Wolfgang (Extraordinari)

Títol: Wolfgang

 

Autora: Laia Aguilar

 

Editorial: Fanbooks

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: En Wolfgang té onze anys i un coeficient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d’emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen “els grans” i per què té tanta por d’alguna cosa que no s’ha atrevit a explicar mai... Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d’uns ulls intel·ligents, distants i crítics.

 

Ressenya

Feia temps que havia sentit a parlar de “Wolfgang”, de Laia Aguilar, i dos factors van fer que tingués l’oportunitat ideal per poder-lo llegir. La primera, el vaig escollir per a la llista de lectures del Club1214 a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels (el debatrem al gener). I en segon lloc vaig poder conèixer a Laia Aguilar en persona tot participant a la presentació del seu darrer llibre, Juno.

 

 

Així que vaig començar “Wolfgang” amb les expectatives força altes, i he constatat que Aguilar té un do per escriure llibres que sacsegen als seus lectors. És impossible romandre indiferent a les seves històries, que comencen deixant-te sense paraules. 

 

De fet, el principi té un ritme vertiginós que t’enganxa, et colpeja i t’intriga. Només coneixem part de la història a través del punt de vista d’en Wolfgang i ens falta molta informació per completar-la, fins i tot alguna que ell no sap.

 

Laia Aguilar, autora
Laia Aguilar, autora

Llegir aquesta novel·la ha sigut ben bé com endinsar-se al misteriós cervell i posar-se a la pell d’altres personatges com Sheldon Cooper, el protagonista fictici de la sèrie “The Big Bang Theory”. En Wolfgang comparteix la seva intel·ligència, moltes de les seves fòbies, i, per sobre de tot... la seva “insoportabilitat”. (Ara que hi penso, com seria una trobada entre aquest parell? Segur que memorable! ^.^)

 

En Wolfgang se sent superior i li costa adaptar-se en un món ple ”d'esponges”, tal i com ell anomena a la gent amb quocient intel·lectual menor de 100. Menysprea la intel·ligència emocional, i viu tancat en un món de negativisme, menyspreu i ambició. A través de la novel·la, però, potser començarà a entendre que també és important aprendre de ”l'escola de la vida” (tal i com explica la cantant Ella Doron a la seva cançó “School of Life”) i que la vàlua de les persones no només es mesura en tests d’intel·ligència. És curiós com a través d’un personatge tan oposat a tots aquests valors, aconseguim apreciar-ne encara més la seva importància.

 

 

La música també juga un paper molt important a la novel·la. A “Juno” la protagonista aconsegueix transformar les seves emocions negatives en traços de dibuix, i a “Wolfgang” el piano es convertirà en un salvavides.

 

La música juga un paper important, entre molts altres temes a analitzar
La música juga un paper important, entre molts altres temes a analitzar

A banda d’això, però, també aprendreu un munt de dades curioses i vocabulari nou a palades! A en Wolfgang li encanta descobrir noves paraules i sinònims, i si aconsegueix encomanar-vos una dècima part del seu entusiasme serà fantàstic!

 

Si més no, estic convençuda que la novel·la també us farà un nus a l’estómac (ja que tracta temes sensibles i corprenedors), us emocionarà, i us farà riure a estones gràcies al peculiar cinisme d’en Wolfgang.

 

p.128 “(Obro parèntesi: no suporto les novel·les perquè els autors diuen coses com ara «La brisa es va emportar els records». O bé «Els núvols de llana». Evidentment, ni la brisa s’emporta cap record –perquè els records no són tangibles-, ni els núvols són de cap llana. Per tant, em sembla absurd perdre el temps amb una cosa tan poc productiva i insubstancial com les novel·les. Tanco parèntesi.)”

 

Només amb aquesta frase em penso que ja us podeu començar a fer una idea de com és en Wolfgang. Però no feu pas cas del que ha dit! Llegiu el seu llibre i atreviu-vos a traspassar la cuirassa d’aquest nen perdut. Perquè, tal i com va dir Laia Aguilar en una entrevista, a la nostra manera “Tots som extraordinaris”.

 

Mx 



Escribir comentario

Comentarios: 0