Crida 120 - «CASCADA» - El principi de la fi de Jack O’Lantern

-Caram, caram! Qui tenim aquí? –exclamà el Diable quan va veure en Jack a les portes de l’infern.

 

-Bon di... Hol... Sóc jo, en Jack.

 

-Jack? –barrinà en veu alta el príncep de les tenebres- En conec molts de Jacks, hauràs de ser més concret.

 

-D’això... Em coneixien com a Jack el Garrepa... Sa malèfica excel•lència i jo fèiem un molt bon equip! Recordeu... quan us vaig convidar a beure i li vam gastar un broma a aquell taverner?

 

-En Jack el Garrepa que jo recordo em va reptar a convertir-me en una moneda per pagar les copes i després se’m va posar a la butxaca junt amb un crucifix.

 

-Sabia que em recordaríeu! –va riure nerviós en Jack.

 

-M’hauria encantat venjar-me, però em veu fer prometre que us deixaria en pau durant un temps. –contestà el Diable, impassible.

 

-I... i què me’n dieu de quan vam anar a collir pomes junts? Vaig tenir el detall de recordar que és la vostra fuita preferida.

 

-Vols dir quan em vas convèncer de pujar a un pomer i mentre jo era a dalt vas gravar una creu al tronc? Els dimonis encara riuen a la meva esquena. –afegí consternat. –Només vaig poder baixar donant-te la meva paraula de que mai reclamaria la teva ànima. I he complert.

 

-Oi tant! Sou un maligne ésser de paraula!

 

-I llavors es pot saber què fas aquí?

 

-Belzebú... et puc dir Bel? –preguntà en Jack- Tu millor que ningú sabràs que la gent canvia d’opinió! 

 

-Espera un moment... –digué de cop el Diable, divertit- Que no t’hi volen allà dalt? De debò m’estàs dient que no han deixat entrar un borratxo, lladre i estafador com tu?–exclamà a mesura que la seva figura s’anava fent més gran i amenaçadora.

 

-Ei, Bel! Company! No voldràs que me’n torni per on he vingut així sense més, oi?

 

-És clar que no, Jack... Això t’ajudarà a trobar el teu propi infern.

 

I, abans de desaparèixer, va fer descarregar una cascada de brases roents al seu damunt. En Jack n’agafà una i, per no cremar-se la diposità a l’interior d’un nap buit que il•luminà el seu camí incert. 

 

Des de llavors, primer amb patates i naps a Irlanda i Escòcia, i després amb carabasses a Amèrica, la gent esculpeix terrorífiques versions d’aquest fanalet la nit de Halloween per allunyar esperits errants com el de Jack O’Lantern.

 

Mx


Write a comment

Comments: 0