Crònica «Port Illa Tortuga» taula rodona #BCNegra2019


DIJOUS, 31 de gener de 2019, 17.15 H

Biblioteca Jaume Fuster

 

Jerónimo Andreu és un periodista gadità que escriu sobre corrupció, crims o temes socials. El 2018 va publicar En el vientre de la roca, un thriller sobre el tràfic de haixix ambientat al Camp de Gibraltar.

 

Nacho Carretero, periodista, ha escrit tant sobre el virus de l’Ebola com sobre la guerra de Síria, però és conegut com a autor de Fariña. Historia e indiscreciones del narcotráfico en Galicia, que un jutge va ordenar retirar de la venda.

 

Benito Olmo és gadità, va ser policia del port i ha fet servir la seva experiència per escriure novel·les com La tragedia del girasol, protagonitzada per l’inspector Manuel Bianquetti.

 

Diuen que escriptors com Emilio Salgari, Robert Louis Stevenson o Walter Scott van trobar la inspiració per a les seves històries de pirates en aquesta petita illa situada al nord d’Haití que, durant el segle XVII, va ser un famós refugi de pirates francesos, anglesos i holandesos que assaltaven els vaixells espanyols. Avui, aquesta illa amb nom de rèptil cuirassat dona nom a una taula que parla d’una altra mena de pirates: els que, des de Galícia (com els personatges de Nacho Carretero), des de Gibraltar (Jerónimo Andreu) o des de les costes andaluses (en el cas de Benito Olmo) protagonitzen fosques històries de narcotràfic.

 


L’última taula rodona del Festival BCNegra 2019 a la biblioteca Jaume Fuster va estar protagonitzada per tres periodistes d’investigació i moderada pel periodista cultural Ignacio Orovio, el qual va començar posant sobre la tala el tema de la llibertat d’expressió.

 

«Com et vas sentir quan et van segrestar Fariña per una denuncia de l’ex-alcalde de Galicia?» li preguntà a Nacho Carretero.

 

D'esquerra a dreta: Orovio, Olmo, Carretero i Andreu
D'esquerra a dreta: Orovio, Olmo, Carretero i Andreu

«Jo crec que a tothom ens va enfadar perquè aquesta mena de coses no succeeixen normalment a Espanya» confessà Carretero. «A més a més, va coincidir amb la polèmica de Valtònyc, i l’exposició d’ARCO i es va fer una gran bola.»

 

«Al final us va servir com una gran campanya publicitària, oi?» comentà Orovio. Carretero ho corroborà, però assegurà que abans d’això el llibre ja funcionava i la sèrie estava en marxa. «Tant de bo tot plegat ens serveixi de reflexió.» va concloure.

 

«Hi ha voluntat de denuncia a les vostres novel·les?» preguntà Orovio a Benito Olmo i Jerónimo Andreu. 

 

«Jo no vaig voler barrejar el periodisme amb la literatura» assegurà aquest últim. «Sempre vaig voler que fos ficció. Ho porto al meu terreny i explico coses que m’interessen sobre llocs que conec.»

 

Benito Olmo estigué d’acord. «Els meus llibres tenen esperit lúdic, busco entretenir i no fer crítica social, però la gent quan els llegeix es pot adonar del que hi ha a la societat.»

 

 

Precisament, Orovio volgué saber més sobre la seva experiència com a policia portuari. «Vaig veure moltes coses» va reconèixer Olmo. «Arriben 700 o 800 contenidors al dia i no es pot registrar tot”. Segons ell és molt fàcil trencar la cadena i embussar el port: «hi ha interès perquè això no passi, per tant no s’investiga.» afirmà.

 

«Sembla que Espanya sigui un colador, doncs!» es va sorprendre Orovio. «Ho és» ho corroborà de seguida Carretero. 

 

Així que, finalment, arribà la preguntà inevitable... Què es pot fer per lluitar contra el narcotràfic?

 

«La resposta curta seria la educació» deia Benito Olmo fent una ganyota, però assegurà que és molt difícil convèncer als nois perquè donin l’esquena al diner fàcil que generen aquestes activitats.

 

Foto: Twitter
Foto: Twitter

«El narcotràfic té uns tentacles molt llargs.» afegí Carretero. «Hi ha molta gent que treballa d’això»

 

«I la resposta llarga» continuà Benito Olmo «seria legalitzar-ho. Però... qui li posa el cascavell al gat? A més, als traficants no els interessa pas, se’ls hi acabaria el “chollo”»

 

Però Nacho Carretero no tenia tan clar que la solució ideal fos la legalització. «El que està clar és que cal injectar recursos on prolifera el narcotràfic. Primer baixem l’atur i després ja parlarem de legalitzar.»

 

Sigui com sigui els tres autors varen estar d’acord en que la matèria prima d’anècdotes i casos a Espanya per escriure novel·les sobre el tema és increïble. «Penso que l’explotació cultural és un exercici molt bo per a la societat» afirmava Carretero «perquè ajuda a conscienciar a la gent».

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0