La importància de ser Frank

La importància de ser Frank, al Poliorama fins el 5 d'agost
La importància de ser Frank, al Poliorama fins el 5 d'agost

Si us he de ser sincera... només començar l'obra iveure un cap de cérvol dissecat parlant i un majordom tocant la bateria, em vaig témer el pitjor.

 

Sóc fan de la divertidíssima obra d’Oscar Wilde The Importance of Being Earnesti per a mi era molt important que l’adaptació de Cristina Genebat –dirigida per David Selvas- fos fidel a l’original. A primera vista, l’escenari i els personatges tenien un estil atemporal, una barreja hipster i vintage a mig camí entre el segle XIX i l’actualitat.

 

Després de l’èxit al Teatre Nacional, La importància de ser Frank aterrà al Poliorama el 5 de juliol. Com que me l'havien recomanat moltíssim, no m’ho vaig pensar dues vegades, i allà estava, apunt per l'espectacle. Tanmateix, aviat vaig arraconar les meves preocupacions i em vaig deixar anar.

 


Títol: La importància de ser Frank

 

Autor: Oscar Wilde

 

Traducció: Cristina Genebat

 

Direcció: David Selvas

 

Vestuari: Maria Armengol

 

Caracterització: Paula Ayuso

 

Direcció Musical i arranjaments: Pere Jou i Aurora Bauzà (Telemann Rec.) 

Intèrprets: Jaume Madaula, David Verdaguer, Paula Malia, Paula Jornet, Laura Conejero, Mia Esteve i Norbert Martínez

 

Escenografia: Jose Novoa

 

Il·luminació: Mingo Albir

 

So: Lucas Ariel Vallejos

 

Coreografia i Moviment: Pere Faura

 

Composició musical: Paula Jornet 



 

Les gairebé dues hores van passar volant, i al sortir del teatre em sentia satisfeta i eufòrica. "Francament", l’obra m’ha semblat una manera ideal d’apropar el mític Oscar Wilde al públic d’avui en dia (amb picades d'ullet a l'actualitat incloses). L’adaptació és molt fidel (Paraula de Mixa!) encara que he trobat a faltar l’elegància i subtilesa de l’obra original, en la que els personatges no són tan apassionats... no sé pas què pensaria Wilde de la cançó de La Melmelada si aixequés el cap! XD 

 

Parlant de les cançons... Quan em vaig assabentar que la nova versió era en part un musical, em vaig endur un bon ensurt! Però... quina banda sonora!

 

Les cançons em van resultar refrescants i encomanadisses, les veus dels actors impecables i les coreografies originals. Com a amant de la música que sóc, em va acabar agradant que en aquesta adaptació els personatges girin una mica al voltant del món de l’espectacle, ja sigui tocant o composant... A més, el piano i la bateria de l’escenari resulten recursos molt interessants a l’hora de posar èmfasis o donar un cop d’efecte.

 

Per sobre de tot, però, el millor va ser veure les reaccions de la gent i comprovar que l’enginy, la crítica social i l’humor de Wilde segueixen essent tremendament actuals i irresistibles. Així que ja ho sabeu, tal i com deia ell, “la millor manera de lliurar-se de la temptació és caure en ella”.

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0