Crida 110 - <<Fletxa>> - Hangaku Gozen

Relat basat en fets reals

 

Quan les portes de la sala es van obrir, l’ambient s’hauria pogut tallar amb una nagitana. Tots els presents, inclòs el shogun Yoriie -líder del clan Minamoto- van girar el cap, expectants.

 

Una jove dona oriental, d’uns trenta anys, entrà coixejant lleugerament. Semblava estar-se recuperant de vàries ferides i se la veia demacrada (amb maquillatge i vestits elegants potser hauria sigut atractiva) però mantenia el cap ben alt.

 

La seva mirada, impenetrable, es posà durant uns segons sobre el seguici del governant, i un comandant d’ulls brillants arrufà les celles, qui sap si de disgust o admiració.

 

Finalment, fou el shogun qui trencà el silenci:

 

-O sigui que vós sou la famosa Hangaku Gozen de la que tant he sentit a parlar. És cert que vau liderar sola 3.000 homes per protegir el Castell de Tossaka davant del meu exèrcit de més de 10.000 soldats?

 

Per a sorpresa de tothom, la veu de Hangaku sonà forta i clara:

 

-Sí. Vaig ser entrenada en l’art del tachi (espasa), el yari (llança), el bajutsu (equitació) i el jintori (comandament de tropes).

 

-Segons m’han dit el vostre arc va fer tremolar el meu exèrcit. Un soldat va haver de travessar-vos les cames amb una fletxa des d’una muntanya per abatre-us. Fins que no vau caure, el vostre exèrcit no es va rendir -el shogun parlava amb una barreja de commoció i fascinació mal dissimulades.

 

-Era el meu deure i ho tornaria a fer.

 

-Molt bé, emporteu-vos-la de nou perquè pugui decidir el seu destí.

 

I amb aquestes paraules donà la conversa per acabada.

 

La sala era deserta quan l’endemà un home d’ulls brillants es presentà davant del shogun. Semblava no haver dormit gaire durant la nit.

 

-Per què heu demanat citar-vos amb mi, comandant Asari Yoichi Yoshitō?

 

 

-Volia parlar sobre Hangaku Gozen.

 

-Un curiós espècimen. Quina pena que el seu germà intentés derrocar-me... El càstig que li pertocaria és el sepukku.

 

-Vull demanar-vos permís per casar-m’hi.

 

El shogun s’inclinà cap endavant intrigat.

 

-De debò? I per quin motiu?

 

-Les seves excel·lents qualitats la farien capaç d’engendrar un fill amb les aptituds adequades per servir-vos a vós.

 

El shogun, restà uns segons en silenci, meditatiu, però es veia clarament que la resposta del comandant l’havia satisfet.

 

-Doncs que així sigui. 

 

I mentre Yoshitō es retirava de la sala, qui sap si -malgrat l’expressió pètria- un somriure florí al seu cor.

 

Mx