Crida 127 - «VERMELL» - L'ingredient secret

Relat basat en... fets reals?

 

El primer que li cridà l’atenció fou una embafadora i exquisida olor a estofat. Tal volta el seu amic tenia raó sobre aquell hostal... “Si vols tastar el millor cuinat de Barcelona, ves al carrer del Pou de la Figuera!”

 

Els clients parlaven animats i aliens a ell, però l’amo -o això semblava- l’escodrinyava amb atenció.

-Déu vos guard! Voldria una habitació.

 

–Us quedareu a sopar? –va riure l’hostaler ensenyant una filera de dents corcades 

 

-Amb molt de gust.

 

***

 

Quan va baixar el matí següent, juraria que l’amo ni tan sols s’havia mogut de lloc.

 

-Heu descansat bé? L’estofat estava al vostre gust?

 

-Us puc assegurar que hauria somiat tota la nit amb aquella delícia si no fos pels cops secs que m’han despertat en plena nit, com els d’un carnisser.

 

-Aneu a saber. Algú estaria tallant llenya per escalfar-se. En fi, suposo que ara voldreu que us doni la recepta perquè la mestressa us en serveixi cada dia.

 

-Em temo que no estic casat ni tinc ningú que m’ho pogués preparar.

 

-Entenc... –contestà, meditatiu, l’hostaler –Ahir em va semblar sentir que veniu per tema de negocis, oi? Doncs us recomano que feu una visita al barber d’aquí el costat. Fa la feina com ningú.

***

El local estava pobrament il•luminat per unes espelmes, i l’ambient, enrarit. 

 

-Bon dia. –es presentà al no-res. -El vostre amic l’hostaler m’envia i veig que arribo en bon moment. Seuré aquí si no us fa res.

 

Va sentir passes que s’apropaven sobre el terra, queixós.

 

-Voldria que em retoquéssiu una mica la barba per...

 

Una imatge reflectida al mirall el va fer callar en sec. El barber, amb la mirada perduda i el pols tremolós, sostenia un navalla vermella... de sang.

 

S’aixecà d’un salt just quan l’home es llençava sobre ell, i d’una empenta l’envià contra la paret. El barber es desplomà com un putxinel•li amb els fils trencats. De cop i volta el terra s’obrí com si l’infern l’engolís i no quedà ni rastre d’ell. Quan l’home es va apropar, s’adonà que no es trobava davant de les portes de l’infern, sinó de l’entrada a un misteriós soterrani... I el que hi va veure li gelà la sang...

 

***

 

Quan va tornar a l’hostal, acompanyat d’uns guàrdies, l’hostaler li dirigí una mirada irònica i enrabiada:

 

-Veig que heu descobert el meu... ingredient secret.

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0