Relat basat en fets reals
-I així és com Chu Yuan-Chang va enganyar els Mongols, amagant missatges de la rebel·lió dins dels pastissos del Festival de la Lluna per portar a terme el seu pla. I des d’aleshores, cada any regalem Pastissos de Lluna amb missatges de bona sort per celebrar una Xina lliure.
El narrador va callar i al campament s’instal·là un breu silenci mentre el reduït grup d’oients assaborien amb el paladar de la memòria una crosta de llard daurada farcida de pasta de mongetes i llavor de lotus, decorada amb intricats símbols i paraules.
-Com els trobo a faltar... –va dir un dels homes- Sembla que faci segles que no em menjo un Pastisset...
-Per què no li demanes al president Lincoln que te’n porti? Ai, calla, que està massa ocupat amb la guerra!
-Tinc una idea!
-Es pot saber què fas, Huang?
El tal Huang es va aixecar d’un salt i va desaparèixer dins la seva tenda. Al cap d’uns instants tornà a sortir amb un plat de galetetes a les mans.
-No són Pastissets de Lluna però he improvisat i he posat alguns missatges a l’interior.
Els seus companys es van mirar les pastes escanyolides amb una barreja de nostàlgia i tristor.
-Bé, suposo que això és millor que res...
-Vinga, amunt, que les vies del ferrocarril no travessaran soles la Sierra Nevada! -va tronar una veu al seu darrera, entrant al campament.
Era un dels capatassos de la Central Union, que es fixà en la safata de Huang i agafà una galeta.
Però abans que els treballadors poguessin dir res, ell ja se l’estava cruspint. L’americà de seguida va fer una ganyota i es tragué un minúscul paperet rebregat de la boca.
-Però què és això? –esbufegà mirant en Huang.
-Missatge Festival de Lluna. Avui tu tenir sort.
-I qui ho diu això?
Huang va assenyalar les pastes.
- Ha! I què són, “galetes de la fortuna”? –va comentar burleta el capatàs- Bah, qui s’ho voldria menjar? Els xinesos esteu com un llum!
Mx
Write a comment