Crida 121 - «CIGNE» - Amb els cignes no s'hi juga

És ben sabut que els cignes són criatures tan formoses com violentes, i en Cyril no era pas l’excepció que confirmava la regla. Aquell dia, l’imponent cigne es trobava davant de Zampa el lleó, bec a morro, intentant controlar-se. Però quan en Cyril li arrencà el cap d’un bon ganxo, la multitud embogí. Tothom recordaria com l’envià rodant d’un cop de peu, però poca gent explicaria que en realitat el lleó havia començat la baralla.

 

Mentre dos policies saltaven al camp per perseguir-lo, l’Eddie Donne va recordar que ni tan sols havia volgut la feina. Qui hauria dit que l’encarregat del camp d’un dels clubs més dolents d’Anglaterra acabaria embotit en la disfressa d’una mascota que ni tan sols es podien permetre...? Però per a sorpresa de l’Eddie, en Cyril s’estava convertint en la superestrella del Swansea City. La seva emoció al camp, les topades amb àrbitres i rivals, i la passió pel seu equip el van convertir en un heroi. 

 

En aquell moment no és que semblés gaire heroic, tot corrent cap a l’interior de l’estadi perseguit per la policia. Però el fenomen era real. Sense ell, l’equip perdia. Primer van ser figuretes, després un conte per a nens, una cançó sobre ell, i de cop i volta tothom a Swansea volia en Cyril a les seves festes... 

 

...Per fi va tombar una cantonada i va veure els vestidors. La seva salvació!

 

Quants polèmics espectacles protagonitzats per aquell cigne havien presidit les escandaloses portades dels diaris...! En Cyril era imprevisible: com quan va xutar (sense voler) una pilota en direcció a un jugador de l’equip contrari, o li va acariciar la calba a un linier amb les seves ales blanques... La majoria recordaria les multes al club, però l’Eddie no oblidaria l’impacte inaudit en la gent. Com aquella nena hospitalitzada que mai somreia, però que en veure en Cyril ho va fer d’orella a orella. Les infermeres no podien parar de plorar...

 

...I els policies no paraven de picar a la porta dels vestidors mentre l’Eddie es treia la disfressa i sortia tranquil•lament per l'altra banda.

 

-On és l’ocell? On està la mascota? La volem aquí!

 

A dia d’avui, Cyril, representat per un altre home misteriós, és un cigne reformat (o això diuen), però ningú ha oblidat les mítiques paraules que li cridà al lleó sense cap:

 

-Amb els cignes no s’hi juga!

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0