Des que la biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels va presentar el seu nou escriptor de capçalera, Jaume Copons, els joves del Club dels Experts teniem pendent entrevistar-lo i arribar a conèixer-lo millor!
Així que el 18 de desembre ens va fer una visita per parlar en exclusiva de 10 obres que l’han fet escriptor. I dic “en exclusiva” perquè -segons Copons- en té tantes que li és gairebé impossible triar: “Avui ja les volia canviar totes!” assegurava.
Ens parlà dels divertits contes de Pere Calders (“seria reconegut mundialment si hagués escrit en una llengua més famosa”) Joan Salvat Papasseit (“Vaig començar a entendre què era la poesia gràcies a ell”) “L’illa del tresor” de R. L. Stevenson (“després de llegir-lo és impossible no voler ser pirata”) “El vigilant en el camp de sègol” de J. D. Salinger (“quan el vaig llegir d’adolescent em va enganxar”) els ferms principis de Cyrano de Bergerac (“abans només sabia que era un tio amb un nas molt gran”) o “La vida secreta de Salvador Dalí” (“Dalí era millor poeta que pintor”).
Encara que no només la literatura l’ha fet escriptor, sinó també la música o el cinema. Copons és un gran amant dels Beatles, i es confessà que havia canviat d’opinió a l’últim moment: enlloc d’escoltar “Sergent Pepper’s Lonely Hearts Club Band” (un dels discos més emblemàtics de la història de la música moderna) ens parlà de “Strawberry Fields Forever”: “una de les cançons que em va impressionar més quan els vaig conèixer”.
Però escollir una peli... “això sí que ha sigut un drama” reia Copons. Finalment vam veure els últims minuts de “La gran evasió” protagonitzada per Steve McQueen, on un oficial americà presoner en un camp de concentració nazi planeja un gran pla de fugida. D’ella, Copons en va ressaltar la idea de no rendir-se mai: “una actitud envers la vida molt important”.
A la barreja tampoc van faltar personalitats tan diverses com Hannah Arendt (amb “Un estudi sobre la banalitat del mal”) Paul Simon (amb la famosa cançó “Mrs. Robinson”) o Shakespeare (vam escoltar el famós discurs de San Crispí interpretat per Kenneth Brannagh a l’adaptació de Henry V a la gran pantalla).
Però com va decidir que volia ser escriptor? Copons ens explicà que un dia fa molts anys es va colar en un càsting del que havia sentit a parlar per casualitat en un bar: “Vaig sortir amb la sensació de que ho havia fet tot malament”. Però quinze dies després el van trucar per dir-li que estava contractat, i va passar a treballar com a guionista del Barri Sèsam alhora que feia de mestre... Després d’allò va saber que volia seguir explicant històries!
Ara, però, fa 15 anys que només es dedica a escriure. “Hi ha gent que pregunta, què faries si no escrivissis? Doncs no ho sé” assegurà Copons. “Tocar la teva guitarra” va proposar la seva filla Mariona, que l'havia acompanyat. “Probablement” contestà l’autor entre els riures dels Experts.
El que sí que té molt clar en Jaume Copons és que “Quan no m’ho passo bé me’n vaig”. Una vegada es veu que fins i tot va ser capaç de marxar del dentista a mitja consulta! “Que ningú el deixi anar al lavabo durant aquesta xerrada!” vaig pensar per a mi. ;-D
Per sort, sembla que Copons s’ho va passar tan bé com nosaltres parlant sobre:
-La inspiració (“que sempre t’ha de trobar treballant!”)
-L’estructura d’una novel·la (“el 80% és pensar i el 20% escriure”)
-Els llibres per joves (“la majoria malauradament semblen escrits per a nens!”)
-Els bloggers i booktubers que posen gelosos a escriptors reputats (“parleu vosaltres de coses que interessin els joves!”)
-Les lectures obligatòries (“no s’hauria de llegir tres llibres establerts a l’any, sinó 30 dels que us dones la gana”) i moltes coses més!
Em quedo sobretot amb l’afirmació de Copons: “La biblioteca hauria de ser el cor de l’escola, no la sala on van els nens castigats” perquè “la lectura t’ajuda a entendre el món i a tu mateix”.
Mx
Si voleu saber-ne més, al gener emetrem una entrevista amb ell al nou programa de Ràdio Castelldefels “El Club dels Experts”... en ella vam parlar de la famosa saga infantil de Jaume Copons i Liliana Fortuny “L’Agus i els monstres”, dels pros i contres de ser escriptor, i, entre d’altres, com se li acudeixen unes idees tan esbojarrades! No us ho perdeu! ;-)
Write a comment