La petita sirena

Títol: La petita sirena

 

Autor: Hans Christian Andersen

 

Adaptació i il·lustracions: Dani Torrent

 

Editorial: Edicions Cal·lígraf

 

Any d’edició: 2018 

 

Sinopsis: “La petita sirena” és no només un dels contes més famosos de H C Andersen, sinó de tota la literatura universal. Però, realment coneixem aquesta història fosca i pertorbadora? La majoria de les versions que se n’han fet són adaptacions edulcorades, que resten potència a l’original amb la intenció de fer-la amable i apte per a un públic infantil. Nosaltres amb aquesta edició hem volgut fer el camí contrari i allunyar-nos d’una visió complaent.

Ressenya

Avui us porto la ressenya de l’últim llibre que va caure a les meves mans durant la Setmana del Llibre en Català 2018. Es tracta d’una nova versió de “La sireneta” de Hans Christian Andersen, adaptada i il·lustrada per Dani Torrent.

 

Tot i que la trama és prou fidel a l’original, Torrent li ha volgut donar un toc modern a la història, plantejant-se què hauria passat si el conte tingués lloc a l’actualitat. Segons la sinopsis: "Dani Torrent situa l’acció en temps més proper, potser a una ciutat costanera en plena post-guerra."

 

Il·lustracions de Dani Torrent
Il·lustracions de Dani Torrent

p. 6 “Arribà, doncs, el dia que la més gran de les princeses va fer quinze anys i va pujar aigua amunt fins a la superfície. Quan va tornar, tenia mil coses per explicar, però la més bonica de totes, va dir, havia estat el temps que havia passat contemplant la ciutat, plena de llums i sorolls, moviment i agitació. Va veure cotxes i gent atrafegada, va sentir el so de les alarmes i va observar el fum de les xemeneies elevant-se fins al cel com columnes infinites.”

 

El que no diuen les paraules, ja ho diuen les il·lustracions, que mostren un món gris, tòxic i en flames dominat per la indústria, tot el contrari de la pau i la verdor de les profunditat del mar. Algunes de les il·lustracions m’han semblat realment esgarrifoses, i se’ns dubte la meva preferida és la de la portada: mostra la bellesa del mar verge (la cua de la sirena és preciosa) i el contrast amb la pol·lució de les fàbriques.

 

D’altra banda, en aquest àlbum il·lustrat el príncep es converteix en un mariner no gaire legal, i les noies que el descobreixen a la platja semblen mariscadores gallegues. O per exemple...

 

p. 24 “Sovint anaven a festes junts, on ella sempre era la més formosa, però era muda: no podia parlar ni cantar. Eren altres dones les que modulaven les seves veus humanes, menys afortunades que la de la sirena, al so de la música i picant de mans. Llavors la sirena alçava els seus bells i blanquíssims braços i, sostenint-se sobre les puntes dels peus, es posava a ballar amb un art i una gràcia mai vistos fins aleshores; cada moviment la feia més bonica i els seus ulls parlaven al cor amb més eloqüència que el cant de les gitanes.”

 

Per tot això, em penso que aquesta adaptació pot ser apreciada sobretot per adults però també compartida amb els petits, i apart d’emocionar-nos amb el final clàssic d’Andersen (tan diferent al de Disney) ens pot fer reflexionar de valent sobre com protegim el nostre entorn.

 

“Sota la superfície del mar hi regna la calma, la llum es tamisa i els sorolls de la ciutat amb prou feines resulten audibles...”  Esteu preparats per submergir-vos?

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0