Carles Riba. Biografia i antologia poètica comentada

Títol: Carles Riba. Biografia i antologia poètica comentada

 

Autor: Albert Manent i Jaume Medina

 

Editorial: Edicions Cal·lígraf

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: Carles Riba és un dels noms referencials de la cultura del nostre país. Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic, la seva trajectòria vital i intel·lectual és d’una intensitat aclaparadora. Algunes de les seves traduccions —"l’Odissea" d’Homer, els "Poemes" de Kavafis, etc.— es mantenen encara avui com a cims indiscutibles de la llengua catalana. L’obra poètica de Riba, no gaire extensa però fonamental, va marcar el camí de les generacions successives. Vida i obra, doncs, entrellaçades per les plomes de l’escriptor Albert Manent i l’estudiós Jaume Medina, que ens ofereixen una visió completa del que va ser i del que va escriure Carles Riba.

 

«Per a entrar en la meva poesia no cal més iniciació que la que procuren una bona gramàtica i un suficient diccionari; i amb ella un sentit del que és el moviment poètic, del que són els mètodes i els mitjans per a l’expressió poètica.»

                                 Carles Riba

 

Ressenya

Enguany Edicions Cal·lígraf ha publicat una reedició de la biografia de Carles Riba i Bracons per l’escriptor i historiador Albert Manent i una antologia poètica comentada per l’estudiós Jaume Medina, un "kit" inicial ideal si voleu conèixer, com bé diu la sinopsis, “un dels noms referencials de la cultura del nostre país”.

 

La primera edició d’aquesta biografia va ser publicada l’any 1963 per l’Editorial Alcides, només quatre anys després de la mort de Riba, i l'exemplar que estic ressenyant és la reproducció de la segona versió que Edicions de Nou Art Thor va publicar l’any 1987. Sols s’han actualitzat alguns detalls ortogràfics i han actualitzat alguna informació puntual que havia quedat obsoleta.

 

Imatge de la portada versionada per Mercè Riba
Imatge de la portada versionada per Mercè Riba

La veritat és que abans de descobrir Edicions Cal·lígraf el nom de Carles Riba m'era força desconegut, però llibre a llibre d'aquesta editorial he començat a intuïr la seva transcendència, com ara amb les “Narracions poloneses” del Nobel Henryk Sienkiewicz o fins i tot el relat “Un fratricidi” de Kafka (la primera traducció al català d’aquest autor!)

 

Riba fou un home diplomàtic, humil i polifacètic, perquè apart de poeta també excel·lí com a narrador, crític literari, traductor i acadèmic, una persona brillant que des de jove va demostrar el seu talent i singularitat. Segons Josep Pla:

 

p. 54 “escoltava amb atenció, tant si el que sentia era del seu gust o de la seva utilitat com si ho hagués de considerar una incòmoda però inevitable manera d’estar amb els altres. [...] No deia res sobrer, tenia un control perfecte de l’expressió oral i del pensament i <<a la Barcelona de llavors>> en què hi havia tanta gent lleugera, pintoresca i deliberadament i ostensiblement simpàtica –molta més que ara-, un home com Riba era insòlit, per no dir estrany.”

 

M’agrada que, lluny de centrar-se només en Riba, aquesta biografia també faci esment de totes les persones i institucions que el van influir i acompanyar al llarg dels anys. Personalment, la història de Carles Riba amb la seva dona, Clementina Arderiu, m’ha semblat commovedora i molt romàntica, ja que es van conèixer durant uns Jocs Florals:

 

D'esquerra a dreta: Espriu, Tomàs Roig i Llop, Joan Vinyoli, Maurici Serrahima (tapat: desconegut), Riba, Bengerel, Sagarra, Miquel Estradé, Carles Soldevila, Lluís Valeri, Josep Miracle, Frederic Udina Martorell i Ramon Muntanyola
D'esquerra a dreta: Espriu, Tomàs Roig i Llop, Joan Vinyoli, Maurici Serrahima (tapat: desconegut), Riba, Bengerel, Sagarra, Miquel Estradé, Carles Soldevila, Lluís Valeri, Josep Miracle, Frederic Udina Martorell i Ramon Muntanyola

p. 48 “Riba trobà en Clementina la doble companyia de la llar i les lletres i explicant aquesta elecció va escriure: <<La primera poetessa que vaig descobrir vaig voler-la meva per a sempre>>.”

 

La mort de Riba fou un cop molt dur per tantes institucions, amics, companys i joves que l’admiraven, i penso que Joan Fuster va saber-ho resumir a la perfecció en aquestes paraules:

 

p. 136 “Certament la mort d’en Riba té la transcendència d’una veritable catàstrofe nacional. No sols perquè era un escriptor excepcional, ni per la seva estupenda competència al front d’institucions més o menys insignes. Per ami, sobretot, el buit que deixa se sentirà particularment en aquella funció delicadíssima, diguem-ne de diplomàcia, en l’ordre politicocultural, que només ella podia i sabia acomplir. Ell era un home representatiu que, anés on anés, ens representava més dignament del que mereixíem.”

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0