Títol: Gilan, la princesa de les serps
Autora: Maria Skiadaresi
Traducció: Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí
Editorial: Pagès Editors
Col·lecció: Nandibú Jove
Sinopsis: A les terres del Pròxim Orient, des de segles immemorials, els homes expliquen les gestes de Sahmaran, la llegendària reina de les serps. Gilan, la princesa de les serps és un relat al·legòric, que parla del poder i del seu exercici, de l’amor, de la mort, de la cobdícia i en general de les relacions humanes, adreçat no solament a nens sinó també a adults, que saben que dins d’un conte es pot trobar el sentit de la vida. Una història d’un temps en què les criatures del món no tenien només una forma, sinó que canviaven d’aspecte i de mida segons les circumstàncies.
ressenya
M’alegro d’haver llegit aquesta novetat de Pagès Editors perquè fa una temps que m’apassiona convertir fets reals o llegendes del món en contes i relats, i això és el que ha fet Maria Skiadareski amb “Gilan, la princesa de les serps”. Ella mateixa ens diu:
“Un relat inspirat en el mite de Sahmaran, la fabulosa reina de les serps, que ha bressoltat tantes criatures del Pròxim Orient, a Pèrsia, a Turquia i a altres terres, a l’hivern, a la vora del foc, a l’estiu, al llindar de les cases, al costat d’avis que sabien explicar el sentit de la vida amb un conte.”
El que més m’ha agradat ha sigut l’estil de l’autora, i les descripcions, sobretot al principi del llibre, com per exemple:
p. 9 “Ni hi havia una vegada, ni fa molt i molt anys. Els contes comencen així, però això no és un conte, sinó una història completament certa. No sabem si es va escriure mai, ens ha arribat de boca en boca, d’avis a nets. Fins i tot, si es va escriure en algun moment, «aquest moment» deu ser tan antic, que potser el text es va perdre en l’interminable viatge de la Terra dins la nit dels temps.”
La trama, que té lloc a Genet (“un indret fèrtil com un jardí ben regat, meravellós com una poncella florida i tan gran que s’estenia més enllà d’on arribava la vista”) ens recorda a una història molt clàssica. El lector pot intuir amb més o menys exactitud el desenllaç, però això no és el més important, sinó que el focus d’atenció en aquesta obra rau en la psicologia dels personatges. La veritat és que m’he quedat amb ganes de saber més sobre Sahmaran, la reina de les serps, perquè la Gilan, la seva filla, és bastant immadura i inconscient.
És per això que acompanyem a la Gilan en el seu aprenentatge vital, perquè tal i com li diu la llebre a la princesa quan aquesta li pregunta pel funcionament de la societat.... “Em sembla increïble que, sent qui ets i amb els estudis que deus haver fet, no ho sàpigues!” De fet, la llegenda ens demostra que aprendre es basa en viure, arriscar-se i cometre errors.
D’entre tots els personatges, però, em penso que el meu preferit és en Kurt (el príncep del país dels llops), perquè malgrat ser bastant sapastre i poc hàbil amb les paraules, respecta la decisió de la Gilan. SPOILER És una pena que els seus sentiments per la Gilan no siguin recíprocs, però la història ens demostra que la vida real no sempre acaba com els contes de fades, i l’amor no és sempre correspost. FI DE L’SPOILER
Malgrat que al llibre se’ns parlar del bé i el mal, no crec que tots els personatges que hi apareixen es puguin encasellar en aquestes dos categories. En Kem és el personatge més interessant de tots ells (en el sentit de que és el més complex), i mireu quina casualitat, em penso que a l’univers de Harry Potter es podria considerar un Slytherin (la casa de la serp ^.^).
Corre la brama de que tots els Slytherins són “dolents”, però no és veritat. La seva personalitat sol ser ambiciosa, astuta i fraternal. Gestionada amb seny i valors morals et pot portar molt lluny, però és només quan l’ambició passa per sobre de tota la resta, que caus al “cantó fosc”.
Ell té els seus interessos i somnis, com tothom, i sembla que en el fons estima a la Gilan. És un jove encantador que es porta bé amb tothom, però... tal i com diu la llebre “A mi, però, si et sóc sincera, em fa una mica de por la gent que s’avé amb tothom...” I és que... quins sacrificis i/o enganys haurà portat a terme perquè la gent l’adori? Tal i com descobrirà en Kem quan rebi el sinistre encàrrec del rei, no plou mai a gust de tothom. Quan més excuses s’inventa per complaure a la gent, més s’enfonsa en el fang i es rebaixa, per molt nobles que fossin les seves intencions en un principi. Què en penseu? Realment hi ha teca per debatre!
Certament, penso que aquesta petita faula (la qual es llegeix en un sospir) ens anima a reflexionar sobre molts temes... l’ambició, el poder, l’amistat, la confiança... tot plegat un delicat equilibri que hem de preservar actuant amb saviesa.
Però en fi, com diu Terry Pratchett... “La saviesa ve de l’experiència, i l’experiència és, sovint, el resultat de la falta de saviesa.”
Mx
Obres inspirades en la llengenda de la Sahmaran
Write a comment