Llum a les golfes

Títol: Llum a les golfes

 

Autor: D. Sam Abrams

 

Editorial: Viena Edicions

 

Col·lecció: El far de Viena

 

Any d’edició: 2018

 

Sinopsis: Des de Joan Salvat-Papasseit i Josep M. Junoy, fins a Sílvia Bel Fransi, Susanna Rafart, Abraham Mohino i Jordi Mas López, passant per Salvador Espriu, Joan Alcover, Tomàs Garcés, Màrius Torres, Rosa Leveroni,  Montserrat Abelló, Joana Raspall, Josep Palau i Fabre, Enric Sòria i tants d’altres, són molts els poetes de casa nostra que s’han interessat per la forma poètica d’origen japonès més coneguda per la seva concisió: el  haiku. Però fins ara no n’existia una antologia. El poeta, assagista i crític D. Sam Abrams ha fet una selecció de 112 anys de producció poètica de haikus a les terres de parla catalana.

 

ressenya

Una de les primeres novetats de l’editorial Viena d’enguany (publicat el desembre de 2018) és un llibre preciós i trencador a parts iguals (quan el vaig veure, senzillament el vaig necessitar).

 

Sam Abrams ha compilat en aquest volum de gairebé 400 pàgines, 112 anys de producció poètica de haikus a les terres de parlar catalana. 

 

I us estareu preguntat... D’on sorgeix el títol i la motivació per fer la primera antologia de més d'un segle de haikus catalans?  Abrams ho explica a la introducció:

 

Sam Abrams (Foto: Nació Digital)
Sam Abrams (Foto: Nació Digital)

«Va ser justament una relectura de les versions al castellà de Sendas de Oku (1970), d’Octavio Paz i Eikichi Hayashiya, el que va provocar que Tomàs Garcés escrivís el seu prodigiós i únic Haiku «Llum a les golfes», que dóna títol a la nostra entologia. Al seu dietari, El temps que fuig (1984), Garcés dedica l’extensa anotació del dia 22 de juny del 1983 a parlar del haiku i la tanka en català i fa l’observació següent: “És estrany que no se n’hagi publicat encara una antologia”. La nostra antologia arrenca d’aquest comentari del gran poeta i prosista Garcés.»

 

Però anem a pams...  a que endevino la vostra següent pregunta? Alguns de vosaltres potser no teniu gaire clar què és un haiku. Segons la Viquipèdia, “es tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 síl·labes. La seva poètica es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura. Els autors de haiku s'anomenen haijin.”

 

Però a mi m’agrada més la definició de Ponç Pons...

 

Un haiku és

açó que està passant

ara i aquí.

 

Un tros de vida

escrit, instant fet art... 

Tot en tres versos.

 

I des de quan els nostres autors han conreat aquest estil?

 

p. 11 «[A finals del segle XIX] Occident va començar a desmarcar-se de les vaguetats estereotipades de la moda orientalista i va aprofundir en el coneixement de l’art oriental a la recerca d’elements de renovació estètica per afrontar els reptes de l’eclosió de la modernitat. [...] Gràcies al rigor de les investigacions d’estudiosos com JordiMas López i Marcel Ortín sabem que el haiku va arribar a Catalunya cap a principis del segle XX per via francesa a partir de les famoses versions de Paul Louis Couchoud, principalment.»

 

És per això que aquesta antologia comença amb un recull de haikus d’autors com Eugeni d’Ors, Alfons Maseras o Joan Salvat-Papasseit, passant per Montserrat Abelló, Rosa Leveroni i Joana Raspall, i acabant amb autors actuals com Jaume Coll i Mariné, Sílvia Bel o Àngels Marzo... i així fins a un centenar!

 

D’aquesta manera podeu llegir-la com ho preferiu... seguint l’ordre cronològic, o obrint una pàgina a l’atzar. Trobareu tota mena d’estils: 

 

p.16 «S’han escrit haikus en català des de totes les tendències estètiques possibles: classicisme, realisme, simbolisme, expressionisme, avantguardisme, conceptualisme, minimalisme, postmodernisme...»

