Entrevista a Christopher Paolini [CAT]

L’editorial Roca acaba de publicar una antologia de contes sobre el món d’Alagaësia escrit per Christopher Paolini. En efecte, l’autor de Eragon ha tornat. El volum es titula “La forquilla, la fetillera i el drac” i està disponible en català i castellà. 

 

Però això no és el més fort de tot. Gràcies a l’editorial Roca, vaig tenir el plaer d’entrevistar a en Paolini quan va venir a Barcelona durant el seu tour per Europa. 

 

I jo... jo tenia moltes ganes de saber el que m’havia d’explicar, i això és el que em va dir.

 


Mixa: Hola Christopher! Benvingut al meu canal... moltes gràcies!

 

Paolini: Gràcies per comptar amb mi, és tot un plaer.

 

M.: He de dir que estic realment emocionada perquè vaig créixer com a persona i com a lectora amb els teus llibres, així que com et pots imaginar, llegir "La forquilla, la fetillera i el drac" ha sigut una muntanya russa emocional per a mi... i estic segura de que ha sigut una muntanya russa encara més gran per a tu, eh?

 

P.: Molt semblant. Escriure el llibre va ser una experiència molt nostàlgica i, al mateix temps, molt emocionant.

 

M.: He de dir que la primera pregunta que em va venir al cap quan em vaig assabentar d’aquest llibre va ser... ¿per què vas triar títols tant curts per a llibres llargs, però un títol llarg per a una novel·la curta?

 

P.: Ah! Tots els meus títols són... he nomenat tots els meus llibres d'una manera que esperava resumís tot el llibre. Ja saps, el tema, el personatge que resumeix tot el llibre, i amb aquest, en ser una col·lecció de contes curts, és molt difícil trobar un tema...

 

Hi ha un tema, però una frase específica que ho engloba tot. A més, la meva nova novel·la en la qual he estat treballant és una novel·la de ciència ficció i també té un títol molt llarg. Així que després d'Eragon, Eldest, Brisingr i Llegat vaig pensar que estaria bé provar títols més llargs. En anglès, també és un tribut al primer llibre de Narnia que és "El lleó, la bruixa i l'armari”... de manera que tots aquests factors es van combinar.

 

M.: Entenc.

 

P.: I no volia que la gent es confongués i pensés que aquest llibre era, ja saps, una gran entrada principal al Cicle El Llegat. Si simplement li hagués posat el nom d'un personatge o alguna cosa, si l’hagués anomenat Saphira, tots haguessin esperat 800 pàgines.

 

M.: Si, tens raó! Ho admeto, tens raó. Però he de dir que el terme que millor defineix el que vaig sentir quan vaig acabar de llegir aquest llibre és... Aaaaahhhh!!!

 

P.: Sí!

 

M.: Perquè, vull dir, què passa a continuació? Necessito saber més! Doncs bé, ahir, durant la presentació d'ahir, ens vas dir que aviat hi haurà molt més... Què ens pots explicar sobre això?

 

P.: Bé, el meu objectiu amb tots els meus llibres és fer dues coses al mateix temps: una és satisfer el lector, perquè pensin "sí, quina història més meravellosa!", però alhora deixar-los demanant "Més!". Bé, puc dir-vos que hi haurà més llibres de relats. En anglès aquest és el "Volum I", així que vull... En un món ideal, publicaria una col·lecció d'aquests relats cada dos anys, així que el proper sortiria al 2020-2021, també tinc diverses novel·les gruixudes planejades en el món d'Eragon... vols saber un secret?

 

M.: I tant! No li diré a ningú! ;-D

 

P.: I ara que ho dic m'adono que no és un secret, però ets la primera persona a qui li he dit això en una entrevista... La primera secció del llibre, la primera història - "La forquilla" - és el primer capítol d'un llibre teòric completament des del punt de vista d’en Murtagh.

 

M.: Això és el que vaig pensar, perquè em vaig dir, hi ha moltes coses que no ens estàs explicant... Guau! 

