Títol: El fantasma del Canigó
Autor: José Manuel Blanco Serrano
Editorial: Gregal
Any d’edició: 2018
Sinopsis: El multimilionari Francis Gallart cau fulminat per una bala al bell mig d’una sala envoltat dels seus convidats. La sala era tancada i cap dels presents ha pogut cometre el crim davant dels altres. A més a més, no es troba cap arma a ningú. El tret tampoc no ha pogut entrar des de l’exterior ni des de cap dispositiu ocult a la mansió. La policia es troba desorientada i és incapaç de resoldre aquest trencaclosques.
Marcel Zúñiga, nebot adolescent del difunt, era l’únic dels convidats a la festa que en aquell moment no era present a la sala. Potser per això és també l’únic que té la clau per resoldre el crim.
ressenya
Una de les novetats juvenils de l’editorial Gregal d’enguany és aquest thriller juvenil al voltant d’un misteriós assassinat. Gairebé sembla el crim perfecte, perquè l’únic sospitós factible és la criatura sobrenatural d’una llegenda dels Pirineus. De fet, “El fantasma del Canigó” es podria considerar una versió nostrada i juvenil de la trilogia del Baztán de Dolores Redondo.
La història és molt curta i es llegeix en un tancar i obrir d’ulls. El narrador és el mateix protagonista, que decideix compartir els successos d’un estiu trepidant a través d’una redacció per a l’institut. Diria que el seu to irònic i descarat mentre explica els fets és el que m’ha agradat més de la novel·la. En alguns moments em costava creure que el Marcel parlaria d’aquesta manera a la seva professora, però us puc assegurar que si jo fos ella llegiria entre intrigada i divertida el que m’hagués d’explicar.
La trama és molt àgil i ja us aviso de que tindreu el temps just per reflexionar sobre la solució del misteri. Jo ja m’ensumava part de la solució, doncs m’ha recordat a un dels relats d’Agatha Christie del llibre “El puding de Navidad”, però tot i així m’ha sorprès en alguns moments. I parlant de semblances... em penso que el Marcel té possibilitats de convertir-se en un nou Joan Anguera (aka Flanagan). S’acabarà veient involucrat en més casos com aquests? Només el temps ho dirà!
El que tinc clar és que em sembla un llibre interessant per aquells joves que es vulguin introduir al gènere detectivesc. És més, el recomanaria encara més a aquells nois i noies als quals els costa connectar amb els llibres, perquè l’obra de Blanco Serrano té un bon grapat d’ingredients per atrapar-los: un protagonista amb el qual es poden sentir identificats, intriga de principi a fi, i un estil narratiu que els divertirà.
A mi personalment m’hauria agradat veure alguns personatges menys tòpics i submergir-me més en l’ambient dels Pirineus i les seves llegendes. Sigui com sigui, però, haig de reconèixer que tant l’inici com el desenllaç m’ha tingut amb un somriure als llavis i estic segura de que a vosaltres també us en deixarà un... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment