Relat basat en fets reals
El 28 de maig de l’any 585 a.C. el riu Halys, frontera entre l’imperi dels medes i els lidis, es va llevar tacat de sang.
El rei Ciaxares de Mèdia lluitava furiós mentre maleïa el naixement de tots els lidis. Ell, que havia fet desaparèixer els assiris i el seu imperi dels mapes, no podia desfer-se dels guerrers del rei Aliates II.
Aliates... un home com ell no mereixia portar el nom d’unes criatures nobles com els lleons. Quin honor podia albergar després d’haver-se negat a fer justícia davant de la mort d’un dels seus fills? Com no li havia pogut entregar aquells escites traïdors, assassins i covards que s’havien refugiat a la seva capital?
El brogit del riu quedava completament soterrat pels crits de les armes i el xerricar de dents dels escuts. El sol, mentrestant, intentava arrabassar guspires de llum de les armadures gastades dels soldats, fins que... ho va deixar de fer.
Ciaxares va alçar la vista, incrèdul, mentre la lluna convertia el dia en nit. El camp de batalla va emmudir. El rei, immòbil amb l’espasa a la mà, observava la confusió que regnava al seu voltant. El cavalls s’encabritaven, inquiets, i els homes, expectants i atemorits, contenien l’alè.
Semblava que haguessin passat hores, enlloc de minuts, quan els rajos del sol van tornar a il•luminar la terra, primer vacil•lants i després ferms. Ciaxares, enlluernat, es protegí els ulls amb la mà lliure. Quan els va tornar a obrir de seguida va localitzar a Aliates, que descavalcava la seva euga. Les mirades dels dos líders es van trobar, i Ciaxares hi va veure una expressió d’alarma semblant a la que devia lluir ell. El que acabava de passar era una senyal.
La batalla va acabar en aquell precís instant, igual que la guerra. Poc després la filla d'Aliates, Arienis, es va casar amb Astíages, fill de Ciaxares, assegurant la pau entre els dos regnes i fixant el riu Halys com a frontera entre ells.
El que els monarques desconeixien era que allò que havia passat al camp de batalla havia sigut anunciat per un filòsof anomenat Tales de Milet, convertint-se en la primera predicció d’un eclipsi de la que es té constància. Gràcies a ella es va poder datar amb exactitud l’esdeveniment històric més antic de la història, i és per això que fou considerada per Isaac Asimov com “el naixement de la ciència”.
Mx
Write a comment