 

 

P.: I, per descomptat, hi ha el CINQUÈ LLIBRE. El CINQUÈ LLIBRE no és part del Cicle El Llegat, sinó una continuació directa de molts dels temes i coses que s'han introduït i s'han de resoldre. Totes aquestes preguntes sense resposta a Llegat són la base del CINQUÈ LLIBRE.

 

M.: I, també, ens vas parlar del teu llibre de ciència ficció... quan vaig saber que escriuries un llibre de ciència ficció vaig pensar: "Déu meu, es tracta d’una cosa completament diferent!"

 

P.: Però en realitat no és tan diferent, perquè si ho penses, a la ciència ficció i la fantasia se les posa juntes a les llibreries, i les persones que llegeixen fantasia sovint llegeixen ciència ficció, i viceversa. La fantasia és la ficció del passat de moltes maneres diferents.

 

La ciència ficció és la ficció del futur, però totes dues fan alguna cosa que m'encanta, és a dir, les dues tendeixen a comptar amb un sentit de la sorpresa i la curiositat envers les possibilitats de la natura, dels personatges, de la vida... i gaudeixo de la sensació d'aventura que hi ha a totes dues, així que el meu nou llibre és el que anomenem una "òpera espacial", una gran història èpica com el Cicle El Llegat... hi ha naus espacials i extraterrestres i làsers i explosions i tentacles... molts tentacles.

 

I crec que... i no ho dic per raons de màrqueting, realment ho crec: si vas gaudir d'Eragon i el Cicle El Llegat, gaudiràs molt aquesta novel·la. És el mateix, vull dir, no és la mateixa història, però segueixo sent jo.

 

M.: Ok... I tornant a "La forquilla, la fetillera i el drac", la teva germana va ser la teva primera lectora i aquesta vegada fins i tot ha escrit un dels capítols del llibre ... ¿com va ser?

 

P.: Va ser una experiència nova pels dos. Sempre havíem col·laborat entre bastidors, però aquesta és la primera vegada que l’Angela ha escrit realment a Alagaësia, i aquesta és també la seva primera obra de ficció publicada en forma de novel·la.

 

Així que vaig haver d'aprendre a relaxar-me i permetre que una altra persona treballés en el meu món, i crec que per a ella va ser un repte escriure amb la veu d'un personatge que no ha creat.

 

Va ser una experiència d'aprenentatge per a tots dos, però l’Angela va fer una feina meravellosa, és una bona escriptora i espero que la gent descobreixi més de la seva ficció en el futur.

 

M.: Això és el que volia preguntar-te, perquè quan li van preguntar a l’Angela si escriuria més en el món d'Eragon, va dir que havien tingut lloc certes converses.

 

P.: Sí, és molt probable que en futures col·leccions de relats ella contribueixi amb alguna cosa, però probablement no sigui tant des del personatge de l’Angela, sinó que escriurà amb un nou personatge i veurem com va.

 

I crec que també serà més fàcil, senzillament perquè podrà crear un personatge completament des de zero, i tinc curiositat per veure què fa amb això. A més, he de dir que el llibre de ciència ficció, una de les raons per les quals ha trigat tant, és perquè hem creat tot un univers de ciència ficció, que inclou el món real i tota la seva història, i és un escenari en el que tots dos hi volem jugar.

 

Així que l’Angela també ha estat treballant en algunes històries ambientades en l'univers de ciència ficció, així que espero que vegem moltes més històries de tots dos!

 

M.: OK, això és genial! I volia preguntar-te quin tipus de personatge series si visquessis en Alagaësia, però ahir ja ens vas dir que t'agradaria divertir-te amb els nans. I tens una teoria molt curiosa sobre la fantasia i les barbes...

 

P.: Ah! Sí. Bé, a veure, crec que els nans es diverteixen més que els elfs. Els elfs són bonics de mirar, però crec que tots estem d'acord en que són una mica estirats.

 

Paolini a la presentació de Barcelona
Paolini a la presentació de Barcelona

M.: Sí.

 

P.: Però bé, crec que si escrius fantasia el temps suficient, et creixerà espontàniament una barba. A veure, Patrick Rothfuss, George R. R. Martin, jo mateix... A Brandon Sanderson encara no li ha crescut una barba, però em va dir que en un moment donat es va deixar créixer un poblat bigoti...

