de ximpanzés, amb qui en Dani se sentirà i es comunicarà millor que en el seu entorn social.

 

ressenya

Per fi he pogut llegir el premi Edebé de literatura infantil 2019. Feu les maletes i prepareu-vos per temperatures càlides, perquè ens anem de safari! ^.^

 

Tal i com va explicar Maite Carranza durant l’entrega de premis, aquesta novel·la és un homenatge als llibres de Tarzan escrits per Edgar Rice Burroughs, els quals «poca gent coneix perquè les pelis han eclipsat el Tarzan original» explicà Carranza. «Jo devorava les novel·les i somiava en estar en una selva». Si compartiu el somni de Carranza hi podreu viatjar a l’interior de la seva història de la mà d’una antropòloga i un nen amb una estreta relació amb els primats, els veritables protagonistes de “Safari”.

 

Maite Carranza entrevistada per Toni Puntí després de rebre el Premi Edebé
Maite Carranza entrevistada per Toni Puntí després de rebre el Premi Edebé

Al llibre, Carranza ens demostra que de vegades els animals poden ser més “humans”, justos i civilitzats que nosaltres mateixos. Aprendreu sobre la llei del més fort, però també sobre la importància de fer pinya i respectar-se i protegir-se mútuament.

 

Destaco especialment el format en el que està escrita la novel·la. Les narracions del Dani són en primera persona, i les escenes on apareix la Mary Jo estan escrites en format de guió. La combinació és molt dinàmica i trobo que funciona molt bé.

 

Precisament fa poc al programa del Club dels Experts de Ràdio Castelldefels, debatíem sobre gèneres que els joves no solen llegir, i el guió, igual que el teatre, no és gaire popular, però és important. És una manera de narrar que s’hauria de valorar més, perquè requereix molta imaginació. I en aquest cas, Maite Carranza aconsegueix que encaixi perfectament amb la història. Potser “Safari” serà una iniciació ideal per a moltes nenes i nens al gènere literari del guió.

 

D’altra banda, també pot ser una iniciació al món dels primats (criatures intel·ligents i compassives). En part a través d’ells, Carranza ens ensenya a revelar-nos contra el racisme, la desigualtat de gènere i els abusos, no només físics, sinó també psicològics.

 

Il·lustració de Manuel Ortega
Il·lustració de Manuel Ortega

I sí, per si us ho estàveu preguntant, a les divertides i estrafolàries històries de Maite Carranza no pot faltar algun adolescent insuportable. Com és el cas de la germana de'n Dani, que ell descriu així: «una pava de catorze quasi quinze que es creu que té disset i que es comporta com una d’onze». ^.^

 

Per últim, però no menys important, la novel·la està il·lustrada per Manuel Ortega. La barreja d’esbós i collage li escau bastant, i m’agrada especialment com estan representats en Samba (el guia) i el Doctor Stevenson. Amb molt poques pinzellades, pots veure la bondat a les faccions d’un, i el gest repel·lent a les de l’altre.

 

Què? Us he convençut? Doncs afanyeu-vos que l’avió s’enlaira! Després de llegir el llibre qui sap si us vindran ganes de fer com la Mary Jo i observar els chimpancés... Però potser no al seu hàbitat natural! Valoro que Carranza no idealitzi les dures condicions de la selva... Ja em perdonareu, però amb tants insectes, sangoneres i depredadors, em penso que Emily Dickinson tenia raó... “Per viatjat lluny, no hi ha millor nau que un llibre.” ;-)

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0