Un tresor a la neu

Títol: Un tresor a la neu

 

Autora: Marie McSwigan

 

Traducció: Marc Donat

 

Il·lustració portada: Ramón París

 

Editorial: Viena Edicions

 

Any d’edició en català: 2017

 

Any original de publicació: 1942

 

Sinopsis: A Noruega, tothom recorda encara l’hivern del 1940. Soldats alemanys van ocupar el país i van arribar fins i tot al recòndit poblet de Riswyk, on vivia en Peter Lundstrom i la seva família. Escapolir-se del control dels soldats nazis semblava del tot impossible... fins que l’oncle Victor va explicar a en Peter com podien burlar l’enemic i ajudar a salvar Noruega.

 

ressenya

 “Un tresor a la neu”, de Marie McSwigan (1896-1962), ha sigut la tercera lectura del Club1214 a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels. La vaig escollir perquè la sinopsis em va cridar d’allò més l’atenció... una novel·la històrica infantil/juvenil basada en uns increïbles fets reals!?

 

Sincerament, m’he enamorat de la història i l’he viscuda amb tanta emoció com els personatges! Desenes de nens fent desfilar milers de dòlars en lingots d'or davant dels nassos dels alemanys sense que se n’adonessin. Em sembla apostoflant!

 

Però no us penseu que tot serà flors i violes! El llibre ens demostra que, tal i com diu la dita... no pots dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat (i mira que no estigui foradat!). Els protagonistes patiran tota mena de contratemps fins l’últim minut, i faran que el cor del lector cabriolegi al ritme dels seus trineus.

 

 

És meravellós veure com el poble de Riswyk treballà més unit que mai, perquè res d’això no hauria sigut possible sense l’ajuda de tots i cadascun dels veïns que arriscaren la pell per tirar endavant el pla.

 

També he admirat la maduresa dels nens, que en cap moment van trencar la seva promesa i es van comportar com veritables herois. Nens i nenes que van treballar colze a colze sense distincions, decidits a ajudar al seu país. Diria que un dels meus personatges preferits ha estat la Helga, una de les companyes d’aventures d’en Peter -el noi protagonista- perquè és d’allò més espavilada i observadora: gairebé sempre té raó i tothom la creu quan assegura quelcom.

 

Però, tal i com he dit, des dels minyons més petits fins els que són una mica més grans es comporten com un equip ben compenetrat i alerta. Són conscients en tot moment del que està en joc i no pensen fracassar.

 

Illes Lofoten, Noruega
Illes Lofoten, Noruega

El final és sens dubte el més emocionant, quan els esdeveniments comencen a desencadenar-se frenèticament, però és molt difícil avorrir-se durant el llibre. Trobo que deu haver sigut tot un repte escriure una novel·la sobre anades i vingudes en trineu, però McSwigan aconsegueix intercalar les dosis justes d’intriga i emoció per mantenir enganxat al lector en tot moment.

 

A més a més, la novel·la és una crònica a estones punyent sobre la Segona Guerra Mundial, que pot obrir els ulls a molts nens sobre les desgràcies de qualsevol guerra i algunes de les barbaritats comeses pels Nazis.

 

Per últim, m’encanten els petits detalls de l'edició de Viena, com per exemple el missatge final que diu: “La primera edició de Un tresor a la neu, de Marie McSwigan, es va acabar d’imprimir el primer dia de tardor del 2017 que les muntanyes van aparèixer nevades.”

 

Està clar que podeu llegir aquest llibre qualsevol dia de l’any, però us aconsello que aprofiteu els dies freds, ben tapats amb la manta fins el nas, per acabar d’endinsar-vos en la història, que estic segura us sorprendrà... Paraula de Mixa!

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0