84, Charing Cross Road

Títol: 84, Charing Cross Road

 

Autora: Helene Hanff

 

Traductora: Puri Gómez Casademont

 

Editorial: labutxaca

 

Any d’edició: 2012

 

Sinopsis: Helene Hanff és una escriptora desconeguda que viu a Nova York i fa guions per a la televisió per tal de sobreviure. Frank Doel treballa en una llibreria de vell al número 84 de Charing Cross Road, a Londres. L’Helene és espontània i divertida. En Frank és discret i reservat. Viuen en dos mons completament diferents, però comparteixen una passió: els llibres.

 

84, Charing Cross Road és la història de la relació epistolar que van mantenir l’Helene i en Frank durant quasi vint anys. La publicació d’aquest llibre va convertir Helen Hanff en una escriptora de culte per als amants de la literatura. Va ser tal l’èxit d’aquest llibre que se n’han fet diverses adaptacions per a la televisió, el cinema i també per al teatre.

 

Ressenya

De vegades, la millor manera de que un llibre arribi a les teves mans és gràcies a un amic lector. I aquest és el cas de 84, Charing Cross Road. L’he llegit tot seguint la recomanació d’un camarada blocaire (del web en anglès “Ramblings on my bookshelves”). Em va assegurar que aquest és un llibre que havia agradat a tothom a qui li havia recomanat, i sembla que de moment continuarà així!

 

Helene Hanff
Helene Hanff

Aquest entranyable recull epistolar es llegeix en un tancar i obrir d’ulls: no només perquè tingui poc més de 100 pàgines, sinó perquè us atraparà. De vegades és cert que la realitat supera la ficció, i aquest és un molt bon exemple.

 

Tal i com diu la contraportada, “Helene Hanff (1918-1997) de formació autodidacta, va iniciar la seva carrera literària escrivint obres de teatre i, més endavant, guions per a la televisió, llibres infantils i assaigs històrics i polítics. La fama li va arribar després de publicar 84, Charing Cross Road, un llibre ple de tendresa que és una delícia per a tots els lectors

 

I no podria estar més d’acord! 84, Charing Cross Road us farà riure, emocionar-vos i si sou amants dels llibres, de ben segur que us sentireu identificats amb els personatges. 

 

Les missives de Helene Hanff són sens dubte el millor del llibre, però no podem pas menysprear les contestacions de l’altre protagonista d’aquesta història, Frank Doel. M’ha encantat la seva evolució a l’hora d’escriure, i com gràcies a tot aquest recull de cartes des de diferents punts de vista, podem apreciar com es va desenvolupar la relació de Hanff amb els treballadors de la llibreria Marks & Co. 

 

D'esquerra a dreta: Nora, Mary, Sheila i Frank Doel
D'esquerra a dreta: Nora, Mary, Sheila i Frank Doel

Evidentment, la correspondència no està completa al 100%, només hi ha les cartes justes perquè el lector segueixi el fil de la història. I ho agraeixo, perquè cap a la segona meitat del llibre se m’ha començat a fer un pèl repetitiu.

  

De tota manera, he gaudit moltíssim fent aquest viatge en el temps i el final és realment emotiu (sí, alerta Kleenex!). Aquesta petita joia sens dubte es mereix més d’una lectura!

 

A més a més, per acabar d’arrodonir l’experiència he vist l’adaptació al cinema (titulada “La carta final”) de l’any 1987, protagonitzada per Anne Bancroft, Anthony Hopkins i Judy Dench entre d’altres (aviat n’escriuré un “Llibre vs Pel·lícula”!)

 

En poques paraules, “84 Charing Cross Road” és com una gran carta sense adreça ni destinatari, però que no tindrà problemes per arribar al vostre cor... Paraula de Mixa!

 

Mx


ALGUNS DELS MEUS FRAGMENTS PREFERITS


 

16 d’abril de 1951

 

A tots els de 84, Charing Cross Road,

 

Gràcies per l’esplèndid llibre. Mai no havia tingut un llibre amb les pàgines ribetejades d’or. ¿Us podeu creure que va arribar el dia del meu aniversari?

 

El 84 de Charing Cross Road
El 84 de Charing Cross Road

Més m’estimaria que no haguéssiu pecat per excés de cortesia posant la inscripció en una targeta en lloc de fer-ho en el full de guarda. És el llibreter que us surt a tots de fins, teníeu por de fer-li perdre el valor. Per a qui ara n’és la mestressa n’hauria guanyat. (I possiblement per al futur amo. M’encanten les inscripcions en els fulls de guarda i les notes als marges, m’agrada la sensació de companyonia en girar les pàgines que algú altre ha girat, i llegir passatges que algú que fa temps que ja no hi és fa que ara jo m’hi fixi).

 

[...]

 

Gràcies un cop més per l’esplèndid llibre, m’esforçaré enormement per no tacar-lo de ginebra i cendra, és realment massa fi per a una persona com jo.

 

Atentament,

 

Helene Hanff

 


9 de febrer de 1952

 

MANDRÓS:

 

abans no m’enviïs res per llegir ja m’hauré FLORIT. [...] Afegeix Lives, de Walton, a la llista de llibres que no m’envies. Va en contra dels meus principis comprar un llibre que no he llegit, és com comprar-se un vestit que no t’has emprovat, però aquí no es pot aconseguir el Lives, de Walton, ni a la biblioteca.

 

Anne Bancroft fent de Helene Hanff
Anne Bancroft fent de Helene Hanff

[...]

 

¿Què fas tot el dia, seus darrere del magatzem i llegeixes?, ¿per què no proves de vendre algun llibre a algú?

 

SENYORETA Hanff per a tu. 

(Sóc helene només per als AMICS) 

 

 

PD: digues a les nenes i a la nora que si tot va bé tindran mitges de niló per Quaresma.

 


14 de febrer de 1952

 

Benvolguda Helene,

 

Hi estic d’acord, ja és hora que deixem de banda el <<Senyoreta>> a l’hora d’escriure’t. No sóc tant reservat com et dec haver fet creure, però com que les còpies de les cartes que t’escric van a parar als arxius del despatx, el tractament de respecte em semblava més apropiat. Però com que aquesta carta no té res a veure amb llibres, no hi haurà còpia.

 

Anthony Hopkins fent de Frank Doel
Anthony Hopkins fent de Frank Doel

No sabem com te les has manegat perquè aquest migida les mitges de niló apareguessin com part art de màgia. [...]

 

No veig com podríem correspondre als regals  que tan amablement ens fas. El que sí que et puc dir és que si mai et decideixes a venir a Anglaterra podràs estar-te a 37 Oakfield Court tants dies com vulguis.

 

Amb els millors desigs de part de tots,

 

Frank Doel



Escribir comentario

Comentarios: 0