Neons

Títol: Neons

 

Autor: Lluís Urpinell

 

Editorial: Emboscall, El taller de poesia

 

Any d’edició: 2012

 

Portada: Joan-Pere Viladecans 

 

Sinopsis:  El darrer llibre de poemes --setè i penúltim redactat per l'autor!-- de Lluís Urpinell-i-Jovani, NEONS,  s'escau d'ésser l'última publicació, en format paper, de la col·lecció El Taller de Poesia (núm. 199, abril del 2012) de l'editorial Emboscall. 

 

 

 

   

sobre l'autor

Lluís Urpinell-i-Jovani (Barcelona, 14 de febrer de 1953) és un poeta català que pertany a la Generació Literària Catalana dels Anys 70.

 

La crítica l’ha descrit, sovint, com un escriptor «clàssic» –sobretot per la factura dels seus versos–; l’introductor, a Catalunya, conjuntament amb el poeta Gabriel Ferrater i Soler, de la «intertextualitat» –com palesa, ja, el seu primer llibre, Exili forçós al Walhalla, que fou guardonat amb el Premi de Poesia Salvat-Papasseit / Banca Mora, a Andorra la Vella, l’any 1975–; un outsider; un iconoclasta; un goliardesc, i un nihilista, però també s’ha dit que és «el poeta amb més talent i més menystingut del país».

 

ressenya

De tots els poemaris que he llegit fins ara, el pròleg de “Neons” és dels que més he gaudit. D. Sam Abrams explica i resumeix perfectament el significat d’aquest peculiar poemari:

  

“Per a mi, el nou llibre de Lluís Uprinell-i-Jovani (Barcelona, 1953), Neons, es pot considerar tranquil·lament una creació artística que vol ser un element revulsiu que té com a missió fonamental el redreçament de la poesia. A la manera dels imagists, Urpinell ha fet taula rasa dels excessos de la lírica actual per mirar de refundar-la. Per aquest motiu, seguint el mestratge explícit d’Ishikawa Takuboku (1886-1912) i Carles Riba (1893-1959) , Urpinella s’ha cenyit a les dues formes japoneses per excel·lència: el haiku i el tanka.”

 

 

Personalment, és la primera vegada que llegeixo un recull íntegre d’aquests dos estils, i m’han resultat molt agradables. Sempre he considerat que té més mèrit saber explicar molt en poc, que poc en molt. Com per exemple aquest genial homenatge a Mercè Rodoreda en tan sols quatre línies:

 

La Rodoreda!

Quants coloms...,

quantes guerres!

Mirall? 

Trencat!

 

Neons és una crítica cínica i punyent a la societat, una reflexió sobre la hipocresia, el poder, la corrupció, les classes socials, la guerra de sexes... El narrador tempta al destí, i es lamenta i riu a parts iguals, jugant amb les paraules i els colors com si d’un cub de Rubik es tractés.

 

No hi ha de tot;

No n’hi ha, per a tots...

No hi ha atots!

 

---

 

Tu tens l’escànner...

Jo sols fotocopio... 

 

On és l’Amor?

 

Lluís Urpinell-i-Jovani
Lluís Urpinell-i-Jovani

 

Com diu Abrams, aquest poeta és algú que <<reivindica la força i el poder de la poesia per dir la vida>>

 

Jo sóc aquell

Que dia i nit escriu;

Jo sóc aquell

Que filtra el que transcriu,

Que es creu el que ara us diu...

 

 

Mx




Escribir comentario

Comentarios: 0