 

M.: Vaja!

 

P.: Així que ja veurem si li passa el mateix, però sí, i vaig presentar aquesta teoria a altres autors en algunes convencions i tothom va estar d'acord amb mi... incloses les dones.

 

M.: Ok, uau... Una altra cosa que et van preguntar ahir, va ser sobre la possibilitat que Eragon tingui una nova adaptació a la gran pantalla (o més aviat la primera) i vas fer la interessant observació de que l’Arya és una princesa de Disney... Com és això?

 

P.: Bé, Disney està comprant 21st Century Fox, i estan comprant Fox per les pel·lícules dels X-Men, ja saps, Marvel vol que els X-Men tornin, però també hi ha moltes altres propietats de Fox. Aquestes inclouen Eragon, és clar, però també les pel·lícules d'Alien, i moltes, moltes altres. Ah, i les pel·lícules de Star Wars, les primeres pel·lícules de Star Wars, així que no és poca cosa.

 

Així que una vegada que Disney compri Fox, tècnicament l’Arya serà una princesa Disney. Pot ser que encara no sigui oficial, però tècnicament sí. Per tant, esperem que Disney vulgui fer alguna cosa amb Eragon, ja sigui una sèrie de televisió, una altra pel·lícula o alguna cosa. Perquè, a veure, no sóc imparcial, però sempre he sentit que la història d'aquesta saga és molt cinematogràfica, ja saps, hi ha moltes escenes increïbles i atractives visualment.

 

En certa manera, també és una història molt simple, tots podem entendre-la, és fàcil d'entendre, però també és complicada d'altres formes, de manera que hi ha potencial i espero que algun dia, potser aviat, vulguin fer un remake. O sigui, es va fer un remake de "Lemony Snicket", "La matèria fosca" tindrà el seu remake, Amazon té "El Senyor dels Anells", així que, ja és hora.

 

 

M.: I aquests dies estàs de gira per Europa, estic segura que deus estar esgotat...

 

P.: ¡Cafè!

 

M.: Aquí ho tens, aquesta és la prova! Què ha estat el més increïble fins ara?

 

P.: Veure que després de tants anys, els fans segueixen entusiasmats amb els llibres, és a dir, el meu últim llibre va sortir el 2011...

 

M.: Sembla que això va ser fa un vida...

 

P.: Realment ho sembla! Vull dir, fa set anys, i... bé, vaig estar de gira aquí el 2012, així que fa sis anys... i no obstant això, tal com vas veure ahir en la meva presentació aquí a Barcelona, la sala estava plena, és a dir, l'esdeveniment es va omplir! I això em meravella. Quan he estat als Estats Units i aquí, hi ha persones que se m'acosten i em diuen que li han posat els noms dels personatges als seus fills...

 

M.: ¡Guauu!

 

P.: Arya, Saphira, Roran... s'han fet tatuatges basats en la sèrie...

 

M.: Vaig veure un tatuatge molt interessant...

 

P.: Sé a quin et refereixes.

 

M.: ...al teu Instagram... Oh, Déu meu...

 

P.: Sí, hi ha una dona que té un tatuatge de la meva cara així de gran a la cama.

 

M.: Uau!

 

P.: O sigui... això és dedicació.

 

M.: Sí, aquesta és la paraula!

 

 

P.: És dedicació... per ser justos, crec que ella és una artista del tatuatge, de manera que podria ser una mica professional per a ella, però tot i així... és la meva cara!

 

M.: Doncs Christopher... ara intentaré dir "que la bona fortuna t'acompanyi", a veure si ho aconsegueixo...

 

P.: En la llengua antiga

 

M.: Exacte.

 

P.: Perfecte.

 

M.: "Atra esterní ono thelduin"

 

P.: Perfecte! Tens un dialecte lleugerament diferent al meu, però has clavat la pronunciació.

 

M.: Moltes gràcies!

 

P.: Oh, el plaer ha estat meu, gràcies.

 



Escribir comentario

Comentarios: 0