"La cremallera" - Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat


Aquest cap de setmana per fi he pogut assistir a un dels actes del Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, després d’anys amb ganes de donar-li una oportunitat! El Festival, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Sant Cugat, enguany celebra la seva “majoria d’edat” amb la 18a edició.

 

Així doncs, el dissabte 27, acompanyada d’alguns dels membres de la primera edició del projecte Lectures en Ruta, em trobava a el Siglo Mercantic: un espai esplèndid pels amants dels llibres! 

 

Ver esta publicación en Instagram

#PosteigLiterari 2 #festivalpoesiasantcugat #LaCremallera #bookstagram #ParadísLector

Una publicación compartida de Mixa (@mixa_ql) el


Certament ens vam enamorar de la llibreria i dels espais multidisciplinaris amb estanteries plenes fins al sostre! Fou en un d’aquells espais on vam gaudir de l’obra “La cremallera” de Martí Sales, un espectacle arran del llibre que l'escriptor i traductor va publicar amb l’editorial Males Herbes. La sinopsis diu així:

 

Un llarg poema sobre el nostre món, la nostra ciutat i la seva generació. "La cremallera" és un poema narratiu que canta la ciutat i els seus exploradors, l'amor que tot ho pot i l'aventura de perdre's. És un viatge fulgurant al moll de l'os de l'altra cara de Barcelona i un encanteri esgaripat des de dalt de tot de la Muntanya Pelada. És un portal interdimensional i una operació a cor obert. És una crida a la revolta i la història abreviada del tèxtil. Són dos amants capbussant-se als rius de l’infern. És la crònica local del diluvi universal i un tràveling per la nit artificial: una elegia lisèrgica en octosíl·labs. I és una performance en la qual el mateix poeta, ras i curt, es juga la vida amb el seu text.

 

Els 50 minuts van passar volant, i varem gaudir d’un monòleg intens on Sales es convertia en infinitat de personatges diferents, i jugava amb tots els racons de l’escenari al ritme d’un text trepidant. Un text que (de vegades més críptic, directe i delirant) divaga i reflexiona sobre temes molt diversos, dissecionant misèries i fent crítica a la societat actual.

 

Possiblement el meu fragment preferit fou quan Sales convertí les Parques en les protagonistes de la seva història, tot barrejant-les amb altres personatges mitològics i de la industria tèxtil.  Mentre en parlàvem al final de l’obra, vaig estar totalment d’acord amb el periodista Sebastià Portell quan assegurà que per un moment -de tant bé que havia filat Sales als arguments- ens havíem cregut que Penélope fou la quarta parca!

 

L’espectacle de Salés té molt de mèrit, perquè aconsegueix efectes hipnotitzants amb una mica de música, el seu vestuari i quatre llums. I és així com Sales enlluerna al públic metafòrica i literalment!

 


De manera que si encara no heu anat a cap de les apassionants activitats que ofereix el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, no ho dubteu més i doneu un cop d’ull a la programació! Teniu temps fins al 10 de novembre i de ben segur que trobareu l’activitat idònia per a vosaltres... Paraula de Mixa! 

 

Mx



Ver esta publicación en Instagram

#PostureigLiterari #bookstagram #festivalpoesiasantcugat #LecturesEnRuta

Una publicación compartida de Mixa (@mixa_ql) el



Escribir comentario

Comentarios: 0