Entrevista a Annette Lavrijsen [CAT]

Annette Lavrijsen ha estat l'editora en cap de la revista Women's Health als Països Baixos. Ara és una periodista independent que escriu sobre salut, psicologia i natura.

 

Fa uns anys, va sentir a parlar sobre el Shinrin-Yoku, també conegut com "banys de bosc", l'art japonès contra l'estrès a través de la natura, i va decidir escriure el seu primer llibre al respecte.

 

Lince Ediciones l'ha traduït recentment al castellà i vaig poder conversar amb Annette a la llibreria Malpaso de Barcelona.

 


Mixa: Hola Annette, moltes gràcies per ser avui aquí i felicitats pel teu nou llibre.

 

Annette: Gràcies a tu per convidar-me.

 

M. : Primer de tot, em va sorprendre llegir que la primera vegada que vas sentir parlar de Shinrin-Yoku pensaves que eren una mena de reunions secretes i rituals xamànics al mig del bosc ... Però llavors et vas adonar que no tenia res a veure amb el que havies imaginat... Com va ser el procés d'entendre el Shinrin-Yoku i decidir escriure un llibre sobre això?

 

A. : En realitat, va ser...el Shinrin-Yoku va ser majoritàriament per a mi un reconeixement... la confirmació d'un sentiment que ja tenia dins, que la naturalesa cura en diversos nivells. Vaig créixer en una granja, en una petita ciutat als Països Baixos, prop de la frontera amb Bèlgica, i la nostra casa estava envoltada de bosc. Així que quan era petita solia jugar cada dia a l'aire lliure al bosc. Em sentia molt connectada amb la natura.

 

Ara mateix el llibre d'Annette Lavrijsen s'ha traduït a l'itlià, el francés, el castellà, l'alemany i l'holandès
Ara mateix el llibre d'Annette Lavrijsen s'ha traduït a l'itlià, el francés, el castellà, l'alemany i l'holandès

Però, és clar, la vida passa, em vaig mudar a la ciutat per estudiar, vaig aconseguir una feina estressant com a editora, amb dates límit, ja saps com va... Vaig provar tota mena de cursos de mindfulness, ioga, meditació... Fins i tot vaig anar a un retir de meditació silenciosa de deu dies, i tot va ser genial. Però quan vaig tornar a casa i em vaig asseure al meu coixí de meditació per practicar i meditar... Em va semblar molt difícil, no vaig poder trobar la pau interior. Llavors em preguntava a mi mateixa "està bé, què és el que realment et relaxa, Annette?" I la resposta va ser la natura.

 

Així que vaig decidir anar més sovint a la natura, vaig anar a acampar, vaig fer trekking en solitari per tot el món, i realment em va ajudar a calmar-me, però també a tenir tranquil·litat d'esperit i una ment clara. Després de tornar d'un viatge a Tasmània estava descrivint la meva experiència màgica a la meva amiga en una cafeteria i va dir: "Annette, sabies que hi ha una paraula per això en japonès: Shinrin-Yoku?" ¿Oh, de veritat? Per descomptat, és japonès... tenen paraules maques per a tot. Llavors, el meu primer pensament va ser uau, potser, ja que tenen una cultura tan bonica han de tenir rituals, i en diuen "banys de bosc", així que ... ¿es fa despullat? Qui sap? Has de banyar-te amb la roba posada?

 

Llavors vaig començar a investigar perquè estava intrigada. Vaig anar al Japó també per investigar-ho. I després vaig descobrir que no és com una teràpia amb regles i necessites fer això i això i després et sents feliç i saludable de nou. És més com... Sí, per a mi és més el concepte filosòfic de la força curativa de la natura.

 

M.: En el llibre hi ha diversos exercicis per gaudir dels "banys de bosc" -amb la roba posada- i millorar l'observació, la meditació, l'autoconsciència, la creativitat... Fins i tot animes a les persones a escriure haikus, oi?

 

A.: Sí, per què no? 

 

M.: Hi ha algun exercici que t'agradi particularment?

 

A.: Bé, hi ha un exercici molt simple que sempre faig -i també ho descric en el llibre- i és com... visualitzar que ets un arbre. Així que simplement estigues de peu i sent com les arrels s'enfonsen a la terra, no només per obtenir nutrició i aigua del sòl, sinó també per alliberar les fonts d'energia que tenim durant el dia. Perquè és un camí de dues direccions. És tot molt fàcil i accessible, perquè crec que hauria de ser per a tothom.

