Amlepse

Títol: Amlepse

 

Autor: Robert Casajuana Dasca

 

Editorial: Amazon Kindle Publishing

 

Any d’edició: 2018

 

Sinopsis: RESPIRES. Obres els ulls. Estàs viva. Has despertat i no et reconeixes. No recordes res del que vas fer la nit anterior. El teu cos és un mar de suor. Però tot i així...Escoltes veus que xisclen quan no hi ha ningú a prop teu? Creus que pateixes visions estranyes? Quin és el límit de la línia que separa la realitat del somni? Alguna vegada has sentit que podies fer coses extraordinàries? Que podies, per exemple, encendre espelmes o apagar-les amb un simple toc dels dits? Sents sovint que pots parlar amb gent que no existeix? Tens por que algun dia els teus malsons esdevinguin la realitat més punyent?

 

La Candela es desperta enmig de suors i records esborrats. Què va fer, la nit anterior? Per què no pot recordar-ho? Algú li va dir alguna cosa molt important. Unes paraules que no li convenia oblidar. Però qui va ser? Recorda haver quedat amb les seves amigues, anar a prendre alguna cosa i....Poc més. Què va passar la nit anterior? Per què li dona la sensació que se li escapa la veritat de les mans?

 

Ressenya

Fa poc vaig entrevistar el jove escriptor Robert Casajuana Dasca al blog (la podeu llegir aquí), i em vaig quedar amb les ganes de submergir-me en la valenta proposta que ell mateix a editat, maquetat i promogut: “Amlepse”. Un thriller psicològic que neix d’un sola paraula, espelma a la inversa.

 

Amlepse és un breu però intens exercici creatiu, una candela formada per les reflexions, pors, i neguits de l’autor, que ens cremen a mesura que el temps de lectura es consumeix. A l’entrevista, Casajuana explicava que va escriure la novel•la en pocs dies, sense aturador. Un ritme frenètic que podreu experimentar a mesura que la història es transforma vàries vegades davant dels nostres propis ulls, tornant-se cada vegada més recargolada i abstracte.

 

La segona part d'Amlepse
La segona part d'Amlepse

Tot plegat és possible gràcies a una narració d’allò més directa i àgil en primera persona barrejada amb prosa. Els lectors ens posem de ple a la pell de la protagonista, que entre els moments de pànic i angoixa, reflexiona sobre la naturalesa humana, la por i els prejudicis de la societat entre d’altres... tot plegat acompanyat per una sensació d’intranquil•litat i tensió que us acompanyarà gairebé durant tota la lectura. 

 

Ja sabeu que el terror és un dels gèneres que menys m’atrauen, perquè sóc molt porgua, sobretot a les històries protagonitzades per psicòpates i us puc assegurar que a “Amlepse” trobareu com a mínim alguns personatges força pertorbadors.

 

Personalment, els capítols inicials han sigut la meva part preferida, ja que no només resulta més senzill identificar-se amb la protagonista, sinó que també m’agradava el toc d’humor que conferia el peculiar personatge del Max. El final m’ha resultat molt confús, però vull pensar que els lectors tenim la llibertat d’escollir quina versió de la història preferim i decidir on comença el somni i on la realitat, per bé que aquesta línia, com bé diu l’autor, de vegades és tan fina que no existeix.

 

Mx


Podeu descarregar “Amlepse” a qualsevol dels vostres dispositius gràcies a que està en format Kindle. És la primera vegada que llegeixo un llibre sencer al meu telèfon mòbil i ho he trobat molt pràctic. Ep! Però no us penseu pas que he canviat de bàndol... segueixo sent 100% #TeamPaper. 


Escribir comentario

Comentarios: 0