 

I cadascú ha optat per un to diferent: líric, sentimental, melancòlic, dramàtic, tràgic, còmic, irònic, satíric, crític... Per sobre de tot, els haikus descriuen un instant, una situació, i ens hi transporten. És per això que podeu llegir “Llum a les golfes” allà on sigueu... deixeu-vos transportar a aquestes escenes de natura i pau, o bé reflexioneu sobre dilemes, sentiments i escenes devastadores.

 

Una de les coses que més valoro en els escriptors és la seva capacitat de saber dir molt en molt poc, i els haikus són la prova definitiva. 

 

p. 17 «Al llarg de més de cent anys, la poesia catalana moderna i contemporània ha après moltes lliçons al llarg del dilatat procés d’anostrament del haiku. Ha après lliçons valuoses de concentració, matisació i subtilesa expressiva. Ha après lliçons fonamentals en l’observació de la natura. Ha après lliçons de gran valor sobre la correcta dosificació i expressió de les emocions.»

 

Fins aquest moment desconeixia que els catalans ens hem nodrit de forma tant positiva dels haikus. Sembla que els hem portat al nostre terreny i els hem nostrat, i això és el més fantàstic que podria passar. Descobrir-ho ha resultat una experiència molt enriquidora i relaxant per a mi, doncs he descobert metàfores precioses, i m’he transportat a tots aquests moments, ara ja capturats per sempre.

 

Tot seguit, per acabar la ressenya, us deixo un petit tast d'aquells haikus que més llum m'han transmès:

 

Desvetlla el teu somrís

la gelosia de les roses

i l’esglai dels robins.

  

p. 27 Josep Maria López-Picó (Barcelona, 1886-1959)

 

Cada paraula

és un batec de vida

que vol donar-se. 

 

p.68 Joana Raspall (Barcelona, 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 2013)

  

Els sons de l’arpa

van entrellaçant somnis

a mitja tarda.

 

p.104 Feliu formosa (Sabadell, 1934)

 

Diu el rellotge:

totes fereixen,

l’última mata. 

 

p.204 Miquel de Palol (Barcelona, 1953)

 

Mirall 

Tota la tarda,

el cel, sobre l’estany,

s’emprova núvols.

  

p. 224 J. N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955)

 

Blau de cristall,

cel que s’ajeu dins l’aigua.

L’aire s’encén.

 

p.256 Carles Duarte (Barcelona, 1959)

 

Al bassal tèrbol,

la llum em torna el rostre:

préstec efímer.

 

p.322 Mònica Miró i Vinaixa (Barcelona, 1969)

 

Els ulls s’ajupen

a collir el fil de tarda

que queda a terra.

 

p.372 Jaume Coll i Mariné (Muntanyola, 1989)

Albes que heu de florir:

en totes, prop de mi,

hi sigui ell! 

 

p. 55 Rosa Leveroni (Barcelona, 1910 – Cadaqués, 1985)

 

[Haikus per a infants i lectors joves] 

Pardals immòbils

notes d’un pentagrama

als fils elèctrics 

 

p. 85 Isabel Oliva (Girona, 1924)

  

Com la llenya seca,

cada cop ens encenem

amb més rapidesa.

  

p.243 Àlex Susana (Barcelona, 1957)

 

Haikroc 

Al cor, no hi tinc

ja el cor; hi tinc un roc.

Per ‘xò no suro.

  

p.206 Lluís Urpinell-i-Jovani (Barcelona, 1953)

 

onades de blat

tornassolades

marees espigades 

 

p.255 Ramon Dachs (Barcelona, 1959)

 

Per alimentar

els fills, la dona, la por,

dóna’m l’ànima. 

 

p.265 Dolors Miquel (Lleida, 1960)

 

Sento unes passes.

És de mi qui fujo,

però miro enrere. 

 

p.371 Sílvia Bel Fransi (Barcelona, 1982)

 

Ajuda’m, whisky,

tu que també has viscut

en la foscor. 

 

p.375 Emília Rovira Alegre (Lleida, 1989)




Write a comment

Comments: 2
  • #1

    D. Sam Abrams (Friday, 22 February 2019 06:37)

    Hola, Mixa,

    Gràcies per la teva excel·lent i entusiasta ressenya del llibre! Visca el haiku en català!

    Abraçades,

    Sam

  • #2

    Mixa (Friday, 22 February 2019 15:52)

    M'alegra moltíssim, mil gràcies pel teu comentari!

    Visca el haiku en català! ^.^

    Mx