El final de la Nit de les Llibreries s’acostava, i a l’Abacus de Balmes, Bernat Puigtobella presentava “La Sara i els silencis” amb la seva autora, la sempre harmoniosa Maria Escalas.
Puigtobella definia la novel·la en part com una “constel·lació de personatges que agrumollen un tema interessant”. Personatges amb els quals empatitzes malgrat un principi dur. “Em vas dir que és un llibre que tracta sobre fecunditats, oi?” afegí el director del diari Núvol.com.
La Sara, la protagonista, certament està vivint un daltabaix a la seva vida. El marit pel qual ha renunciat a moltes coses, com la maternitat, l’abandona, i li diagnostiquen un càncer de mama. Segons Escalas, la Sara haurà de reiniciar la seva fecunditat artística i emocional.
Tot plegat és l’escenari de la seva segona novel·la, viscuda amb una mica de temor després de l’èxit de “Abans que el teu record es torni cendra”. Em va sembla interessant que Escalas matisés com en la seva primera novel·la havia jugat molt amb les olors, i en aquesta amb els sons.
I és que Escalas toca l’oboè i es professora de música a secundària. Realment em vaig sentir molt identificada escoltant-la perquè sent passió per reivindicar la música culta entre els joves d’una forma engrescadora i apassionant, igual que jo ho faig animant als joves a llegir.
De fet, Escalas volia que quan la gent que llegís “Sara i els silencis” s’encomanés de la música, “igual que quan parles de polls i de sobte a tothom li pica el cap” se’n reia. Que fos accessible per a tothom, independentment dels estudis musicals. Quelcom que ha aconseguit jugant amb les metàfores. D’altra banda, “Vaig parlar amb la directora del conservatori del Liceu, i m’ha dit que el llibre tampoc no resulta naïve” comentava entre alleugerida i satisfeta.
La sorpresa ens la vam endur quan Escalas ens emocionà llegint un fragment de la novel·la dissenyat perquè coincidís a la perfecció amb els alts i baixos d’una peça musical de Rostropóvitx.
“Es nota que com a música afines, i molt!” exclamà Puigtobella. “Mai et precipites amb la cursileria, ni la llàgrima fàcil”.
Escalas assegurà que no volia que el llibre fos un manual d’autoajuda sobre càncer o maltractaments psicològics. De fet, inclou tocs d’humor negre i no es recrea en els moments més traumàtics. Això sí, Escalas es va documentar molt i va parlar amb moltes dones que havien passat o estaven passant per un càncer de pit. “A la meva mare li van diagnosticar un càncer” afegí “i els pitjors moments es passen abans de conèixer els resultats”
Puigtobella acabà remarcant que aquest ha resultat un any gloriós per les dones escriptores del nostre país (com ara Eva Baltasar o Marta Rojals). “Hem tingut una collita extraordinària que estarà clarament renyida als propers premis literaris”. El que està clar és que “Sara i els silencis” s’ha guanyat la meva intriga i les meves ganes de llegir-la, i desitjo que la vostra també!
Per moltes més nits de llibres, música i bona companyia!
Mx
Write a comment