Pau Riba en 20 cançons

Títol: Pau Riba en 20 cançons

Autor: Ramon Moreno

Editorial: Edicions Cal·lígraf

Any d’edició: 2018

Sinopsis:  Les vint cançons que componen aquest llibre han estat triades per músics, poetes i amics de Pau Riba.

Ramon Moreno, l’autor del llibre, a partir  de converses llargues i pausades amb el cantautor, dibuixa la trajectòria vital i poètica d’aquest personatge polièdric, que es va iniciar com a cantant de folk i que, més endavant, va fer un pas més contundent cap a la música rock i va crear nous espais de progressisme underground.

Pau Riba va ser una rock star i una icona més enllà de casa nostra, però mai no ha deixat de ser un personatge especial, inquiet i convençut de la seva genialitat, epicentre del seu propi món creatiu. Les seves composicions es mouen entre la revolta contra el sistema establert i la bellesa dels sentiments. A la manera del seu admirat Bob Dylan, lletra i música són indissociables.  

Hi ha molts Pau Riba, els quals es reflecteixen en aquest llibre: el dissenyador de portades de disc, el poeta, el cantautor, el roquer, l’escriptor, el periodista, l’actor, el creador i agitador cultural... Incisiu i provocador, inconformista i potser insatisfet, ha conduït  el seu destí al marge de modes i opinions predeterminades, tal vegada, precisament, amb la voluntat de crear ell tendència i esdevenir un referent.

«Pau Riba és, efectivament, un dels compositors més importants de la música catalana i alguns dels seus temes han deixat de ser propis per passar a formar part de l’imaginari col·lectiu.» explica l’autor  a la introducció d’aquesta biografia. Bé, certament és un llibre difícil d’encasellar (com el mateix Pau Riba), perquè Ramon Moreno salteja anècdotes personals, comentaris de periodistes i altres cantants, declaracions de Pau, anàlisis de CD’s i portades.

«Les seves cançons es mouen entre la revolta contra el sistema establert i la bellesa dels sentiments.» diu Moreno, i en aquest llibre us pujareu a la muntanya russa de la seva vida i el seu procés creatiu. Ho fareu a través de la selecció personal dels temes més emblemàtics de Riba:  «Vam plantejar a Pau que escollís una vintena dels seus temes més destacats. Ell va deixar que la tria la fessin amics i músics del seu entorn més proper.» Enric Cassases, passant per Iván Telefunken, Hara Kraan, Maria Tobias, Memi March o Jaume Torrent.

Les lletres dels temes obren cada nou capítol, i s’intercalen amb la seva biografia personal i artística. En paraules de Moreno: «Pau Riba en 20 cançons vol ser, doncs, un text d’aproximació a la figura musical d‘un dels cantautors més importants de la música del nostre país a través de les seves cançons més emblemàtiques. És un llibre que cal llegir amb la seva música sonant a cau d’orella.»

Tanmateix, aquesta obra no només se centra en la vessant musical de Pau Riba, sinó que també el reconeix com a destacat dissenyador de portades i un notable escriptor. 

p. 142 «[...] aquest bagatge de creador, no només de cantautor, es reflecteix en aquest Transnarcís, llibre objecte, preciosa icona musical presentada en una caixa que conté un llibre de gran format en el qual s’inclouen els dos elapés en vinil transparent, el llibre amb la narració i les cançons –amb traducció al castellà de Lluís Carandell-, vull flascons amb essències de les flors cantades –creació del perfumista Rosen Mateu- i una fitxa per a cada un. Una obra d’art en si mateix... i difícil de vendre com a producte musical en el seu moment i per la que avui es paguen quantitats prou considerables en els mercats de col·leccionistes.»

Les explicacions de Ramon Moreno són properes i àgils, i certament és un llibre que podeu llegir per entretenir-vos a més a més d’aprendre. A mi, per exemple, m’ha ajudat a conèixer la història del rock en català molt millor i descobrir un fotimer de curiositats, com aquesta:

p.122 «Els músics catalans eren ben rebuts a tot arreu. En aquella època no existia encara la Movida i, culturalment, Madrid era una ciutat acomplexada. La idea que tenien era que tot venia de la perifèria –el flamenc d’Andalusia, el rock de Catalunya i València, els cantautors de Catalunya, Galícia i el País Basc- i que allà, al centre, no hi havia res. Fins que l’alcalde Tierno Galván va ser molt llest i va donar suport a la Movida, propiciant que tot se n’anés a Madrid. Fins llavors a Catalunya hi havia els músics, els locals de gravació i actuació, les discogràfiques, tot es trobava aquí. I des d’aquí editaven de tot i a tothom.»