La importància de ser Frank

Si us he de ser sincera... només començar l'obra iveure un cap de cérvol dissecat parlant i un majordom tocant la bateria, em vaig témer el pitjor.

Sóc fan de la divertidíssima obra d’Oscar Wilde The Importance of Being Earnest, i per a mi era molt important que l’adaptació de Cristina Genebat –dirigida per David Selvas- fos fidel a l’original. A primera vista, l’escenari i els personatges tenien un estil atemporal, una barreja hipster i vintage a mig camí entre el segle XIX i l’actualitat.

Després de l’èxit al Teatre Nacional, La importància de ser Frank aterrà al Poliorama el 5 de juliol. Com que me l'havien recomanat moltíssim, no m’ho vaig pensar dues vegades, i allà estava, apunt per l'espectacle. Tanmateix, aviat vaig arraconar les meves preocupacions i em vaig deixar anar.

Parlant de les cançons... Quan em vaig assabentar que la nova versió era en part un musical, em vaig endur un bon ensurt! Però... quina banda sonora!

Les cançons em van resultar refrescants i encomanadisses, les veus dels actors impecables i les coreografies originals. Com a amant de la música que sóc, em va acabar agradant que en aquesta adaptació els personatges girin una mica al voltant del món de l’espectacle, ja sigui tocant o composant... A més, el piano i la bateria de l’escenari resulten recursos molt interessants a l’hora de posar èmfasis o donar un cop d’efecte.

Per sobre de tot, però, el millor va ser veure les reaccions de la gent i comprovar que l’enginy, la crítica social i l’humor de Wilde segueixen essent tremendament actuals i irresistibles. Així que ja ho sabeu, tal i com deia ell, “la millor manera de lliurar-se de la temptació és caure en ella”.

Mx