Diari d'un llibreter

Títol: Diari d'un llibreter

 

Autor: Shaun Bythell

 

Editorial: Viena Edicions

 

Traductora: Mar Vidal

 

Any d’edició: 2019

 

SinopsisUna lectura especialment recomanada per als que ens ho passem bé perdent-nos per les llibreries. Shaun Bythell, propietari de la llibreria de segona mà The Book Shop, la més gran d’Escòcia, retrata en aquest diari hilarant l’activitat de l’establiment al llarg d’un any, fixant-se especialment en els seus excèntrics treballadors i en els seus no menys sorprenents clients. Però, encara que a totes les pàgines es respira humor escocès, aquest diari vol ser sobretot una reivindicació del comerç local davant la força incommensurable del gegant del capitalisme actual.

 

ressenya

Una de les coses més plaents que hi ha per a un lector, és llegir un llibre sobre llibres. És com sentir-se a casa dos vegades. Compartir les inquietuds de l’autor, descobrir noves lectures, sentir-nos identificats amb les manies i costums bibliòfiles dels personatges... Tot això i més és el que sentireu quan llegiu Diario de un librero, el diari de les peripècies i curioses adquisicions d’un llibreter sense pèls a la llengua.

 

Justament fa poc un amic anglès em va avisar de que Shaun Bythell sortejava un exemplar signat en català a la primera persona que li enviés una postal des de Catalunya... I he guanyat! ^.^

 

Shaun Bythell realment és l’amo de The Bookshop la llibreria de segona mà més gran d’Escòcia, i és tot un personatge. Bé, la veritat és que totes les persones que apareixen en aquest diari semblen tretes d’una novel·la. Potser és la forma tan observadora i sarcàstica de narrar els esdeveniments que té en Bythell. Sigui com sigui, aviat et sents caminant pels carrers de Wigtown i saludant als seus habitants...

 

 

Però sobretot et quedes amb ganes d’entrar en persona a la llibreria i descobrir tots els seus racons, i potser trobar un exemplar de L’origen de les espècies i una Bíblia junts a la secció de ficció... ^.^

 

El to de la novel·la és proper, amè i cínic, i estic segura que tothom que sàpiga el que significa treballar de cara al públic es veurà reflectit en les experiències de Bythell, i es desfogarà llegint les seves reaccions. De fet, “Diari d'un llibreter” és en part un estudi de la naturalesa humana, perquè veureu desfilar davant dels ulls d’en Shaun tota mena de personalitats.

 

p.103 «A un quart d'onze del matí ha entrat una dona bramant: "Em trobo en el meu element! Llibres!", i després ha seguit disparant preguntes durant una hora ben bona, mentre es passejava per la botiga com una "oca majestuosa", utilitzant l'expressió de Gogol per a l'esposa de Sobakevitx a Les ànimes mortes. Com era d'esperar, no ha comprat res.»

 

Shaun Bythell
Shaun Bythell

El que està clar és que Bythell no es talla ni un pel a l’hora de dir i escriure el que pensa. Les seves reflexions poden ser punyents, divertides i de vegades prou poètiques, sobretot quan descriu la natura que l’envolta i el seu ritme de vida.

 

p.145 «Un fenomen estrany quan els clients visiten la llibreria per primer cop és que tendeixen a caminar molt a poc a poc, com si esperessin que algú els digués que han entrat en una zona prohibida, i quan decideixen aturar-se, ho fan sempre al llindar de la porta. Això resulta molt frustrant per a qualsevol que comini darrere d'ells, i com que aquesa persona acostumo a ser jo, visc en un estat de frustració constant.

 

Els antropòlegs insisteixen que aquesta és una reacció humana instintiva quan s'entra en un espai desconegut: aturar-se i observar l'entorn en cerca de perills potencials. Dit això, el tipus de perill que pot amagar-se en una llibreria -a part de l'atac de nervis del llibreter, que podria reaccionar amb violència quan fa massa estona que li barren el pas- és realment un misteri.  

 

p.91 «Hi ha una pila de llibreters que s'especialitzen. Jo no. La meva llibreria té una gamma tan àmplia de temes i de títols com soc capaç d'entaforar-li. Espero que hi hagi alguna cosa per a tothom, però fins i tot amb 100.000 títols en estoc hi ha molta gent que marxa amb les mans buides. Que algú compri una novel·la romàntica de Mills & Boon per 2,50 lliures o un exemplar en rústica trinxat de l'Ètica de Spinoza per les mateixes 2,50 liures és irrellevant. El que espero és que tots dos obtinguin el mateix plaer de l'experiència de la lectura.»

 

p.43 «L'experiència  de recollir el llegat d'una persona difunta resulta familiar a la majoria de persones que ens dediquem al negoci dels llibres de vell, i cada cop t'hi enfrontes amb menys sentimentalisme, excepte en situacions com aquesta, en què la parella mora no tenia descèndència. [...] Desmantellar una biblioteca així sembla l'acte final de destrucció d'aquestes persones: ets el responsable d'esborrar les últimes proves de qui van ser. La col·lecció de llibres d'aquesta dona era un retrat de la seva personalitat: els seus interessos, el més semblant que va deixar a algun tipus d'herència genètica.»

 

El llibre és també una crítica a la desaparició de les petites editorials i les petites llibreries per culpa de les grans empreses com Amazon i la salvatge competitivitat de preus.

 

p.40 «[...] malgrat que el nombre de llibres impresos al Regne Unit ha crescut any rere any, el nombre de títols ha disminuït: més exemplars de menys llibres.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Viena Edicions (@vienaedicions) el


 

El mercat editorial ja no està controlat pels editors, sinó pels compradors de Waterstones, Tesco i altres "conglomerats", com Orwell els hauria anomenat.

 

L'olor de pixum de gat és cada dia més intensa. »

 

Precisament, una de les coses que més m’ha agradat han sigut les introduccions que trobareu al principi de cada mes en les que Shaun selecciona fragments del llibre de George Orwell Bookshop Memories, i explica com han canviat els fets sobre els quals reflexiona Orwell. Per no mencionar les recomanacions literàries tan variades que descobrireu.

 

 

Un exemple de la personalitat d'en Shaun són les peces que podeu trobar per la llibreria, com aquest curiós trofeu de caça que m’encanta...
Un exemple de la personalitat d'en Shaun són les peces que podeu trobar per la llibreria, com aquest curiós trofeu de caça que m’encanta...

 

I parlant de recomanacions, la meva és llegir aquest llibre de mica en mica junt amb altres novel·les, ja que no segueix una trama en si, i cada mes es pot llegir de forma independent. Si no, us pot resultar força repetitiu, igual que m’ha passat a mi. A més a més, el final queda totalment en l’aire i no dóna sensació d’acabament.

 

De tota manera, m’ha semblat una manera molt original i engrescadora de promoure i reivindicar la importància i valor de llibreries com la de Shaun Bythell. Estic convençuda que si més llibreries seguissin el seu exemple tindríem una bona col·lecció de llibres divertidíssims plens d’anècdotes ben peculiars... Paraula de Mixa!

 

Mx


Shaun Bythell llegeix un fragment del seu llibre, que inclou una carta de recomanació que va escriure a petició d'una de les seves empleades... XD


Escribir comentario

Comentarios: 0