Enamora’t, si t’hi atreveixes

Portada de "Enamora't si t'hi atreveixes"... m'ha sembat bonica i  simpàtica!
Portada de "Enamora't si t'hi atreveixes"... m'ha sembat bonica i simpàtica!

Títol: Enamora’t, si t’hi atreveixes

 

Autora: Georgina Esteva

 

Il·lustradora: Montse Buñuel

 

Editorial: Gregal

 

Any d’edició: 2018

 

Sinopsis: La Bibiana s’enamora bojament d’en Lluc, però és la primera vegada que experimenta aquest sentiment i no sap com afrontar-lo.

 

Amb l’ajuda de la seva amiga Mariona, descobrirà els primers passos de l’amor, tot i que un seguit de situacions inesperades faran que la relació amb en Lluc es compliqui, sobretot després que aquest mantingui una apassionada aventura d’estiu amb una tercera protagonista, la Júlia.

 

La història narra el primer amor de l’adolescència, un amor passional difícil de racionalitzar.

 

Ressenya

Continuant amb la llista de llibres comprats i rebuts per Sant Jordi, avui és el torn de ressenyar “Enamora’t si t’hi atreveixes” de Georgina Esteva. Tal i com va explicar l’autora en una entrevista a El Setmanari l'Empordà, es tracta d’una novel·la especial per a ella, doncs la va començar a escriure fa nou anys i va ser la seva primera història llarga:  “Fins aquell moment només havia escrit contes i llibres infantils”

 

“És una història que comença amb la il·lusió pròpia del primer enamorament” explica Esteva “però que, per circumstàncies inesperades i que els protagonistes no trien, es veurà afectada i conduirà a una sèrie d’imprevistos que no sabran gestionar.”

 

Personalment, m’ha semblat una novel·la d’iniciació a les històries juvenils d’amor, una introducció a les relacions físiques i sentimentals de l’adolescència i una crida a com haurien de ser moltes coses de la nostra societat.

 

Montse Buñuel (il·lustradora) i Georgina Esteva (autora)
Montse Buñuel (il·lustradora) i Georgina Esteva (autora)

 

Per un cantó considero lloable que l’autora construeixi personatges amb virtuts on els joves en hi vulguem poder emmirallar. Però d’altra banda, la majoria dels personatges d'Esteva són tan optimistes, amables, considerats, respectuosos i empàtics que m’he sentit transportada a una utòpica realitat mentre llegia. No em mal interpreteu, sóc una amant dels finals feliços, però m’he quedat intranquil·la pensant... ¿i si lectors més joves interpreten que així és com reacciona la majoria de la gent enfront de situacions com aquestes?

 

Amb això no vull dir pas que els protagonistes d’aquesta història no cometin errors! Malgrat que no comparteixo en absolut algunes de les seves decisions i els motius pels quals les prenen, agraeixo que a través d’això l’autora ens animi a aprendre de les nostres errades:

 

“Crec que la història planteja una bona reflexió sobre com afrontar les situacions que ens anem trobant al llarg de la vida, però també sobre la gestió de les emocions i de les relacions sexuals”.

 

Parlant sobre aquest tema... Segons una entrevista a Ràdio Vilafant, Georgina Esteva va decidir, gràcies a l'opinió de l'editor, aprofundir més en les relacions sexuals dels adolescents que protagonitzen el llibre. M’ha agradat que Esteva plantegi diferents situacions i que ajudi als joves a fer-se una idea de com poden ser les primeres relacions, i els riscos que comporten. 

 

De fet, a la novel·la es menciona els preservatius com un mètode anticonceptiu molt important, però m’ha sorprès que no s’esmentés en cap moment el seu paper crucial contra les malalties de transmissió sexual, sobretot ara que algunes estan augmentant de manera alarmant entre els joves.

 

 

Il·lustracions de Montse Buñuel
Il·lustracions de Montse Buñuel

  

Tornant a les paraules d’Esteva, estic completament d’acord en que: “És una història intensa, però molt lleugera. M’agrada escriure històries que no cansin, que siguin fresques, que quan el lector no s’adoni, de cop i volta, ja s’hagin acabat.” 

 

La novel·la es llegeix en un tancar i obrir d’ulls i el seu estil és d’allò més planer, encara que el final de la història m’ha semblat bastant precipitat. M’he quedat amb ganes de saber què els depararà el futur als altres protagonistes principals (sobretot d’alguns que queden gairebé oblidats cap a la meitat del llibre).

 

En definitiva, potser perquè estic acostumada a llegir històries força diferents no he pogut connectar amb aquesta, però em quedo amb el missatge del llibre, que ens anima a madurar, enfrontar-nos amb el present i ser responsables.

 

p.234 “-La vida és per gaudir-la, i no pas per lamentar-se. Estic content, he après a acceptar les coses tal com venen i a veure la part positiva de cada situació.

 

-Hòstia, sona molt bé!

 

-És així. La situació és la que és i no podem canviar-la, però sí que podem triar com viure-la.

 

-Què vols dir?

 

-Doncs que tenim dues opcions, una és viure-ho bé i l’altra és viure-ho malament, però la situació és la mateixa! Només és qüestió d’actitud i jo he optat per adoptar una actitud constructiva i prendre-m’ho bé.”

 

Si voleu saber-ne més, podeu llegir l’entrevista sencera aquí!

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0