 

M. : Has estat guiant algunes sessions de "banys de bosc" a Barcelona aquests dies... Com va anar?

 

A. : Va ser increïble. Realment especial... perquè també hi haurà sessions de "bansy de bosc" als Països Baixos, però Barcelona té la primícia perquè el llibre es publicarà aquí primer i en dues setmanes als Països Baixos. Així que va ser una sorpresa molt agradable veure que al principi les persones esperen i volen saber més, senten curiositat sobre el que és Shirin-Yoku. Vol dir que disminuïm el nostre ritme i experimentem l’entorn natural amb tots els nostres sentits. Especialment ara a la primavera és bonic, i també per sentir-ho... tocar un arbre, no cal abraçar-lo si no vols, simplement tocar-lo o tocar la terra.

 

Però després amb aquestes sessions de "banys de bosc" vam anar a Collserola, al parc de la Ciutadella i fins i tot al parc vàrem caminar lentament i després ens estiràrem a la gespa, amb els ulls tancats, centrant-nos en la nostra respiració... i es podia notar com la calma que ens envaïa, tothom estava molt relaxat. Hi havia sorolls de trànsit al fons, però quan vaig preguntar després "¿quin so heu notat més?" eren els cants d'ocell; ni tan sols van notar el trànsit perquè s'esvaeix, és soroll de fons. Així que fins i tot en un parc de ciutat us podeu beneficiar del Shinrin-Yoku.

 

M. : Mentre llegia vaig trobar tota mena de cites de personalitats molt diferents: filòsofs grecs, mestres orientals, personatges de pel·lícules, genis científics com Einstein... De fet acabes el llibre amb un poema de Frederico Garcia Lorca! Va ser laboriós col·leccionar-les? Quant de temps et va portar?

 

A. : M'encanten les cites sobre la naturalesa, així que ja tenia una gran biblioteca... i m'encanta Lorca! També vaig pensar en mostrar a la gent que el fet que "la naturalesa és curativa" no és una cosa nova, és una saviesa ancestral i tampoc és exclusiva del Japó o de l'Orient.

 

M. : Sí, el poder de la natura és una cosa que ja hem notat, però que ara podem demostrar, oi?

 

A. : Sí, perquè tots sabem que una caminada pel bosc és saludable, és clar, ens calma, però ara també s’han fet molts estudis arreu del món, no només al Japó, sinó també, per exemple, a la Universitat de Barcelona... Han demostrat que la natura és beneficiosa per a la nostra salut.

 

Per dir alguns exemples: un "bany de bosc" de 40 minuts disminueix la nostra pressió arterial, disminueix el nostre ritme cardíac, activa el nostre sistema immunològic, millora la nostra concentració, augmenta la nostra creativitat, ajuda amb els problemes per dormir, estrès, ansietat, depressió... Crec que una de les coses que més em va sorprendre en la meva investigació és que ¡uau, hi ha tantes coses! Vaig pensar; "Podries escriure un llibre sobre això". I és el que va passar!

 

M. : Finalment, pots dir-me una o dues paraules que descriguin el que aquest art va significar per a tu i per convèncer els lectors escèptics?

 

A. : Crec que les dues paraules que el descriuen millor són... reconnectar amb la natura i amb tu mateix. Això són més paraules, però la reconnexió és el més important sobre el Shinrin-Yoku. Sempre hem après i ens han ensenyat que estem fora de la naturalesa, necessitem dominar la natura amb els nostres edificis. Podem vèncer a la natura.

 

Però a Orient creuen que, igual que les plantes i els animals i els elements, som part d'un sistema holístic. I especialment ara en la nostra societat moderna, l'escalfament global... passem tant de temps a les nostres pantalles, el nostre telèfon intel·ligent... estem constantment en línia, connectats amb el món sencer, excepte amb la natura i també amb nosaltres mateixos, perquè si consideres que ets naturalesa, com influeix això en la teva experiència a la natura?

 

M. : Citant una mica a Yoda de Star Wars, la Força està a tot arreu, és natura.

 

A. : És bona aquesta, la Força!

 

M. : Així que, Annette, que la Força t'acompanyi

 

A. : Sí, que la Força us acompanyi.

 

M. : Moltes gràcies

 

A. : A tu!



Escribir comentario

Comentarios: 0